ENS TROBAREU AL BLOGSPOP DE REFERENCIA AMB LES DARRERES NOTICIES …..

http://gdpvic.blogspot.com/        

Tweet

No és habitual en aquest Bloc del GDP, que us posem un enllaç a unes imatges en moviment (un vídeo) d’una activitat del grup. En aquesta ocasió si. Es tracta de la filmació que l’Albert Bagué va fer durant al llarg del recorregut que el GDP juntament amb els Amics del Campanar d’Esparreguera, varem fer el dissabte dia 26 de març pels carrers del nucli antic de Vic. Recorregut  o visita guiada  que es va culminar, era l’objectiu central de la visita, amb l’ascensió al Campanar de la Pietat.

http://www.vimeo.com/22054239

Podreu fer amb nosaltres el camí sencer que vam fer amb el grup d’amics d’Esparreguera, orientats amb les explicacions prèvies sobre la ciutat i els llocs del recorregut a cura de Miquel Cañellas i Josep Masoliver, membres del GDP. Un camí que l’iniciàvem a les 10 del matí a partir del pont romànic de Queralt seguint un traçat pel nucli antic a través dels carrers de Santa Maria, plaça de la Catedral i bisbe Oliba, carrers del Cloquer, Vergòs, placetes de Malla i dels Montrodon, el call d’en Guiu, plaça de don Miquel de Clariana, visita al Temple Romà, plaça Vella de la Pietat i finalment la pujada i visita al cloquer que ens comentava amb tot detall de característiques tècniques sobre els senys i campanes, en Josep Teruel, president del l’associació dels Amics del Campanar.

Tweet

 VIC *   ENS HAN VISITAT ELS AMICS DEL CAMPANAR D’ESPARREGUERA     

Com ja haviem anunciat oportunament, el dissabte dia 26 de març, ens visitava un bon grup de socis dels Amics del Campanar d’Esparreguera. L’objectiu primordial: conèixer un xic més la ciutat de Vic, però sobretot coneixer-la a vol d’ocell, des del campanar de la Pietat, just al centre del nucli antic.

Amb els Amics del Campanar d’Esparreguera ens vam citar a les 10 del matí trobar al pont  romànic de Queralt, just al davant de les Adoberies i  en companyia de sis membres del Grup de Defensa del Patrimoni, varem fer un circuit guiat a través del passeig de Muralla, amb vistes als claustres gòtics de la catedral i el bisbat, carrer de Santa Maria, plaça de la Catedral, plaça de Malla, plaça Miquel de Clariana, Temple Romà i la plaça Vella. Finalment l’esperada ascensió al campanar  de la Pietat, restaurat recentment, que es va efectuar en dos grups a fi efecte de poder donar cabuda més àmplia a tothom.

Arribats al cim d’aquesta atalia única i privilegiada i gaudint d’un matí excel.lent de llum i visibilitat  sobre la ciutat i les serralades que envolten la Plana,vam poder escoltar amb molt d’interès les explicacions d’en Josep Teruel, president de l’acc, que ens va il.lustrar sobre el món i els costums del campaners, la fabricació de campanes i la simbologia dels campanars com a icona cultural i patrimonial del nostre pòsit històric.

Una trobada que de ben segur tindrà continuitat amb altres visites futures, com la del campanar barroc de Santa Coloma de Centelles,en preparació, o el de la Catedral de Vic a l’espera que les obres de consolidació i rehabilitació del teulat, permeti en un plaç breu poder recuperar l’ascensió al cloquer del bisbe Oliba, un dels campanars més emblemàtics de la Catalunya  Vella.

G.D.P (Vic-Osona)  

 Vegeu Galeria d’Imatges a la Web dels Amics del Campanar d’Esparreguera

www.amicsdelcampanar.com 

Tweet

VISITA DE RECONEIXEMENT AL CAMPANAR DE LA PIETAT 

Vic.- El dia 26 de febrer, varen ser a Vic els representants dels Amics del Campanar d’Esparreguera a fi efecte de preparar la visita corporativa del proper dissabte 26 de març. Una visita turística i patrimonial a la que estan convidats la totalitat de socis d’aquesta singular agrupació patrimonial, relacionada amb el simbolisme de les campanes i el món dels campanars.

L’objecte d’aquesta visita preparatòria va ser per a conèixer la ciutat de Vic i el seu nucli antic en companyia d’alguns membres del GDP. Visita que va culminar amb l’obligada ascensió al campanar de la Pietat, rehabilitat fa dos anys per l’ajuntament i el bisbat. Objectiu principal del que serà la visita corporativa del conjunt de socis que s’apuntin a l’expedició vigatana del proper 26-M.

Membres del GDP de Vic, en companyia d’un representació dels Amics del Campanar d’Esparreguera a la sagristia de l’església de la Pietat de Vic, pocs moments abans de pujar al campanar rehabilitat recentment.

Les activitats d’aquesta associació esparreguerina, roden entorn de tot allò que es relaciona amb els campanars, la seva simbologia, estructura i usos, les campanes i els seus tocs distintius i l’ofici de campaner. Un ofici secular caigut en desús per l’automatització de la gran majoria de cloquers, però que ells, representants d’una de les “torres de seny” més alta de Catalunya,donen a conèixer a través de múltiples activitats reivindicatives, pedagògiques i de divulgació, alhora que amb el seu esforç i voluntarisme s’ofereixen a la tasca de mantenir les instal.lacions, sales, accessos i mecanismes de les campanes i el rellotge en condicions, contribuint així encara més a potenciar i donar a conèixer un dels campanars més espectaculars de Catalunya.

