Després de l’acte divulgatiu i reivindicatiu sobre la Farinera, organitzat pel GDP el dia 13 de març al Temple Romà de Vic, i després d’haver escoltat finalment en boca de l’actual director del Museu d’Art de la Pell, Emili Bayón, que la Farinera conservaria una part significativa de la seva maquinària i instal.lacions per a poder museïtzar la seva història industrial i arquitectònica es pot dir que s’obre una nova etapa d’aquesta vella reivindicació iniciada en el seu moment per membres del nostre grup i seguida a partir del naixement del GDP (juny de 2008) amb tot el rigor i la insistència que les diferents etapes han permès. Es per això que ens omple de satisfacció reproduir l’article que signa el mateix director del MAP, en el que s’especifica amb major concreció, la voluntat de museïtzar evocativament l’edifici i cita algunes de les instal.lacions i màquines que es quedaran definitivament a Vic. Un article que el secretari del GDP, va contestar amb immediatesa però que no ha vist satisfeta la seva publicació fins el dilluns dia 20 d’abril (tots dos articles els trobareu reproduïts aquí) Pel que fa a l’article d’Emili Bayón (director del MAP) podem dir que està en la línia de la reivindicació final del GDP: lograr salvar el màxim del mínim. En aquest cas, les seves paraules, venint de qui venen i subscrites en un mitjà públic, signifiquen un respir, ens omplen de confiança i pràcticament suposen per al GDP, un cas tancat. Li hem d’agrair també al director del MAP la nota de felicitació pel treball divulgatiu i reivindicatiu del GDP en relació al Patrimoni de la ciutat. Un agraiment que no cal dir que compartim amb tots els qui s’han près l’interès i l’esforç per buscar sol.lucions i alternatives a un acomiadament irreversible d’uns efectes patrimonials que la ciutat de Vic no es podia permetre el luxe de perdre.
LA FARINERA: la via intermèdia
Miquel Cañellas Secretari-coordinador G.D.P.
(publicat a el 9 NOU, dilluns 20 d’abril de 2009)
No ha d’estranyar que a mitjans del mes del desembre passat, quan l’ajuntament de Vic, per boca de l’alcalde Vila Abadal i del regidor de cultura Xavier Solà, fèia pública la compra de l’antiga fàbrica del carrer Morgades projectada per Enric Sagnier, el Grup de Defensa del Patrimoni (GDP) , va contestar amb un manifest en que es mostrava la discrepància, no tant per la previsió d’usos que s’anunciaven per a la fàbrica rehabilitada, sinó perquè en l’anunci no es feìa cap esment sobre la possibiltat de museïtzar –ni que fos parcialment- cap dels elements industrials ni documents històrico-gràfics de l’antiga fàbrica.
Si bé és veritat que el somni inicial del GDP era més ambiciós (museïtzar l’edifici en la seva totalitat i donar-li un ús a mig camí entre museu industrial i atractiu gastronòmico- turístic en el que s’hi impliquessin els restauradors d’Osona, el Gremi de flequers i els Fabricants d’embotit) ja vam copsar des d’un primer moment que la regidoria de cultura tenia uns plans d’ús molt prefixats que farien difícil, la nostra demanda. En aquest sentit, el GDP va saber, a partir del mes de maig de 2008, després d’una primera entrevista amb el regidor Xavier Solà, que com a molt, la Farinera podria preservar dins dels seus murs alguns elements de la seva vida i història industrial i constructiva, sempre que fossin compatibles –físicament- amb els usos culturals que l’ajuntament de Vic preveia assignar-li. Una demanda expressada, com a sol.lució intermèdia i a viva veu pel GDP al mateix regidor, amb una promesa afirmativa sense massa concrecions de la seva part.
