NOTA SOBRE LA REPOSICIÓ DEL BLASÓ DE LA TORRE DELS FRARES
(comunicat emès a les 12 hores del dia 16 de gener de 2009)
Aquest divendres 16 de gener, funcionaris de l’ajuntament de Vic han acabat el treballs de reposició i fixació al seu lloc d’origen, de l’escut carmelità de la Torre dels Frares. Un blasó, emblema d’aquest edifici catalogat l’any 1983 i que s’ha habilitat darrerament com a seu d’Eumo, l’empresa editorial depenent de la UVIC.
L’escut carmelità, que formava part indestriable del parament de la torre forta d’aquest mas del segle XVII, adjunt a la propietat del Convent del Carme fins la seva desamortització a mitjans del XIX, és la darrera peça que quedava per retornar al seu lloc d’ençà la finalització de la restauració d’aquest edifici,demolit l’any 2000 i aixecat des de fa tres anys just al mateix lloc i amb les mateixes característiques arquitectòniques que l’anterior, situat a la zona universitària darrera l’estació del ferrocarril.
El GDP, es congratula d’aquesta reposició, i felicita als artistes-autors de la rèplica de l’escut que a partir d’aquest moment tornarà a ocupar el lloc que li pertoca al parament de la torre del mas.
Fonts de l’administració municipal, han manifestat en tot moment al GDP, la impossibilitat d’atendre la demanda inicial de grup, en el sentit de recuperar el blasó anterior al.legant la dificultat de recuperar la peça original degut al mal estat i desgast dels seus elements identificatius.
En tot cas el GDP sol.licitarà en el seu moment, la preservació de la peça original del XVII per a la seva posterior museïtzació.
GDP (Vic-Osona)
El captard vigatà a la Torre del Frares, ens ajuda a copsar amb major contrast la nova peça recentment reposada al seu lloc: el blasó dels carmelites, identificador dels antics patrons i constructors del mas.
Responent a Joaquim Puntí: La fotografia de l’escut vell està al llibre publicat per l’Ajuntament de Vic i la Generalitat l’any 1983 «Pla especial de Protecció del Patrimoni..» plana 309 fitxa C/204. D’aquesta imatge i de la regla de proporcionalitat directa és d’on ha tret, l’escultor pertinent, les dades tècniques necessàries per a cisellar la seva rèplica. De l’anterior, l’original, si existeix, ningú l’ha vist. Indirectament, l’administració municipal ens ha demanat fe: creure sense veure. Continuarem creient que existeix (desgastat o migpartit tant li fa) esperant el dia de la seva reaparició al museu de la «devolució».