Curiosament, l’arxiprestal d’Esparreguera i el seu campanar de 63 metres d’alçada varen ser disenyats i inspirats pel Tracista, fra Josep de la Concepció, el mateix frare carmelità, que a mitjan segle XVII traçava els plànols del nou edifici del Bisbat de Vic i del nou  l’Ajuntament barroc de la ciutat. Feliç coincidència que gairebé ens porta a pensar en veu alta, la possibilitat d’un agermanament patrimonial entre les dues ciutats.

En aquest cas, el GDP acollirà amb els braços oberts als amics i socis de l’associació esparreguerina el proper dia 26 de març amb la confiança que aquesta visita serveixi també per a enfortir lligams entre les dues associacions.

 
     GDP ( Vic-Osona) 

Enllaç Web Amics del Campanar :   www.amicsdelcampanar.com

Encara més sobre el  campanar de La Pietat o si us interessa conèixer algunes dades històriques i curioses sobre el  rellotge de la ciutat:  El Rellotge de Vic, aneu a la dreta de la pantalla, cliqueu CATEGORIES Conèixer el Patrimoni (6) i amb el cursor us desplaceu avall  fins arribar als dos primers articles d’aquesta secció.    També hi podeu arribar a través del Retroenllaç  escrivint el títol de l’article a la finestreta del Buscador . BONES CAMPANADES ¡¡¡

Tweet

En ocasió de la inauguració, el passat dia 16 de desembre de 2010, de les noves instal·lacions de la Farinera adaptades als usos i necessitats del Centre d’Arts Visuals de Vic,  el GDP recorda a través d’aquest comunicat adreçat als mitjans, la necessitat de mantenir el compromís expressat en el seu moment pels gestors culturals de la ciutat, en la línia de dedicar una part de l’edifici -la planta baixa- a una exposició pública i permanent, que hauria d’incloure més enllà dels elements propis de la construcció de l’edifici, l’estil i l’obra del seu arquitecte, algunes peces i màquines de l’antiga indústria i l’embrió documental i fotogràfic del que en podriem anomenar l’incipient Museu d’Història de la Ciutat.

COMUNICAT DEL GDP  sobre la Farinera  de Vic
En ocasió de la inauguració oficial de les seves instal·lacions.

Es coneguda la implicació del GDP des del precís moment (desembre de 2007) que es va anunciar la  compra i posterior rehabilitació de la Farinera de Vic, antiga llangonisseria de Joan Torra. Després de diferents projectes connectats amb la cultura i l’art contemporani, biblioteca etc. , finalment es va gestar  i aprovar l’actual projecte com a escola d’Art i Disseny.

UNA MUSEÏTZACIÓ PENDENT
 
El GDP recorda que queda pendent el plantejament de la planta baixa de l’edifci que cal recordar el que s’anuncià en el seu moment en el sentit que formaria part del Museu d’Història de la Ciutat. Aquesta part principal de planta, encara està pendent de projecte i caldria no perdre de vista aquest primer impuls. Cal recordar aquí que algunes (poques ) de les màquines  i eines de l’antiga farinera varen ser preservades per a aquest motiu i membres del GDP varen fer un reportatge exhaustiu del funcionament de l’antiga indústria de farines, pocs dies abans del seu tancament. Material que es posaria a disposició dels gestors culturals  de la ciutat si hi ha possibilitats i ganes i voluntat de tirar endavant el projecte musístic inicial.

 FARINERA-MODERNISME-CIUTAT 

Les màquines “mostra”al costat d’aquesta interpretació visual i gràfica  haurien de formar part d’aquests elements exposats en aquest futur Museu d’Història de la Ciutat que  també hauria de contenir; a banda d’elements icònics, visuals i materials de la història de Vic, altres elements que expliquin la història de l’edifici, les seves diferents activitats al llarg d’aquest segle d’existència i el diseny modernista de la fàbrica que en el seu moment 1896 -1897 va aixecar l’arquitecte barceloní Enric Sagnier.  Temes pendents a tenir en compte a l’hora de disenyar i presentar al públic aquesta planta baixa de l’antiga farinera, avui Escola d’Arti i Diseny.
 
 

PLANTA ACCESSIBLE AL PUBLIC

En aquesta línia i amb aquest compromís el GDP confia en el bon criteri dels gestors polítics de la ciutat a fi efecte de convertir una part noble de l’antic edifici de Sagnier, en un  museu accesible al públic i en un espai actiu de cultura ciutadana, que podria contenir un petit Auditori amb funcions compartides a les activitats pròpies del Museu d’Història de la Ciutat i de l’Escola d’Art. 
 
Aquest és el repte per al futur immediat d’aquest edifici vigatà, autèntica perla del modernisme industrial de Catalunya i catalogat d’entre els cent millors del nostre país.

GDP  (Vic, 16-12-2011)

* Imatges sobre la rehabilitació de la  Farinera – Escola d’Art i Diseny a Galeria Picasa https://picasaweb.google.com/reraelmoli/LaFarineraEscolaDArtIDisenyDeVic?authuser=0&feat=directlink

Tweet

L’ARRIBADA DEL FERROCARRIL A VIC

2010-12-09

 El dia 4 de setembre de 2010, s’acomplia el centenari de la inauguració de l’edifici actual de l’estació de ferrocarril de Vic. Una celebració que es fèia en paral·lel a l’obertura del carrer Verdaguer i urbanització de la plaça del Centenari. Vic ho va celebrar amb un acte commemoratiu a la plaça de l’Estació davant mateix de la façana de l’edifici centenari  i amb una Exposició al Museu del la Pell ” ANY BALMES – Bicentenari – Vic 1810-2010″  que es va mantenir oberta al públic entre els dies 2 al 31 d’octubre d’enguany.

