GDP darrera hora…… * GENER 2010
RESPOSTA DE L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL
A LES AL.LEGACIONS DEL POUM PRESENTADES PEL GDP
En data 7 de gener de 2010, el GDP ha rebut de l’Àrea de Territori i Urbanisme de l’Ajuntament de Vic, la resposta a les al.legacions presentades el passat mes de maig dins del termini concedit per l’administració municipal. En el seu moment el GDP va consensuar vint objeccions i/o propostes adreçades als redactors del nou POUM, bàsicament i de forma prioritària relacionades amb temes patrimonials, el redactat de les quals consta des d’aquelles dates en el nostre Bloc (veure el text complert més avall ). Que algunes d’elles s’incorporin a la normativa i plànols que acompanyen el Pla -tal com s’esmenta en el document adjunt- ens omple de satisfacció. Reproduim la carta de resposta signada pel responsable de Territori i Urbanisme de l’Ajuntament de Vic, Sr.Xavier Solà. El detall de la resposta a cadascun dels punts i la forma en que ha resolt l’administració municipal, no l’hem inclòs al Bloc doncs seran objecte d’una anàlisi més pormenoritzat que el GDP donarà a conèixer així que el grup revisi detingudament el contingut del document de sis folis ( AL.LEGACIÓ NUM. 642- 1) i en faci la deguda valoració crítica.
Reproducció carta adreçada al GDP, signada pel regidor responsable de l’Àrea de Territori i Urbanisme de l’Ajuntament de Vic, Sr. Xavier Solà i Cabanes (cliqueu damunt per a ampliar) .
AL.LEGACIONS AL POUM , PRESENTADES PEL GDP A L’AJUNTAMENT DE VIC
El dia 14 de maig, a les 12 del migdia, el Grup de Defensa del Patrimoni fèia entrega a la secretaria de l’Ajuntament de Vic de les seves al.legacions sobre el POUM. Pel fet de ser una normativa urbanística extensa, tan sols alguns elements patrimonials, poden considerar-se afectats directament per la normativa general d’urbanisme i pel plà general d’urbanització de la Ciutat. Es per aixó que més enllà d’aquests temes concrets,que puntualitzem de manera explícita, hem entrat en altres consideracions que si bé no són “patrimonials” en el sentit estricte, poden afectar indirectament la consolidació d’elements interessants així com també la necessària contextualització d’aquests elements històrics amb el seu entorn immediat. En el cas de la llera de Mèder –per posar un exemple- cal dir que si tinguéssim del tot garantides la preservació de les adoberies, sèquies i ponts, tot això quedaria molt tocat si l’entorn natural de la llera acabés essent artificiosa i encimentada o no es garantissin els cabals mínims d’aigua per sobreexplotació, o per contaminació. Es per això que després de fer-ne un debat en petit comitè, entre membres del Grup de Defensa del Ter i el nostre Grup de Defensa del Patrimoni (mediambientalistes i patrimonialistes) hem assumit , ells i nosaltres, força punts en comú. El document final d’al.legacions enviat a l’Ajuntament de Vic, per part del GDP és el que us transcrivim a continuació.
PRELIMINAR.- Les presents al.legacions es formulen partint de les consideracions següents, que expressem per tal de contextualitzar-les millor i de fer més comprensible la seva motivació i objectius:
Vic és una ciutat que vessa d’història per tots costats. El nostre patrimoni arquitectònic i arqueològic és el reflex viu d’aquest passat tan ric i singular. És part fonamental de la nostra identitat. Un planejament urbanístic que estigui a l’altura d’aquest fet tan destacat ha d’assumir la plena responsabilitat de dotar el patrimoni històric d’una garantia jurídica que sigui del tot fiable per a assegurar la preservació acurada i integral d’aquest magnífic llegat comú. Aquesta és també una funció primordial del planejament urbanístic, ja que sense una eficaç protecció legal no hi haurà la deguda garantia de conservació d’aquest patrimoni històric singular.