Per això, la nostra reacció després d’aquest mutisme oficial del dia 11 de desembre, data en que es va signar el conveni d’adquisició de la Farinera a l’ajuntament de Vic, va ser fruit d’un sentiment entre frustració, sorpresa i enuig que ens va portar a respondre a través d’un comunicat als mitjans que es concretava bàsicament en tres punts: a) deixar al seu lloc una part de les instal.lacions i maquinària b) potenciar un sector com a museu de l’embotit c) explicar l’edifici de Sagnier, la seva història i el seu autor.
A banda d’una segona entrevista amb caràcter d’urgència amb Xavier Solà , el GDP va creure que havia de mantenir la promesa manifestada en el comunicat de desembre, en el sentit de mostrar al públic les imatges de la fàbrica en funcionament i és per això que el dia 12 de març varem organitzar una xerrada informativa al Temple Romà en la que els ponents Josep Vilamala (arquitecte) i Joan Tatjer (tècnic industrial) ens van ajudar a veure i entendre els valors arquitectònics i històrics d’aquest edifici emblemàtic, que més enllà dels usos previstos per l’ajuntament vigatà, havia de poder ser perfectament compatible –així ho argumentaren convençuts- amb la permanença d’aquests testimonis històrics i industrials defensats en clau possibilista, ara en un segon intent, pel GDP. La visió d’una fàbrica encara viva i en marxa a través de l’audiovisual filmat pocs dies abans del seu tancament, ens produïa a tots, sentiment de nostàlgia i el risc de pèrdua.
Es per això que després de l’article signat a el 9 Nou el passat divendres dia 2 d’abril, per l’actual director del Museu d’Art de la Pell Ciutat, Emili Bayón, en el que es reafirma en alguns dels aspectes que ja va expressar de viva veu, en ocasió de la seva presència entre el públic assistent a l’acte del GDP al Temple Romà, no pot fer res més que omplir-nos de satisfacció.
I no tan sols perquè s’apunta a una conservació i museïtzació genèrica, sinó perquè Bayón, en aquest article: La Farinera Costa i el Patrimoni de Vic, baixa a concretar un grup d’elements (molins, tubs de conducció del gra, plansichters, sasors, tobogan de descàrrega etc.), perfectament definibles, museïtzables i compatibles amb els nous usos de l’antiga indústria. Per a aquesta tria i recomposició d’espais –segons ens diu el mateix director del MAP- s’ha comptat finalment amb l’assessoria de la directora de l’Ecomuseu fariner de Castelló d’Empúries, Carme Gilabert i amb la contribució sensible del projectista de l’obra de rehabilitació de l’edifici, l’arquitecte Jordi Garcés.
Amb aquest resultat, no donem per perdut el temps i les energies esmerçades en reunions, filmacions, imatges fotogràfiques, comunicats, articles divulgatius i el boca orella que de ben segur han contribuït a repensar una postura administrativa inicialment tancada a la museïtzació, per adoptar finalment la decisió de “salvar els mobles” i alguna cosa més, de la Farinera Costa i antiga llangonisseria Torra. Les paraules d’Emili Bayón, venint de qui venen i subscrites en un mitjà públic, signifiquen un respir, ens omplen de confiança i pràcticament suposen per al GDP, un cas tancat. Li hem d’agrair també al director del MAP les seves paraules de felicitació pel treball divulgatiu i reivindicatiu del GDP en relació al Patrimoni de la ciutat. Sempre hem afirmat –i així ho expressa el nostre ideari- que en les nostres relacions amb l’administració (inevitables tammateix) actuariem des de des de l’apoliticisme, la independència i la lleialtat institucional aportant per a qualsevol defensa, la ponderació els raonaments, els arguments tècnics i els valors que aporten la justificació de la perennitat i la conservació d’un monument, vestigi, lloc o paratge. Es el que hem fet al llarg de pràcticament un any amb la Farinera de Vic. Era la nostra obligació i el nostre compromís envers el patrimoni d’aquesta ciutat.