Aquesta exposició gràfica i documental, que presentaren el regidor de cultura Xavier Solà,el director del Museu Emili Bayón i l’historiador Jordi Figuerola, va comptar amb la col·laboració de Ramon Pont, expert, estudiós i membre dels Amics del Ferrocarril que aportà de la seva pròpia collita, elements materials diversos que complementaven la informació gràfica i documental d’aquesta exposició. Entre aquests elements de col·leccionista en destaquem : bitllets de cartró tipus Edmonson, compostor de bitllets, un fanal i altres objectes reglamentaris dels caps d’estació de l’època. Així com també una mostra dels trens en miniatura que havien circulat a la línia, al costat  de fotografies históriques de l’estació, algunes de les quals adjuntem en aquest article. L’aportació de Ramon Pont, no s’acaba aquí sinó que del seu puny i lletra ens ha passat tota una informació sobre la història d’aquest edifici, els seus precedents i els actes d’inauguració. Article d’autor que reproduim a continuació i que hem d’agrair doblement; pel fet que ens ve de la mà d’un especialista i perquè podem comptar amb ell en tant que membre actiu del Grup de Defensa del Patrimoni.

A   R   T   I   C   L   E                                  

CENTENARI DE L’EDIFICI DE L’ESTACIÓ DE VIC

Un cop obert a Vic, al juliol de 1904 el carrer Verdaguer i anar directament del centre de la ciutat a l’estació del ferrocarril, es va fer evident el problema de no tenir l’edifici de l’estació al mateix carrer, més avinent i més cèntrica, ja que l’estació primitiva construïda a l’any 1874-75 estava situada al final del carrer dels Estudis, actual carrer mossèn Gudiol, en línia recta a l’edifici de  Farinera. Aquesta primera estació va ser dissenyada pel enginyer Josep Foulon i Tudó  (Vic 1844-1877).   

Una vella  locomotora a vapor amb uns quants treballadors de la companyia del ferrocarril: maquinista, fogoner i treballadors de l’estació de Vic. Entre ells el cap d’Estació, a peu de màquina i al mig de la imatge.

Feia temps que la companyia del nord tenia en projecte engrandir l’estació de Vic, els hangars i les oficines de càrrega i l’edifici de l’estació primitiva, ja que per al tràfic que hi havia quedava petita i també la platja de vies ja que degut al tràfic de mercaderies els vagons més d’un cop es tenien que estacionar a les vies de la fàbrica del Sucre.

La Cia. del NORTE va veure la necessitat d’engrandir l’estació de Vic ja que les vies d’accés de mercaderies eren insuficients. Així que una vegada aprovat el projecte d’obertura del carrer Verdaguer, arran dels actes del centenari del naixement de Jaume Balmes, es va fer realitat el propòsit de la Cia. del NORTE de modificar l’estació de viatgers i les noves instal·lacions de mercaderies. El projecte de l’actual edifici el va realitzar l’enginyer de la companyia senyor Francisco Castellón. El dia 20 de febrer de 1910 es posà la primera pedra de la nova estació, la comitiva de l’acte va pujar de Barcelona amb el mateix enginyer Castellón.

El dimecres dia 12 de gener de 1910 havien anat a Barcelona els representats de l’ajuntament de Vic: l’alcalde sr. Josep Font i Manxarell, primer tinent d’alcalde sr. Dou i el síndic sr. Vilaplana i els senyors Fatjó i Espona de la Cambra Agrícola Ausetana acompanyats del diputat provincial sr. Fages i sr. Ribes per gestionar diferents assumptes relacionats amb el centenari d’en Jaume Balmes. Es varen reunir  a la Diputació Provincial amb varis diputats, interessant-los per la concessió d’una subvenció per als actes, visitant després el Marques de Comillas, Arnús i altres empleats de la companyia del Norte a fi de gestionar la prompta resolució de l’acord de fer un nou edifici de l’estació a fi de que pogués estar llest a primers de setembre del mateix any.

El dia 13 de gener de 1910 a Madrid, el conseller de la companyia del Norte, sr. Rodríguez Sampedro va enviar aquesta carta a l’alcalde de Vic: “ Recibido su telegrama, consulté director de Norte y me dice resulta imposible construir nueva estación para setiembre por no haber tiempo material para preparación del proyecto i ejecución de la obra”.
En la mateixa data el director i vice-director de Norte van enviar a l’alcalde de Vic la següent carta: “ lamento manifestar a Ud. En contestación a su telegrama que no habiendo aún projecto estudiado para estación en Vic no es posible habilitación de esta para próximo setiembre”. La primitiva il·lusió semblava abocada al fracàs…..

L’edifici de la primera estació  de Vic (any 1875)

 Els plànols de l’edifici de la primera estació de Vic van ser realitzats per l’enginyer industrial Sr. JOSEP FOULON i TUDÓ. Josep Foulon havia nascut accidentalment a Vic, a la fonda Fonoll de la rambla del Carme. Fill d’un militar estudià a Barcelona, fou pensionat per la diputació, destinat a l’exposició universal de Paris el 1867 i exercí la seva professió en les oficines del Sr. Macià Bonaplata. Aquest edifici va ser construït a l’any 1874. 

La primitiva Estació  de Vic disenyada per Josep Foulon, estrenada l’any 1875. Fixem-nos en els carruatges tirats a sang esperant l’arribada d’algun dels convois diaris de mercaderies i passatgers.

La bona relació amb Macià Bonaplata, el va portar a idear importants projectes de les obres del ferrocarril i de l’estació primitiva de Vic. Aquesta primera estació a Vic s’ubicà al capdavall del carrer dels Estudis, actual carrer mossèn Josep Gudiol,en línia recta a l’edifici de la Farinera. Aquesta estació es trobava exactament a 510 metres en direcció nord de l’eix del pont sobre el riu Meder, exactament en el punt quilomètric 40’098 km. d’una línia fèrria que en el seu traçat primitiu (any 1875) es computava quilomètricament des de Granollers. L’enginyer Josep Foulon, l’autor del projecte, moriria poc més tard, l’any 1877 a l’edat de 33 anys.
 