Es per això que entenem que la normativa urbanística ha de servir, abans que res, per afavorir la millora de la qualitat de vida de la ciutadania en el seu conjunt. No hi pot haver cap dret particular, relacionat amb les expectatives de negoci o d’edificació, ni cap altra prerrogativa o privilegi, que prevalgui sobre l’interès general de la ciutadania. Hauria de considerar-se prioritari en tot moment l’anhel comú i general d’aconseguir una planificació urbanística equilibrada i harmònica per a la ciutat de Vic. Cal garantir, amb la màxima seguretat jurídica, que cap interès especulatiu passarà per davant de l’anhel comú de millorar la qualitat de vida.
Reclamem que es mantingui una ciutat que és, i que vol continuar essent, a la mesura humana; que no desitja transformar-se ni en una ciutat dormitori de l’àrea metropolitana, ni en una conurbació col.lapsada, que tendeixi a la degradació. No volem ser tampoc la generació que s’oblidi la necessària preservació del nostre patrimoni històric. Un patrimoni que li ha donat el seu caràcter a la ciutat, la seva raó de ser i els seus trets diferencials.
Més enllà dels valors patrimonials, centre de les nostres al.legacions, no podem menystenir però els valors naturals de Vic que també són vitals i notables, i en alguns casos –tal com es podrà comprovar més endavant – confluents amb elements patrimonials que el GDP defensa. Les ribes dels rius Gurri i Meder han de ser la principal artèria viva de la ciutat. S’ha de potenciar el seu valor paisatgístic i ecològic. La riba del riu no ha de ser un espai mort, ni una claveguera a cel obert, ni tampoc una simple canalització formigonada. El bosc i la vegetació de ribera té una important funció ecològica que cal recuperar i potenciar. Això només serà viable mitjançant l’allunyament prudent de l’edificació, sempre que això resulti possible, i amb la gestió acurada i respectuosa dels punts on el patrimoni històric i patrimoni natural conflueixen. Cal integrar-ho en un tot, d’una manera harmònica i equilibrada, sense que s’excloguin ni anul.lin.
Finalment cal respectar també indrets emblemàtics que ens poden amagar tresors històrics encara desconeguts, com el Puig dels Jueus. La gestió correcta dels parcs passa per millorar la seva visibilitat per a la ciutadania, per la potenciació del seu ús ciutadà, fent-los més accessibles a peu i en bicicleta. Fer-hi carreteres i vials per a vehicles no serà mai una forma adequada de potenciar l’ús d’un parc, sinó una forma de laminar-lo i degradar-lo greument.
ARTICLES D’AL.LEGACIONS AL POUM DE VIC
Proemi en clau patrimonial
El nucli antic de Vic és un tresor d’un immens valor històric i cultural, en tot el seu conjunt. Per això, considerem que cal actualitzar i posar al dia els seus instruments de protecció, analitzant cas per cas cada un dels seus edificis i elements simbòlics, artístics,històrics i decoratius que cal preservar i protegir. Cal que la protecció general del centre històric es concreti en instruments de protecció específica, suficientment detallats i degudament actualitzats, on s’analitzi cas per cas, cada illa de cases o cada edifici destacat.
1. Nucli històric de Vic
Que no es doni més edificabilitat. Estem d’acord amb les limitacions que determina aquest POUM. Que es defineixin millor les normes de protecció del centre històric i s’apliqui una política correcta i racional sobre elements decoratius, mobiliari urbà, elements identificatius, retolació de carrers i d’empedrats nobles en tot el nucli antic i en tot l’àmbit dels antics carrers itinerants.
2. Enllumenat públic
Que es plantegi la col.locació de peces de l’enllumenat en concordància artística i homogèniament per carrers i sigui prioritària la conservació i restauració de les peces monumentals construïdes artesanalment per manyans com Josep Campà, Joan Collell (Picallimes) i Manel Bonay, disenyats , la majoria d’ells per l’arquitecte vigatà Josep Maria Pericas.