LA FARINERA COSTA I EL PATRIMONI DE VIC
Emili Bayón
Director del Museu de l’Art de la Pell de Vic
(publicat a el 9 NOU divendres 3 d’abril del 2009)
La intervenció iniciada fa unes setmanes a l’edifici de l’antiga Farinera Costa ha provocat un cert ressò ciutadà, concretat en la mobilització del Grup de Defensa del Patrimoni de Vic, i en el paral·lel interès mostrat pels mitjans de comunicació de la comarca. Res a dir, en tot cas, felicitar-nos per l’existència d’una associació que vetlla per la conservació i la difusió del llegat històric, social i arquitectònic de la nostra ciutat, i que està duent a terme una meritòria tasca de descoberta i reivindicació d’elements patrimonials, no sempre prou reconeguts o protegits.
En el seu moment, l’Ajuntament de Vic va informar sobre la voluntat d’incorporar l’antic edifici de la farinera, inactiu des del 2007, als equipaments culturals de la ciutat, tot dotant-lo de nous usos i possibilitant així la seva supervivència com a element catalogat. No oblidem que es tracta d’un dels contenidors industrials més singulars de la comarca, reconegut per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya com un dels Cent Elements del Patrimoni Industrial Català, juntament amb la colònia de Borgonyà a Sant Vicenç de Torelló, el canal industrial de Manlleu, i l’edifici del Sucre a Vic. El passat setembre, durant les Jornades Europees de Patrimoni celebrades a Vic, el Museu de l’Art de la Pell i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya vam col·locar una placa commemorativa a l’edifici del Sucre, i el proper any ho farem a l’edifici de l’antiga farinera, obra d’Enric Sagnier, un dels arquitectes catalans més representatius del primer terç del segle XX, i autor d’obres tan conegudes com la seu de la Caixa de Pensions a la Via Laietana, el temple del Tibidabo, el Palau de Justícia o l’edifici de la Nova Duana a Barcelona.
La concessió d’una subvenció extraordinària al nostre municipi (el conegut Pla Zapatero) ha accelerat la intervenció sobre aquest singular edifici modernista. Immediatament, des del consistori es va establir contacte amb el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya per valorar la possibilitat de preservar el gruix de la maquinària de l’antiga farinera. Posats en contacte amb l’Ecomuseu Fariner de Castelló d’Empúries, la seva directora, Carme Gilabert, va visitar la farinera i a petició del Museu de la Pell va elaborar un informe de valoració patrimonial dels seus elements productius.
És a partir d’aquest informe que hem seleccionat un seguit d’elements representatius de l’antiga farinera: dos molins, un fragment de la rosca d’aspiració, fragment dels tubs de conducció del gra, un plansichter de dues caixes, una raspalladora, un sasor, fragments de l’estructura d’ensacada, un carro pedrer, un recol·lector de mànegues, un monitor, i un motor amb reostat i volant motriu; així com un seguit d’embarrats i politges que, planta a planta, donen testimoni de l’estructura vertical de la farinera original. Elements, tots ells, que, un cop finalitzin les obres de consolidació i reconversió ara iniciades, utilitzarem en una museografia en què comptem amb la col·laboració de l’arquitecte del projecte, Jordi Garcés, el qual ha mostrat la seva sensibilitat vers el passat industrial de l’edifici en recuperar un singular tobogan per on baixaven els sacs de farina fins a les plantes inferiors.
Però donat que resultava impossible conservar en el seu emplaçament original la major part del conjunt de molins, distribuïdors i elements motrius de la fàbrica, i davant la negativa que aquesta maquinària fos acollida per algun dels museus de la Xarxa del Sistema del Museu de la Ciència (que ja compta amb un molí fariner entre la vintena llarga de centres que la formen), estudiàrem la possible donació d’aquesta maquinària per tal d’evitar la seva destrucció definitiva. Fou llavors quan el mateix Museu Fariner de Castelló d’Empúries ens va posar en contacte amb els responsables municipals de la població de Barbastre (Osca), on fa dos anys un incendi va destruir la major part de la maquinària d’un museu fariner que estava a punt de ser inaugurat. La maquinària de Vic ha esdevingut, ara, una nova oportunitat de fer realitat el seu projecte. Paral·lelament, es va contactar amb els responsables de la Farinera de Montferrer (Urgell), els quals es van mostrar interessats a aprofitar un seguit de peces menors per al seu equipament.