El nou edifici de l’estació (any 1910)

Malgrat la negativa inicial ja comentada, i amb tots els retards per part de la companyia del Norte, a finals de gener de 1910 es va aprovar el projecte d’edifici de la nova estació i es va obrir el concurs subhasta per construir-la immediatament. En telegrama rebut a l’ajuntament de Vic en data diumenge 30 de gener de 1910, es deia que una de les condicions posades per la construcció de la nova estació del ferrocarril era que tenia d’estar llesta abans del últim dia del mes d’agost. El dilluns dia 31 de gener de 1910 s’adjudicà la subhasta de l’edifici. El dia 4 de gener es reuniren a Vic, l’enginyer de la companyia del Norte senyor Castellón amb el contractista de la nova estació, sr. Miarnau, per tal de planificar sobre terreny, l’ubicació del nou edifici que havia de tancar i presidir, pel cantó de ponent, l’àmplia plaça semicircular d’on arrancava l’avinguda dedicada al poeta Verdaguer.

L’Estació de 1910 projectada a correcuita per l’enginyer Francisco Castellón. Es  la mateixa que encara es pot veure avui degudamet rehabilitada i acondicionada com a vestíbul de la nova estació soterrada l’any 2002.

L’edifici de l’estació en un principi, tindria 48 metres de façana, formada per tres cossos, un central i un extrem lligats tots tres per quinze portals en la façana i rematat amb un frondó amb un rellotge, acabat amb merlets que sostindrien unes corones murals. L’estació tindria una fondària de 9 mts. per 8 mts, amb cuina i un reservat, seccions d’inspecció técnica i administrativa. Dues sales de descans, factoria, dependència de gran velocitat, vestíbul de 14’50 mts. per 9 mts., apartats per arribades i sortides de tren, sala d’equipatges i finestretes per expedició de bitllets, despatx del cap d’estació, secció de paqueteria, telègraf, llantieria ( làmpades de petroli) i inspecció de ferrocarril. El sostre dels baixos de l’estació seria de 5 metres del terra a sostre, a l’entrada de l’estació.

En el primer pis hi hauria les habitacions del personal i l’andana principal de l’estació estaria coberta amb una marquesina metàl·lica i una altra marquesina al cos central de les altres dues andanes. L’edifici tindria 12 metres d’alçada per 10 metres d’amplada amb un cost total de l’estació de 125.000 ptes. . Al final es replantejà de nou el projecte i l’allargada de l’edifici tindria 54 metres de façana en comptes de 48 i 17 portals en comptes de 15. El projecte de l’estació el va dirigir, com ja hem avançat, l’enginyer director de la companyia del Norte senyor Francisco Castellón.

Col·locació de la primera pedra

El diumenge dia 20 de febrer de 1910 a les onze del matí es posaria la primera pedra de la nova estació del ferrocarril. Per a tal esdeveniment van pujar de Barcelona en tren especial, alts empleats de la companyia del Norte i persones convidades. El tren especial portà a Vic els senyors Manuel Arnús, comte de Serra i Alfred Fuster del comitè de la companyia del Norte. Enginyer en cap de via i obres senyor Enric Grasset, el subcap de moviment Joan Xipell, enginyers Lluis Barnoya, Francisco Castellón, Amadeu Romero, Leandre Vidal, Pere Garcia Faria i els senyors Montagut i Lasala.

El secretari del govern civil, senyor Die i el cap del negociat senyor Azcarraga, en representació de l’autoritat governativa, el diputat a Corts senyor Junyent, els provincials senyors Fages i Pericas, secretari de la diputació senyor Parés, l’enginyer provincial senyor Puente i representants de la premsa diària de Barcelona. A l’estació hi esperaven, l’alcalde senyor Josep Font i Manxarell, el coronel de la mitja Brigada de sapadors Fernández Cuerda, el jutge Pérez Izo i el notari senyor Josep Sans.

En cotxes preparats per l’ajuntament, la comitiva es traslladà al Palau Episcopal visitant posteriorment el museu Episcopal de Vic, situat en aquells moments al sobreclaustre de la Catedral. A les 12.00 hores tocades es tornà a formar la comitiva i presidida pel Bisbe de Vic l’Il·lustríssimTorras i Bages. La Banda municipal, encapçalada pel mestre Josep Cortines obria la marxa. A l’arribada a l’estació, els treballadors preparaven el davallament de la pedra i el notari senyor Josep Sans introduí en una caixeta de plom, que posteriorment va soldar un llauner, un exemplar de cada un dels tres periòdics de Vic, el darrer número del butlletí del Centenari i una copia firmada per notari de l’acte de la solemnitat i del acta de la primera pedra.

Amb una paletada de ciment que posà el Dr. Torras i Bages i amb una paleta que portava gravada la inscripció del acte i la data i adornada amb uns llaços amb la bandera Catalana, es colgà la caixeta de plom amb els testimonis notarials sota la primera pedra de l’angle sud de la façana posterior del nou edifici. La nova estació s’ubicaria a la mateixa banda de la via que el primitiu edifici aixecat a l’any 1874 i a un centenar de metres més enllà del actual, cap al nord. La comitiva fou obsequiada amb un àpat a la sala de la columna de l’ajuntament i la carta del dinar fou servida pel pretigiós hotel Ristol.
 