3. Canelobres monumentals i històrics
Que es restaurin els canelobres extrets en el seu moment de la Plaça de Santa Teresa (de 1893), de la Rambla del Carme(de 1930) del Mercadal (de 1981) i s’apliqui finalment l’acord del Ple de l’ajuntament de Vic de setembre de 2001 que acorda la catalogació, restauració i col.locació d’aquestes peces. Al mateix temps caldria complementar la muralla amb les “teieres” d’en Josep Maria Pericas que el temps o els accidents han fet desaparèixer.
4. Adoberies
El fet que es destinin una part a la venda a pisos o lofts residèncials, no treu que s’ha de destinar una part important a equipaments; a la planta baixa, petites botigues i tallers d’artesania, serveis diversos; un museu dels Adobers i etnològic, amb uns itineraris visitables.
Cal activar els apuntalaments imprescindibles abans no caigui murs, envans o embigats.
5.Pont romànic i entorn de ribera
Dins de l’ambit d’actuacions a les Adoberies , el pont romànic de Vic és prioritari. Pel fet que després del cloquer d’Oliba i el temple romà, esdevé el monument de més categoria històrica de la ciutat, el pont del segle XI, colpejat en tres ocasions per les guerres, està mancat d’uns quants carreus a la base esquerra de la riba, amb el consegüent perill d’avenç i desmoronament de la base del pilar. D’altra banda cal bandejar qualsevol actuació d’enginyeria fluvial que suposi modificacions estètiques entorn de pont i les adoberies. No es pot mecanitzar la riba ni la llera amb murs, o elements antinaturals i/ o antiestètics
6. El Molí d’en Saborit
Aquest antic molí de Vic forma part de les Adoberies i caldria la seva rehabilitació com a centre d’exposicions i cultura mediambiental de la ciutat. D’altra banda s’hauria de primar la recuperació del mecanisme de la mola , eixos i comportes de bassa presumiblement ensorrats dins del llot que l’ha cobert pràcticament d’ençà la seva aturada definitiva als anys vint.
7. Sant Sixt de Miralplà
Cal definir una franja de protecció de 100 metres com a mínim en tot el seu contorn, integrant-lo al parc urbà adjacent. Treure la instal.lació elèctrica visible en l’actualitat i destinar un pressupost a la presentació de l’edifici i la seva història, lligada a la capella de l’altra banda del riu, Sant Llorenç de Boada, despareguda l’any 1939 i arrasada des dels fonaments recentment.
8. Molí de sant Llorenç
Adequar la casa, masoveria i molí medieval a serveis comunitaris, mediambientals i cívics. Restauració del molí i la seva sala medieval. L’antiga sèquia, despareguda fatalment, per l’explanació de la zona del Griell, es podria recuperar parcialment, fent coincidir el seu traçat amb un passeig central arbrat que podria recollir a través d’una canalització, l’aigua sobrant de la presa del Marquès, per fer-la arribar novament a la bassa del molí de Sant Llorenç.
9. Pou del glaç a la zona de l’antiga bòvila
Assegurar-ne la protecció en el marc de l’actuació prevista a la riba del Mèder i proposar la seva recuperació (interior de la càmera) com a espai lligat a actuacions de petit format i cultura mediambiental. En l’actualitat presenta degradació.
10. Refugi de la guerra civil
Es demana la seva preservació, com a element valuós de la nostra memòria històrica, i la protecció dels jardins i arbrat existents actualment a la zona.Existeix un refugi de la guerra civil sota el que serà el nou mercat municipal de Vic que s’ubicarà a la zona de l’antic barri de l’estació. Es demana la seva preservació i protecció i la possibilitat futura des ser visitable i museïtzable. Aquest refugi constitueix una part important de la memòria històrica de Vic que cal conservar de manera decidida, com a patrimoni de tots els ciutadans de Vic i per a visites escolars i turístiques.
11.Poligon del Bruguer i camí ral
Atenció al Camí Ral Vic-Olot que corre el perill de veure’es desdibuixat sota la capa d’asfalt o el panot uniforme de la vorera que mena al polígon del Bruguer. Cal mantenir-hi la textura rústica i la senyalització.