Partint del fet que resulta impossible convertir en museu tots els edificis històrics que passin a titularitat municipal, creiem, sincerament, que ens hem de felicitar per haver donat una sortida digna a bona part de la maquinària de la farinera, i per conservar íntegrament l’edifici original de 1896. L’antiga farinera conservarà una museografia evocativa significada en un conjunt d’elements maquinistes distribuïts pels espais comuns de l’equipament, i disposarà d’un vestíbul on un conjunt d’elements –plafons, audiovisuals, reproduccions fotogràfiques– donin testimoni del passat industrial de l’edifici. I no tan sols de la darrera etapa productiva, sinó també del seu origen com a fàbrica d’embotits de Joan Torra, i posterior fàbrica de gènere de punt dels magatzems El Águila. Un model de restauració que segons Eusebi Casanellas, director del Museu de la Ciència de Catalunya, ha reeixit en un altre farinera, la del Clot de Barcelona, obra de l’arquitecte vigatà Josep M. Pericas, la qual ha estat objecte d’un projecte arquitectònic que l’ha transformat en un equipament cultural, i on s’han conservant un seguit de màquines que recorden el seu origen fariner.
La museografia de què caldria dotar l’edifici, i que ha de ser compatible amb el nou espai cultural i d’equipaments, és la de la memòria del treball. En aquest sentit, el Grup de Defensa del Patrimoni va tenir l’encert de filmar la farinera en funcionament poc abans del seu tancament definitiu el 2007. Des del Museu de la Pell ja estem treballant per documentar les diferents etapes productives que va travessar l’edifici al llarg de més d’un segle d’existència. Una història que a nivell documental podrem consultar a l’Arxiu Comarcal d’Osona, on ha estat dipositada la documentació
de l’empresa.
A diferència, doncs, de l’altra gran peça industrial de la ciutat, l’edifici del Sucre, on només s’ha conservat una magnífica xemeneia que ja forma part de l’skyline de Vic, la Farinera Costa disposarà d’una museografia específica que la incorporarà a les rutes patrimonials del futur Museu de la Ciutat.
—————article penjat el dia 13 de març de 2009————————–
EL GDP VEU AMB OPTIMISME EL FUTUR DE LA FARINERA
( En l’acte divulgatiu i reivindicatiu celebrat al Temple Romà de Vic )
Després de finalitzar l’acte divulgatiu i reivindicatiu sobre la Farinera de Vic, celebrat el passat dijous 12 de març al vespre al Temple Romà, el GDP es va mostrar satisfet per les perspectives que s’estan obrint en aquests moments de cara a un replantejament, no tant del Plà d’Usos que l’Ajuntament de Vic manté inalterable, sinó per la viabilitat de les propostes inicials del grup patrimonialista en el sentit de mantenir uns mínims museïtzables que expliquin l’edifici projectat per Enric Sagnier i les múltiples facetes de la seva utilització i productivitat al llarg dels 110 de la seva existència.
Abans d’iniciar sengles ponències i la projecció d’un audiovisual, Miquel Cañellas, secretari del grup, va fer una presentació d’aquest acte al Temple Romà, recorrent el llarg camí de compromís del Grup de Defensa del Patrimoni amb la Farinera, que neix (amb la presa d’imatges i filmació de l’antiga indústria) fins i tot abans de la creació d’una entitat, el GDP, que es presentava públicament el dia 2 de juny de 2008.
