Després d’una breu introducció sobre curiositats històriques i estadístiques de fets de guerra, l’autora ens endinsa al nucli del seu article amb una ressenya prèvia de com es van viure, a nivell social i polític, els primers moments del conflicte bèlic del 36 a la ciutat de Vic. A partir d’aquí el treball s’extén amb d’una relació pormenoritzada dels refugis antiaeris construïts per a preservar la vida de la problació civil en diferents indrets, principalment de la nostra comarca però també de Barcelona i d’altres llocs de Catalunya. Com a complement de la informació anterior, l’article inclou el nombre i la ubicació dels diferents camps camps d’aviació construïts a Osona i les fàbriques de material bèl.lic d’aquesta zona, relacionades amb la defensa aèria del govern de la república. L’article finalitza amb una denúncia i una demanda: la denúncia és un lamentació per la pèrdua dels refugis antiaeris destrossats recentment a la zona del Graell, propera a Vic. La demanda es fa en el sentit de preservar els que encara existeixen, tan a Osona com a d’altres indrets, per a la preservació de la memòria històrica i testimoni material per a les joves generacions
Els refugis de la Guerra Civil
L’enfrontament organitzat de grups armats amb la intenció de controlar els recursos naturals, polítics o econòmics és una experiència que es troba en totes les cultures i països. És un concepte reconegut i regulat quan no s’arriba a un acord per una via pacífica. Es coneix com a guerra, una paraula d’origen germànic, werra. Estan controlades per l’Institut d’Investigació de la Pau Internacional de Suècia. Algunes es troben en el llibre Guiness dels Rècords com la més curta, que va succeir entre Gran Bretanya i Zenzíbar, que va durar tan sols 38 minuts. Les més llargues van ser la dels Cent Anys i la de les Nou Croades. Al 1739 la lluita que més va durar seria la de l’Orella de Jenkins, un conflicte entre Gran Bretanya i Espanya, amb la curiositat de que al cap de 268 anys de deixar d’enfrontar-se avui en dia encara han de signar la pau. La Segona Guerra Mundial té dos rècords, de ser la més violenta amb més de cinquanta milions de morts i de ser en la que s’hi va gastar més diners. El primer bombardeig aeri va ser al 19 de gener de 1915 durant la Primera Guerra Mundial.
El 17 de juliol de 1936 al començar a Espanya l’Alçament Nacional per part de militars feixistes contra el govern republicà, iniciant-se la Guerra Civil. A la comarca d’Osona van arribar les primeres notícies el dia següent, amb la incertesa dels enfrontament viscuts a Barcelona. L’endemà es va fer un acte al Teatre Vigatà presidit per l’alcalde; es va formar el comitè local de les milícies antifeixistes, per intentar portat un control de la complicada situació. Als tres dies els milicians agafen el poder i al mig any comença la restricció d’aliment. L’aviació va tenir un paper important a Catalunya, es van fer més de 500 aeròdroms. Cada un tenia varis refugis per protegir-se, van ser fets per enginyers, soldats i presoners. Es feien amb maons, ciment ràpid, calç i sorra, part d’aquest material l’aconseguien d’edificis públics o cases particulars enderrocades. La seva construcció es feia seguint unes normes amb parets de totxo massís i voltes catalanes, amb dues entrades, passadís en ziga-zaga i xemeneies per a renovar l’aire.
A Osona es van construir fins a quatre aeròdroms. El de Sant Julià va ser construit l’1 de juny de 1938 als Plans de la Quintana, amb 21 instal.lacions. El de Manlleu estava situat al nord de la població, és de mitjans de 1937, amb vuit refugis. A la primavera de 1938 es va fer el de Balenyà i té nou refugis. Sobre aquest, hi ha un actual projecte per posar-lo altre cop en funcionament. El de Vic es construir al sud de la ciutat, als camps de la casa del Tió que varen aterrar, tenia nou instal.lacions i comunicació telegràfica. Al finalitzar la guerra la casa es va tornar a reconstruir al mateix indret. El centre d’observació es trobava a l’ermita de Sant Sebastià i el comandament a la casa del Graell. A l’església de Sant Llorenç de Boada hi tenien el dipòsit de benzina que abastia tots els aeròdroms de la comarca, també s’hi guardaven les espoletes de les bombes. L’1 de febrer de 1939 amb l’arribada de les tropes franquistes, els soldats republicans van dinamitar l’església per destruir la munició emmagatzemada per tal de no ser aprofitada en contra.