12.Turons Testimonials – Puig dels Jueus
La circumval.lació que s’hi preveu és del tot errònia. No es justifica i, en tot cas, no es pot fer en un punt on té molt impacte ambiental. Són possibles d’altres alternatives amb molt menys impacte. El turó, com a element destacat o “turo testimoni de la Plana” s’ha de preservar de circulació de vehicles esportius i/o a motor, per tal d’evitar-ne la seva degradació.
13. Pont de l’antiga Nacional- 152
Es una edificació arquitectònica de la dècada dels quaranta, que combina les noves tècniques del forjat amb un reducte del que havien estat les antigues construccions de carreus llaurats a mà. No sols té aquest valor patrimonial demostrat, sinó que també hi concorre un valor testimonial pel fet que va ser construït pels emigrants de primera generació de la posguerra vigatana, molts d’ells encara vius i residents a Vic. S’hauria de buscar una alternativa a la seva anunciada demolició en nom del POUM.
14. Discontinuïtats urbanes
Cal garantir la continuïtat de la trama urbana. Que no quedin grans espais mal resolts i que hi hagi continuïtat en el comerç de proximitat en els barris, especialment els perifèrics. Cal recuperar els solars de les ex-fàbriques encara buits i erms
15. Anell de circumvalació
Els grans edificis de més de sis plantes, en cercle o atapeïts, condicionen la visió unívoca turísticament i genuïna històricament del cas antic de la nostra ciutat. Cal fer projectives de visual des dels llocs de pas i d’entrada a la ciutat per tal d’evitar al màxim aquest risc que destrueix aquella visió únic del Vic “de sempre”. En diriem “corredors visuals” a mantenir i preservar.
16. Eix 11 de Setembre
Repetir l’espai verd central als laterals del passeig. No té sentit que es doni un excés d’edificabilitat a la zona de Pinsos Victòria, més si tenim en compte que no es compensa amb cap espai verd ni amb cap equipament. No a una avinguda faraònica ni a una diagonal en versió Vic. Si es vol una ciutat a la mesura humana, aquest no és un model que ho promogui.
17. Circumval.lació sud
Cal apropar el traçat al nucli urbà, delimitant millor el creixement urbà futur, allunyant més el traçat de les masies existents. Cal creuar el Gurri en el punt on es produeixi menys impacte ecològic. Ha de ser una ronda, no una via ràpida.
18. Zones verdes
Cal preveure-les molt més compactes, i d’extensions suficients. Cal evitar els espais verds inaccessibles, aïllats o insòlits. El bosquet del parc dels Jueus s’ha de fer més accessible (per a vianants i bicicletes), senyalitzar els seus accessos i potenciar actes lúdics i festius al seu entorn.
19. Carrils bici
Cal fomentar la mobilitat sostenible preveient carrils bici a tots els nous carrers, i a més creant-ne de nous en els ja existents. Cal que es connectin entre ells permetent itineraris coherents i no pas entretallats i incomplerts com passa ara. I connectant amb nuclis urbans adjacents (Calldetenes, La Guixa, Gurb…).
D’altra banda no s’hauria de continuar dissenyant els carrils bici al mateix nivell que la vorera per vianants, doncs representa un autèntic perill pels vianants i els ciclistes, encara que menys per aquests darrers. Cal introduir separacions físiques amb un rebaixat lleu o botons separadors al paviment i fer arribar als usuaris, tant els drets com els deures i un codi de bones maneres.
20. Cens d’habitatges buits
Caldria fer un cens actualitzat d’habitatges buits. Alhora, calen polítiques per fomentar la normal utilització dels habitatges del nucli antic actualment inutilitzats, mitjançant incentius i penalitzacions fiscals. Ajudes fiscals per a la instal.lació d’ascensor en casos justificats (avis, malalts, minusvalies etc.)
Grup de Defensa del Patrimoni (Vic-Osona)
Vic, 14 de maig de 2009