Acte seguit Josep Vilamala, arquitecte i exregidor vigatà, va iniciar el torn de ponències amb una interessant exposició sobre la figura i l’obra d’Enric Sagnier (Barcelona 1858-1931), l’arquitecte monumentalista, prolífic i eclèctic. Vilamala presentà Sagnier "una figura que s’ha engrandit en el temps", com un gran professional, arquitecte de sòlida formació i gran capacitat de treball que va construir centenars d’encàrrecs provinents majorment de la burgesia barcelonina i l’església. També fou l’autor i projectista d’alguns encàrrecs industrials. Pel que fa a Vic,entre els anys 1896 i 1898, projectà i construí la fàbrica modernista i llangonisseria de Joan Torra, posteriorment Farinera Costa del carrer del bisbe Morgades "d’una bellesa i proporcions exemplars".
Després d’aquesta intervenció, Joan Tatjer, enginyer tècnic i membre de l’Associació d’Amics del Museu de la Ciència, la Tècnica i l’Arqueologia Industrial, va aportar la seva reflexió sobre les possiblitats actuals de mantenir un projecte que sense menystenir el plà d’usos disenyat pel consistori vigatà, pugui encabir la proposta de museïtzació d’aquells elements mecànics i estructurals que permetin explicar a les generacions futures, l’origen i el sentit d’aquesta antiga indústria.
La tercera part va consistir amb una projecció, filmada i editada per Albert Bagué, membre del GDP, en que es posaven en paral.lel, imatges d’altres indústries ara museïtzades totalment com sa Farinera de Menorca i l’ Eco-Museu fariner de Castelló d’Empúries al costat d’unes preses inèdites de l’edifici de La Farinera de Vic i les seves naus interiors amb la maquinària en marxa, filmades el mes desembre de 2007, durant les darreres hores de funcionament i producció de l’antiga indústria.
A la projecció va seguir un debat amè i un torn informatiu sobre l’immediat futur de l’edifici i la seva destinació, una museïtzació, que no ha d’entorpir necessàriament el Plà d’Usos de l’antiga farinera, on es previst d’ubicar l’Escola de Dibuix, un Centre d’Art Contemporani i amb tota probabilitat algunes dependències relacionades amb la regidoria de Cultura. L’acte del GDP va comptar amb una nombrosa assistència que emplenava la sala del Temple Romà de Vic.
(NOTA PREVIA A L’ACTE DEL TEMPLE ROMÀ DE VIC- veure cartell )
LA FARINERA, VESTIGI D’ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL A PRESERVAR
- HO ORGANITZA: Grup de Defensa del Patrimoni
- DIA: Dijous 12 de març
- HORA: A les 20 h (8 del vespre)
- LLOC: Temple Romà de Vic
El Grup de Defensa del Patrimoni organitza per al proper dijous un acte públic, sobre el futur immediat de l’edifici de La Farinera amb dues intervencions temàtiques i una projecció audiovisual a partir d’imatges filmades els darrers dies de la seva productivitat.
La primera intervenció, sobre l’estructura modernista de l’edifici i el perfil biogràfic de l’autor, Enric Sagnier (1858-1931), anirà a càrrec de Josep Vilamala, arquitecte i exregidor de l’ajuntament vigatà. La segona de les intervencions s’ha confiat a Joan Tatjé, enginyer industrial i membre de la Junta Directiva de l’Associació del Museu de la Ciència, la Tècnica i de l’Arqueologia Industrial de Catalunya. (AMCTAIC), que parlarà des de la seva experiència com a tècnic en arqueologia industrial i exdirector del Museu de Fecsa.
Aquest acte organitzat pel GDP s’emmarca en la línia de mostrar als ciutadans la riquesa d’arqueologia industrial continguda dins dels murs de La Farinera de Vic, donar a conèixer l’edificació d’Enric Sagnier i la comprensió de la fàbrica modernista com a estructura i estil d’una època artísticament innovadora,al mateix temps que promoure i sol·licitar a les instàncies públiques una preservació màxima d’aquells elements, estructurals i maquinària que puguin explicar, "in situ" el seu passat industrial.
(veure el document Manifest sobre la Farinera de Vic d’aquest mateix bloc).