Solemne inauguració de l’edifici (set mesos després)

L’edifici de la nova estació de Vic va ser inaugurat el diumenge 4 de setembre de 1910 a les 16.00 hores.  Dins dels actes del centenari del naixement de Jaume Balmes, les autoritats descobriren a la façana del nou edifici, una làpida de marbre. Fou una festa senzilla i agradable, tot i ser un acte de gran solemnitat. Des del primer tren del matí, l’edifici ja va restar en servei de viatgers. A primera hora de la tarda i en un luxós tren especial, arribaren a Vic, el representant del comitè de la companyia del Norte senyor Coll, acompanyat d’alguns directius, el delegat del governador civil senyor Die i varis corresponsals de la premsa diària  Barcelona. Foren rebuts per l’alcalde de Vic, Vicari general de la Diòcesi,doctor Serra Jordi, el bisbe Torras i Bages, autoritats civils i militars, diputat senyor Bosch i Alsina, la delegació del comitè del Centenari, representants de la premsa i altres personalitats.

Acte solemne d’inauguració de les noves instal·lacions i edifici de l’Estació de Vic. Es pot observar, a banda de la indumentària de la gent, com la cortineta  recollida ha deixat a la vista del públic la placa commemorativa de la inauguració  de l’estació i d’ homenatge a Jaume Balmes.

 A l’andana principal de l’estació, sota la marquesina hi tocava la banda militar del batalló d’Alfons XII. La cerimònia, que començà a les 16.00 hores de la tarda, consistí en descobrir per part de l’alcalde de Vic senyor Josep Font i Manxarell, una làpida de marbre blanc amb un medalló de bronze amb el bust de Jaume Balmes, amb la llegenda següent: “ 1810 – 1848. En el año MCMX Celebrando la ciudad de Vic el centenario del nacimiento de su ilustre hijo el doctor Jaime Balmes, la Compañia de los Caminos de Hierro del Norte hizo construir este edificio como testimonio de afecto a la ciudad y tributo de admiración al sabio publicista gloria de la nación Española. “ Hi parlaren l’alcalde Font i Manxarell , i el canonge Collell, aquest darrer en català. Després de la cerimònia la comitiva feu una visita al senyor Bisbe i a l’ajuntament, tornant al restaurant de la nova estació on s’hi va servir un lunch preparat per en Pince de Barcelona. Acabat tot això, tots els expedicionaris Barcelonins retornaren en el mateix tren especial. La ciutat estrenava sabates.

Plànol de l’any 1910 on encara es visible i identificable la ubicació de la primitiva estació de Vic 

Amb aquesta inauguració, la ciutat de Vic i en paral·lel al Cap i Casal, obria la seva Gran Via. Una posta de llarg en  la que es conjuntaven la inauguració d’unes instal.lacions ferroviàries, l’homenatge a un fill il·lustre de Vic i l’aposta per un urbanisme de modernitat que encarava l’expansió cap a ponent. La via oriental de l’Estació (la primera aposta pel cantó dels Caputxins) havia estat rebutjada sorollosament per la protesta ciutadana dels comerciants d’aquell sector de la ciutat. Una protesta mal enfocada que tindria conseqüències de futur.

*Ramon Pont i Sayas

Tweet

El dijous dia 22 de juliol al foyer del nou Centre d’Arts l’Atlàntida, es va presentar el llibre de Miquel S. Cañellas: VIC: CRONIQUES URBANES. L’acte acompanyat de Joan Turró, l’editor del llibre i Toni Vilaró, autor d’una obra sobre Medicina Natural que també va presentar al públic, va estar presidit pel regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vic, Xavier Solà que va presentar ambdós autors i les conjuncions i paral·lelismes entre els dos llibres.

foto:  Joan Mill (Osona Comarca)   *  cliqueu damunt la Imatge

L’obra sobre Vic, reeditada per Cañellas (secretari-coordinador del GDP), compta en aquesta ocasió amb un Apèndix en el que a través de les més de vint planes que l’actualitzen, es fa un repàs exhaustiu de les obres, realitzacions i intervencions dutes a terme a la ciutat durant aquests darrers deus anys. Edificacions i nous equipaments com el nou Museu Episcopal, la nova Estació del tren, la rehabilitació modernista de la Farinera o el nou Teatre Atlàntida hi són tractats amb coloració pròpia. Igualment es contemplen les actuacions d’urbanització en nous terrenys prop de la llera del Mèder o al prat de Sant Llorenç, Sant Sixt i el Griell. Intervencions al nucli urbà amb clarobscurs  com la de plaça de la Catedral amb la troballa del vestigi de l’església de la Rodona, la urbanització”fallida” de la Rambla del Passeig o la inicial trencadissa de lloses del carrer de Sant Vicenç, que esdevé al mateix temps lament i rectificació. També s’hi fa un toc d’atenció especial a les dades sobre l’expansió territorial urbana i el creixement poblacional durant el mateix període. 

En tò del tot positiu el llibre passa a enumerar petites actuacions en el patrimoni històric de la ciutat a través d’accions dutes a terme per la regidoria corresponent: rehabilitació de la imatge de la Verge de les Neus, trasllat del monument a l’Aiguat de Vic de 1863, rehabilitació del fanal modernista de 1930 a la plaça dels Caputxins o la recent i esperada restauració d’una màquina antiga del rellotge de la Ciutat.

Tot això al costat d’una  història sintetitzada amb visió urbanista i patrimonial de la ciutat de Vic i dels seus racons més entranyables. D’aquí el subtítol de l’obra: De l’antic raval d’Ausona a la ciutat de nou mil·lenni. Un llibre que ja es pot trobar a qualsevol del les principals llibreries de la ciutat.

Portada i contraportada de Vic: Cròniques Urbanes

edit. Vic, juliol de 2010                                

Tweet

www.gaudiallgaudi.com/CA021%20Fanals%20de%20Vic.htm

*un article de Miquel Cañellas sobre els polèmics “Fanals Gaudí de Vic” publicat en una de les webs més complertes sobre Gaudí i el modernisme.