La principal fàbrica d’avions va ser Talleres Casas de Reus, al febrer de 1938 va ser bombardejada i destruïda, obligant a traslladar la producció a Rubí, Molins de Rei i Vic, concretament al garatge de Can Rovira, a prop de l’estació, que tenia 125 treballadors. Els avions els guardaven a l’hangar de Can Garrofa, on es muntaven les ales i es comprovava el correcte funcionament. Algunes empreses de la comarca, van construir material per a la guerra: a Torelló hi havia tres tallers que feien diàriament 20.000 copel.les; a La Farga Lacambra de Masies de Voltregà es fonia i laminava el llautó; a Manlleu, a Can Agustí de Contijoch posaven el mecanisme a les granades, a Vic a la fabrica Fill de Junyent feien espoletes, entre d’altres.
Per a protegir la població, es van construir refugis civils dins els nuclis. A Barcelona se’n van fer fins a 1365 tots enumerats, a Reus 108, a Tarragona 60 i 15 a Vic. Es significatiu el de la Plaça Major i els dos que encara resten avui: al barri de l’Estació i al carrer de Gurb. Molts eren construïts per gent gran i dones, que picaven la roca i els infants que treien la runa. Es van aprofitar les entrades de metro, coves, cellers i subterranis. Alguns eren fets amb material inadequat, semblaven barraques, servia per amagar-se però en cas d’impacte de bomba no els hauria protegit. Els aeròdroms de la comarca del Penedès, van rebre el nom Vesper de la Gloriosa; als refugis més grans, anomenats cel.lulars, la cavitat era dividida en petites habitacions de tres metres quadrats, s’utilitzaven per a guarderies o infermeria.
Vestigi actual de l’entrada d’un dels refugis antiaeris situats al barri de l’estació de Vic. (il.lustració M. Dolors Bagué)
La Junta de Defensa Passiva de l’Ajuntament de Vic va acordar la contribució a comerciants i empresaris entre 5 i 500 pessetes i entre 1 i 4 pessetes als treballadors al mes, per poder construir els refugis civils. Les obres anaven a compte de l’empresa Paletes i Manobres del carrer de Gurb. Es van fer quinze instal.lacions en diversos llocs: Plaça Francesc Macià, Santa Clara, Sant Miquel, La Muralla, Plaça Balmes, Carrer del Remei, Serra de Santferm, Sentfores, Plaça Major, carrer de Gurb, carrer del Nord i al barri de l’Estació. En aquests refugis s’hi havia refugiat la meva àvia i la meva mare, que tal i com m’explicaven, quan es donava el toc d’alarma de les sirenes al acostar-se l’aviació nacional corrien al refugi amb un pal de fusta a la boca per a protegir-se l’oïda. La seva construcció va tenir un cost aproximat de 13.260 pessetes. La fàbrica de filats de Can Mastrot en va fer un pels seus treballadors i un de la Plaça Major va ser pagat per la Campsa.
Són interessants les iniciatives com a Santa Margarita i els Monjos, la Pobla de Duc o La Garriga entre d’altres, que han recuperat alguns refugis i els fan visitables. Durant anys la gent tenia por de parlar i es mantenia en secret. Actualment s’està recuperant la memòria històrica, per això és necessari que no torni a repetir-se el que va passar a El Graell, que han destruït els dos refugis i que serveixi per protegir els que encara queden. La cançó de Pedro Ruy Blas «A los que hirió el amor», fa referència a la barbaritat de la guerra; o si no a que es referia aquest poeta i cantant dels anys 70 quan taral.lejava allò de: como en la guerra cruel perdieron el amor / juraron que jamás tendrán otra pasión / hay que tirar las armas que no sirven más/ pues solo quieren ya poder morir en paz / porque el amor les mató. Aquesta lletra i la tonada amb que s’acompanyava el cantautor, ben segur que encara avui molts la recorden. L’1 d’abril de 1939 la ràdio va donar la notícia de la fi de la guerra. Els antics camps d’aviació de la república, varen esdevenir novament camps de conreu.
Mª Dolors Bagué Cambra (membre del GDP)
Alguns dels refugis antiaeris encara es poden veure, mig abandonats a la zona de l’antic aeròdrom de Sant Julià de Vilatorta (propers a les masies de El Llopart, La Sauleda i la Font del Vern. D’altres vestigis en forma de cabanes de pastor construïdes amb mur de paret seca, es troben força senceres al torrent de Saladeures i al bosc de Muntanyola, ambdues properes a Vic.
