www.gaudiallgaudi.com/CA021%20Fanals%20de%20Vic.htm
*un article de Miquel Cañellas sobre els polèmics «Fanals Gaudí de Vic» publicat en una de les webs més complertes sobre Gaudí i el modernisme.
Ran de les actuals obres en superfície que tenen com a objectiu la instal·lació d’un ascensor panoràmic a l’aparcament soterrat de la Plaça Major de Vic, el secretari i coordinador del GDP signa l’article següent que es va publicar al setmanari Osona Comarca el dijous dia 5 d’agost. En aquestes ratlles s’explica la gènesis de l’obra d’aquest aparcament inaugurat l’any 1991 i la lluita per part d’una Plataforma Anti-Parking que si bé no va aconseguir l’objectiu inicial que s’havia marcat (impedir la construcció de l’aparcament soterrat) si que va propiciar que el resultat final de l’obra fos totalment respectuosa amb la visual patrimonial de lloc. Amb la nova instal·lació de l’ascensor torna el perill de malbaratar un espai únic i pel que sembla hi ha ben poca sensibiltat per a esmortuïr l’impacte d’una instal·lació que -segons l’articulista- com a mínim, és qüestionable.
LES FAROLES D’EN GAUDÍ I LA “PEIXERA” DE PLAÇA
Dintre de poques setmanes, farà un segle que es va inaugurar oficialment el carrer d’en Verdaguer i amb aquesta avinguda, les famoses faroles d’en Gaudí. Curiosament el mateix indret que va ocupar durant catorze anys la menor de les dues peces de ferro i basalt, torna a “patir” una severa modificació. Justament en el primer tram de sortida del Mercadal seguint el traç del que havia estat antigament el passatge de la Llibertat, s’hi està duent terme, des de fa tres mesos, l’obertura d’una rasa on hi ha previst la instal·lació d’un ascensor panoràmic d’accés a un parking de Plaça, estrenat fa dinou anys.
La singularitat d’aquesta actuació és que s’aplica una normativa de supressió de barreres arquitectòniques a misses dites quan s’havia assumit, des de l’inici, que no es volia cap impacte negatiu a la Plaça ran d’una obra que fa uns anys va ser fortament criticada per l’oposició d’un grup de ciutadans units sota les sigles “Comissió Anti-Parking”. L’alcalde Girbau, en aquells moments (1989-1991), va haver de fer filigranes per tal d’acontentar l’oposició cívica i política, reduint a mínims l’impacte arquitectònic de les escales d’accés que connectaven la superfície del Mercadal amb els pisos inferiors de l’ampli aparcament. Es per això que en aquells moments – i aquí si que potser hi ha ciutadans que tenen poca memòria- no es va construir l’ascensor pertinent, pel fet que hi havia hagut amb anterioritat, unes exigències de respecte a la visual del conjunt sencer del Mercadal. Va prevaldre l’estètica i el valor patrimonial d’una Plaça -la de Vic- única en el seu gènere. En aquest cas, la victòria del pacte sobre la imposició.
Ignoro si a nivell normatiu, les coses han canviat tant fins a l’extrem que, avui, amb una aplicació rigorosa, es podria obligar a clausurar les instal·lacions d’un parking subterrani, inaugurat l’any 1991, en la circumstància que aquest no comptés amb un ascensor (és el cas de la Plaça) o en el seu defecte amb rampes d’accés per a vianants i/o cadires de minusvàlids. El fet que tot just ara, s’hagi posat fil a l’agulla a una actuació tant controvertida, sembla que obeeixi no tant a la voluntat inicial de l’actual consistori vigatà com a algunes pressions externes (greuges comparatius en relació a d’altres intervencions en aparcaments privats o comunitaris) que haurien forçat a complir a l’ajuntament la lletra menuda d’una normativa tècnica aplicada acrítica-ment en un espai públic que potser, pel seu caràcter de conjunt històric i patrimonial, s’hauria pogut replantejar o recusar.
I si no ¿ com s’explica precisament ara que que Vic compta amb un nou aparcament soterrat ben proper (el de la Rambla del Passeig) amb un accés d’ascensor a menys de 60 metres del racó del“Merma”, perfectament compatible i a l’abast dels usuaris de Plaça, s’hagi posat en marxa aquesta obra faraònica just al davant de la façana visual més prodigada i turística d’un Mercadal que en el seu moment va ser objecte d’una actuació respectuosa, quasi de microcirurgia urbanística ? Es difícil saber quins ressorts s’han disparat per forçar a emprendre una obra pública que anys enrere s’hagués pogut aturar fàcilment amb un reconeixement institucional consensuat per part dels grups del consistori en que, a l’igual que s’ha aconseguit darrerament amb les Adoberies, es declarés la Plaça de Vic:“Bé Cultural d’Interès Nacional”. No hi ha hagut rapidesa de reflexos i el gol s’ha colat per la banda esquerra de l’antic carreró.
Amb l’obra avançada, només podem insistir que es tingui la màxima cura a l’hora de construir la “peixera” del nou ascensor vigatà: mides, textures i formes. Quatre metres de sostre és molta alçada per a cobrir una cabina que no sobrepassarà els dos metres al seu interior. Els ascensors hidràulics d’avui no poden pujar més enllà del que permet el braç telescòpic que eleva tot el grup, és per això, aquesta distància tan exagerada des del sostre de la cabina al tancament de vidre exterior de l’urna, és innecessària i en aquest cas, estèticament obstruccionista. Pel que fa als treballs de manteniment indispensables, la seguretat dels operaris no s’en hauria de ressentir i a més quan el sostre exterior podria ser lliure obertura a través d’una finestra de metacrilat translúcid fixat a un marc metàl·lic amb frontisses, que hauria de permetre sense cap nosa que ho impedeixi, l’obertura expeditiva d’aquesta tapa de seguretat, pel damunt del cap del mantenidor.
La llei i la norma sempre tenen plecs i interpretacions. En aquest cas, demanaria una interpretació imaginativa i intel·ligent de la normativa de seguretat per part dels tècnics municipals a l’hora d’encauar aquest ascensor. Potser caldrà una intervenció de bisturí que defugi del model de les peixeres clòniques de lluentons i inox que podem veure en els altres ascensors públics del Passeig, la Rambla Tarradellas o al nou parking de l’Atlàntida. Si a l’ascensor de Plaça li cal un embolcall més discret, menys ampul·lós i més mimetitzat, ara és l’hora de posar-hi seny, treball i imaginació. S’ho mereix la Plaça de Vic i s’ho mereixen els que fa uns anys, amb la seva tossuderia i oposició van aconseguir derivar una obra pública inicial-ment agressiva cap a una intervenció respectuosa amb un impacte visual de mínims. És el mateix que desitgem per a aquesta nova i “inexcusable” actuació que si bé era necessària, amb l’alternativa del l’altre ascensor proper, no era pas imprescindible.
Miquel S. Cañellas
Aproximació virtual de l’espai que ocuparà la «peixera» de l’ascensor on s’aprecia l’impacte visual que representarà aquesta instal.·lació a l’entrada de la Plaça Major de Vic. /////////////// *fotomuntatge de l’Autor