 Ran de les actuals obres en superfície que tenen com a objectiu la instal·lació d’un ascensor  panoràmic a l’aparcament soterrat de la Plaça Major de Vic, el secretari i coordinador del GDP signa l’article següent que es va publicar al setmanari Osona Comarca el dijous dia 5 d’agost. En aquestes ratlles s’explica la gènesis de l’obra d’aquest aparcament inaugurat l’any 1991 i la lluita per part d’una Plataforma Anti-Parking que  si bé no va aconseguir l’objectiu inicial que s’havia marcat (impedir la construcció de l’aparcament soterrat) si que va propiciar  que el resultat final de l’obra fos totalment respectuosa amb la visual patrimonial de lloc. Amb la nova instal·lació de l’ascensor torna el perill de malbaratar un espai únic i pel que sembla hi ha ben poca sensibiltat per a esmortuïr l’impacte d’una instal·lació que -segons l’articulista- com a mínim, és qüestionable.

LES FAROLES D’EN GAUDÍ I LA “PEIXERA” DE PLAÇA
Dintre de poques setmanes, farà un segle que es va inaugurar oficialment el carrer d’en Verdaguer i amb aquesta avinguda, les famoses faroles d’en Gaudí. Curiosament el mateix indret que va ocupar durant catorze anys la menor de les dues peces de ferro i basalt, torna a “patir” una severa modificació. Justament en el primer tram de sortida del Mercadal seguint el traç del que havia estat antigament el passatge de la Llibertat, s’hi està duent terme, des de fa tres mesos, l’obertura d’una rasa on hi ha previst la instal·lació d’un ascensor panoràmic d’accés a un parking de Plaça, estrenat fa dinou anys.

La singularitat d’aquesta actuació és que s’aplica una normativa de supressió de barreres arquitectòniques a misses dites quan s’havia assumit, des de l’inici, que no es volia cap impacte negatiu a la Plaça ran d’una obra que fa uns anys va ser fortament criticada per l’oposició d’un grup de ciutadans units sota les sigles “Comissió Anti-Parking”. L’alcalde Girbau, en aquells moments (1989-1991), va haver de fer filigranes per tal d’acontentar l’oposició cívica i política, reduint a mínims l’impacte arquitectònic de les escales d’accés que connectaven la superfície del Mercadal amb els pisos inferiors de l’ampli aparcament. Es per això que en aquells moments – i aquí si que potser hi ha ciutadans que tenen poca memòria- no es va construir l’ascensor pertinent, pel fet que hi havia hagut amb anterioritat, unes exigències de respecte a la visual del conjunt sencer del Mercadal. Va prevaldre l’estètica i el valor patrimonial d’una Plaça -la de Vic- única en el seu gènere. En aquest cas, la victòria del pacte sobre la imposició.

Ignoro si a nivell normatiu, les coses han canviat tant fins a l’extrem que, avui, amb una aplicació rigorosa, es podria obligar a clausurar les instal·lacions d’un parking subterrani, inaugurat l’any 1991, en la circumstància que aquest no comptés amb un ascensor (és el cas de la Plaça) o en el seu defecte amb rampes d’accés per a vianants i/o cadires de minusvàlids. El fet que tot just ara, s’hagi posat fil a l’agulla a una actuació tant controvertida, sembla que obeeixi no tant a la voluntat inicial de l’actual consistori vigatà com a algunes pressions externes (greuges comparatius en relació a d’altres intervencions en aparcaments privats o comunitaris) que haurien forçat a complir a l’ajuntament la lletra menuda d’una normativa tècnica aplicada acrítica-ment en un espai públic que potser, pel seu caràcter de conjunt històric i patrimonial, s’hauria pogut replantejar o recusar.

I si no ¿ com s’explica precisament ara que que Vic compta amb un nou aparcament soterrat ben proper (el de la Rambla del Passeig) amb un accés d’ascensor a menys de 60 metres del racó del“Merma”, perfectament compatible i a l’abast dels usuaris de Plaça, s’hagi posat en marxa aquesta obra faraònica just al davant de la façana visual més prodigada i turística d’un Mercadal que en el seu moment va ser objecte d’una actuació respectuosa, quasi de microcirurgia urbanística ? Es difícil saber quins ressorts s’han disparat per forçar a emprendre una obra pública que anys enrere s’hagués pogut aturar fàcilment amb un reconeixement institucional consensuat per part dels grups del consistori en que, a l’igual que s’ha aconseguit darrerament amb les Adoberies, es declarés la Plaça de Vic:“Bé Cultural d’Interès Nacional”. No hi ha hagut rapidesa de reflexos i el gol s’ha colat per la banda esquerra de l’antic carreró.

Amb l’obra avançada, només podem insistir que es tingui la màxima cura a l’hora de construir la “peixera” del nou ascensor vigatà: mides, textures i formes. Quatre metres de sostre és molta alçada per a cobrir una cabina que no sobrepassarà els dos metres al seu interior. Els ascensors hidràulics d’avui no poden pujar més enllà del que permet el braç telescòpic que eleva tot el grup, és per això, aquesta distància tan exagerada des del sostre de la cabina al tancament de vidre exterior de l’urna, és innecessària i en aquest cas, estèticament obstruccionista. Pel que fa als treballs de manteniment indispensables, la seguretat dels operaris no s’en hauria de ressentir i a més quan el sostre exterior podria ser lliure obertura a través d’una finestra de metacrilat translúcid fixat a un marc metàl·lic amb frontisses, que hauria de permetre sense cap nosa que ho impedeixi, l’obertura expeditiva d’aquesta tapa de seguretat, pel damunt del cap del mantenidor.
 
La llei i la norma sempre tenen plecs i interpretacions. En aquest cas, demanaria una interpretació imaginativa i intel·ligent de la normativa de seguretat per part dels tècnics municipals a l’hora d’encauar aquest ascensor. Potser caldrà una intervenció de bisturí que defugi del model de les peixeres clòniques de lluentons i inox que podem veure en els altres ascensors públics del Passeig, la Rambla Tarradellas o al nou parking de l’Atlàntida. Si a l’ascensor de Plaça li cal un embolcall més discret, menys ampul·lós i més mimetitzat, ara és l’hora de posar-hi seny, treball i imaginació. S’ho mereix la Plaça de Vic i s’ho mereixen els que fa uns anys, amb la seva tossuderia i oposició van aconseguir derivar una obra pública inicial-ment agressiva cap a una intervenció respectuosa amb un impacte visual de mínims. És el mateix que desitgem per a aquesta nova i “inexcusable” actuació que si bé era necessària, amb l’alternativa del l’altre ascensor proper, no era pas imprescindible.
Miquel S. Cañellas

  Aproximació virtual de l’espai que ocuparà la “peixera” de l’ascensor on s’aprecia l’impacte visual que representarà aquesta instal.·lació a l’entrada de la Plaça Major de Vic.   ///////////////   *fotomuntatge de l’Autor

Tweet

EL GDP  FA COSTAT A LA INICIATIVA PROPUGNADA DES DEL GRUP DE DEFENSA DEL TER  I APOÏADA  PER UN BON GRUP D’ASSOCIACIONS I ENTITATS DE LA NOSTRA COMARCA PER TAL DE DEFENSAR EL PATRIMONI OSONENC (AGRARI I PAÏSSATGÍSTIC)  DE L’ESPECULACIÓ I LA PROLIFERACIÓ ABASSEGADORA DE POLÍGONS INDUSTRIALS. NO CAL DIR QUE PER AL GDP  SALVAR AQUEST PATRIMONI NATURAL COMPORTA NECESSÀRIAMENT  I COM A CONSEQÜENCIA,  EL RESPECTE AL NOSTRE PATRIMONI CULTURAL I HISTÒRIC.  ES PER AIXÒ QUE HEM SUMAT EN COMPTES DE RESTAR I US CONVIDEM A PRENDRE PART ACTIVA EN AQUEST ACTE REIVINDICATIU.                                                            

   C O N V O C A T Ò R I A

PER UNA PLANA VIVA:  TERRA, NO POLÍGONS   ¡    

Els ajuntaments de Vic, Folgueroles i potser Tavèrnoles estan promovent la urbanització d’un macropolígon industrial, equivalent a 100 camps de futbol, al cor de la Plana de Vic.
Osona està plena de polígons buits i la promoció de sòl industrial, en detriment de sòl agrícola, no és sinònim de creació d’ocupació. Entenem que ja n’hi ha prou de requalificacions i d’especulació amb el territori que destrueixen la comarca i ens hipotequen el futur.
Cal mantenir un món rural viu, fomentar iniciatives d’agricultura i ramaderia ecològica d’alt valor afegit i preservar la biodiversitat i el paisatge, tot impulsant un nou model econòmic que no depengui del creixement continuat.
Per tots aquests motius, les Entitats d’Osona Per Una Plana Viva us emplacem aquest diumenge 25 d’abril a l’ermita de St. Francesc S’hi Moria a les 10:30h del matí per assistir a un esmorzar popular i ruta poètica pels entorns verdaguerians on s’està projectant aquest macropolígon.

Programació de l’acte del diumenge 25 d’abril:  

10:30 h – Trobada i esmorzar a l’ermita de St. Francesc s’hi Moria
11:00 h – Inici de la ruta poètica pels entorns del macropolígon
12:00 h – Arribada a l’ermita de St. Jordi de Puigseslloses
12:30 h – Lectura de poemes i del manifest a càrrec del músic i saxofonista Pep Poblet

C O N V O C A

ENTITATS D’OSONA PER UNA PLANA VIVA

*Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya
*Casal Manel Viusà
*CSA La Torratxa
*Grup de Naturalistes d’Osona
*Grup de Defensa del Patrimoni
*Grup de Defensa del Ter
*Maulets – Osona
*Unió de Pagesos
*Veterinaris Sense Fronteres – Osona
*Xarxa pel Decreixement d’Osona

Més informació a:
http://www.gdter.org/detall.php?idFamily=219&idProduct=365&PHPSESSID=1b94eb29074c12b0217857a86c25608f

Vista dels terrenys destinats al Macropolígon des de l’ermita de Sant Jordi de Puigseslloses

Mapa d’accés: 
http://maps.google.es/maps/ms?t=h&hl=ca&ie=UTF8&msa=0&msid=115047021009552732142.0004844dc7b304a1edaf7&ll=41.948671,2.288675&spn=0.024609,0.055747&z=15

 ADHESIÓ I MANIFEST…..

Textos repatits i llegits en la caminada reivindicativa de Sant Jordi de Puiseslloses del diumenge dia 26 d’abril de 2010. A l’acte a banda de les entitats signatàries i més d’un centenar de caminants Per una Plana Viva, varen participar-hi activament, el músic Pep Poblet, en la lectura de Manifest i la poetesa Pilar Cabot en la lectura de poemes verdaguerians.

ENTORN LA DECLARACIÓ DE LES ENTITATS I EL MANIFEST UNITARI 

L’adhesió del GDP

Fa poc més de dos anys, ran d’una caminada semblant a aquesta d’avui, entorn del masos del Griell i Sant Llorenç, (entre Vic i la Guixa)  una colla de companys vam plantejar-nos de formar el Grup de Defensa del Patrimoni. Precisament perquè emmig d’aquell territori que es perdia per a la productivitat agrícola  hi havia elements patrimonials destacables que acabaven de sucumbir a la piqueta devoradora sense cap mirament, varen desaparèixer refugis antiaeris, hortes, molins i una llarga sèquia que havia regat les hortes de Vic. Just a l’últim  moment la masia i el Molí de Sant Llorenç varen rebre l’indult dels gestors polítics de la ciutat, que l’obtenien a través d’un pols insòlit amb l’Incasol. La Caminada organitzada per l’aleshores creada plataforma “Salvem Sentfores” no havia estat del tot en va. Avui amb el GDP en marxa, fem pinya amb la resta d’associacions convocades doncs creiem que treballant per Una Plana Viva, també treballem per la preservació d’aquells elements patrimonials, històrics i testimonials que configuren el nostre passat i ens arrelen amb sentiment a la nostra història i al  territori. Es també per això que diem :  NO al Macropolígon i SI al Pacte pel Territori.

Grup de Defensa del Patrimoni ( Vic-Osona)

MANIFEST DE LES ENTITATS D’OSONA "PER UNA PLANA VIVA " 

PER UNA PLANA VIVA,TERRA,NO POLÍGONS!
La present i caòtica realitat en forma de crisi, atur, especulació, endeutament, corrupció;  té com a origen l’injust i caducat model de creixement establert i avalat per tota mena d’institucions governamentals, econòmiques, polítiques i socials. Ha permès l’enriquiment d’uns pocs i l’empobriment de molts, ocasionant  un important desordre urbanístic, paisatgístic i de mobilitat poblacional. Pel que fa a casa nostra, Osona, la que ja podem anomenar com la “era del ciment ” ens ha deixat, de moment, disset mil pisos buits, polígons semideserts i carreteres a dojo. Malgrat això, la inèrcia és la de seguir pel mateix camí del desencert  de l’excés i del creixement voraç. L’últim invent al respecte, falsejat com una prioritat de desenvolupament econòmic, és la planificació i previsió de fer un macro- polígon entre Folgueroles, Vic i potser Tavèrnoles que ocuparia l’equivalent a cent camps de futbol i que suposaria un pas endavant en aquest afany de pavimentar  la plana de Vic com més aviat millor.
Pels promotors d’aquesta obra faraònica, no els serveix de res l’exemple de Barcelona i àrea metropolitana, on l’atur i la crisi colpegen de valent malgrat la proliferació de tota mena d’infraestructures que tenen el ciment com a ”ídol” incontestable.
És per això que diferents entitats de la comarca manifestem la nostra oposició a seguir perpetuant aquesta endèmica manera de fer les coses. Tant és així que volem obrir un debat  al respecte tot assenyalant les premisses bàsiques de la nostra proposta. Creiem que la planificació territorial no ha de servir per finançar ajuntaments ni enriquir propietaris, sinó per vetllar pel bé comú. Per tot això manifestem el següent:

*Volem mantenir un món rural viu i econòmicament viable que enforteixi la sobirania alimentària enfront la globalització  i garanteixi  la integració de les diverses activitats humanes, agrícoles i ramaderes. Una pagesia que al mateix temps esdevingui un puntal ferm, actiu i compromès en les funcions ambientals i paisatgístiques, imprescindibles  per desenvolupar sectors com ara el turisme rural i les activitats del lleure.

*Volem fomentar iniciatives d’agricultura i ramaderia ecològica que generin valor afegit (producció, transformació i distribució de proximitat) per tal d’abastir el mercat amb productes saludables i de qualitat que facin possible un futur digne als nostres pagesos, al mateix temps que es vetlli pel benestar animal i la salut del consumidor.

*Volem preservar la biodiversitat i el paisatge de casa.  Es tracta d’un patrimoni de tots que tenim l’obligació de conservar per al gaudi de les futures generacions. Un entorn ben conservat és un gran valor de qualitat de vida pels ciutadans i un antídot davant els efectes de la massificació; l’alentiment de la mobilitat en els desplaçaments, la pressa irreflexiva , el soroll agressiu, la contaminació insana, l’estrès deshumanitzador…

*Volem apostar per una nova manera de fer les coses. Per un model econòmic que no depengui del creixement continuat doncs ja sabem que els recursos són limitats. També per la redistribució de la riquesa i el treball  així com pel desenvolupament de països i territoris mancats de recursos productius, tecnològics i alimentaris bàsics.

*Volem prioritzar l’ètica, sancionant i posant fre a l’especulació , l’enriquiment personal i l’avidesa malaltissa com a motors de devastació. Cal considerar les persones com el centre de l’economia i per davant de la tecnologia ja que resulta absurd veure excedents en la producció en contrast amb la precarietat laboral i la llarga llista de ciutadans a l’atur.

*Volem treballar fermament per superar el “créixer per créixer”. Cal mirar el futur: el segle XXI serà de la reducció i de la recuperació de la importància dels recursos locals. Cal recordar que només tenim una sola Plana de Vic com només tenim un únic planeta.
                                                      
Per tot això, exigim la paralització del projecte d’urbanització del macropolígon alhora que reclamen un pacte pel Territori.

ENTITATS D’OSONA PER UNA PLANA VIVA

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya / Casal Manel Viusà / CSA La Torratxa / Grup de Naturalistes d’Osona /  Grup de Defensa del Patrimoni / Grup de Defensa del Ter / Maulets – Osona /  Unió de Pagesos /  Veterinaris Sense Fronteres – Osona /  Xarxa pel Decreixement d’Osona

St. Jordi de Puigseslloses; 25 d’abril de 2010

Tweet

 ……………els més llegits

* La Pietat de Vic; una restauració històrica       (579 visites)

* Refugis de la guerra civil                                   (595 visites)

* El rellotge de Vic, símbol i patrimoni                 (509 visites)      

* Les al.legacions del POUM de Vic                      (435 visites)

* Una mica d’història del GDP                               (393 visites)

TOTAL DE VISITES (set.2008 - maig 2011)…….       3.771 visites

Als nostres visitants moltes gràcies per obrir aquest Bloc i participar

* darrera actualització de dades:   14 de maig de 2011

Tweet