Un altra enllosat a la corda fluixa

        

PAVIMENTACIÓ DEL CARRER DE SANT VICENÇ     

final d’obra: 7 de novembre de 2008

El dia 22 de setembre s’iniciaven les obres de remodelació del carrer de Sant Vicenç. Alarmat per com s’iniciava una destrossa sistemàtica de lloses, el GDP va reclamar una rehabilitació respectuosa que contemplés la reposició del màxim de peces possibles. Fonts de l’administració municipal varen comentar en declaracions posteriors a través dels mitjans de comunicació comarcals que aquesta era la seva intenció. Així ho manifestava en unes declaracions efectuades dos dies després, el regidor de Serveis de l’ajuntament de Vic, a un canal de TV local. 

El dia 23 d’octubre el GDP va manifestar públicament a través d’aquest Bloc (veure més avall) la seva satisfacció per la marxa de les obres, unes declaracions que amb bon criteri, van reproduir diversos mitjans. S’havia iniciat la rehabilitació de manera que les lloses antigues ocupaven tota l’amplada del carrer. Finalment però, s’ha pogut comprovar que les lloses primitives s’estroncaven just després d’haver emmarcat les dues capçaleres del call. La cobertura amb llosa antiga s’ha assentat únicament sobre uns 10 metres de carrer d’un total de 30 metres lineals d’extensió que s’han acabat completant amb «lloses grans de la zona concretament anomenades gris Sau» tal com ja ho havia anunciat la plana Web de l’Ajuntament de Vic en el seu primer comunicat fet públic el proppassat dia 22 de setembre.

A l’hora de fer un balanç, només cal analitzar les imatges que oferim a continuació. En tot cas que jutgi el lector, els veïns d’aquest carrer o els ciutadans de Vic. El GDP va voler trencar una llança en favor de la conservació d’un patrimoni que crèiem, i seguim creient, que té un valor testimonial i donava caràcter propi a un carrer històric. L’altra cosa és el criteri pragmàtic i homogeneïtzador de l’administració municipal en relació als paviments del nucli antic; criteri que ha prevalgut de forma abusiva i continua encara. El resultat final de la intervenció al carrer de Sant Vicenç no es correspon al criteri de preservació i recuperació de lloses amb que es varen manifestar els nostres representants municipals l’endemà de la protesta del GDP. S’ha acabat optant per un criteri de mínims; és a dir: acontentar els «protestants» i donar-los per la llosa…..mai un criteri tan ben aplicat.

    Vic, 10 de novembre de 2008

 Capçalera superior amb les lloses anteriors  i línia central amb les peces actuals. Inicialment fidel a l’opció dns mínims considerada pel GDP.                 

 

Una obra ben acabada però mal planificada degut a les destrossa prèvia de les lloses originals. La part central i més extensa del carrer no difereix pas gaire del carrer de les Carnisseries.   

 


 

 anterior comunicat del dia          23/10/08           

Es just reconèixer que en aquesta ocasió els serveis d’urbanisme de l’ajuntament de Vic han fet de la seva paraula un compromís i el carrer de sant Vicenç, a un mes exacte de l’inici d’unes obres que auguraven la pràctica desfeta de l’antic enllosat,hi ha hagut una rectificació palpable.  A un terç de la reposició de l’antic paviment de gresa, les obres avancen amb el respecte i la qualitat que s’espera en una actuació al  nucli antic que a banda de ser útil i necessària sigui respectuosa amb els materials i l’entorn històric que es rehabilita.

Al damunt, la imatge amb que l’Ajuntament de Vic anunciava les obres  del carrer de Sant Vicenç a través de la seva plana Web informativa. Fotografia penjada a la web municipal el dia 22 de setembre.

En aquesta imatge podem veure les primeres lloses que comencen a preservar-se, degudament dipositades en palets.

   

El carrer recupera la pàtina de granet fi d’un empedrat antic. A dia d’avui (23 d’octubre) s’augura  una rehabilitació digna i completa.

    el GDP  seguirà amatent a l’evolució de la reforma del carrer de Sant Vicenç              

 

 

 

 

 


 Amb la publicació d’aquest article, el GDP fèia extensiu en un primer moment a tots els seus amics i col·laboradors la notificació enviada als mitjans de comunicació de la comarca d’Osona, denunciant el desmantellament d’un antic empedrat del nucli antic de la ciutat; el del carrer de Sant Vicenç. La nota va quedar penjada en aquest BLOC el dia 23 de setembre tal com segueix a continuació.


En aquest document s’adverteix i es prega als responsables d’urbanisme de l’Ajuntament de Vic que es reposin les peces al seu emplaçament d’origen, una vegada acabades les obres d’infrestructura i clavegueram. Ja vam veure el funest precedent del carrer de les Carnisseries, quan, després d’aixecar l’anterior paviment amb motiu d’unes obres de condicionament d’infraestructures, es varen menystenir i destruir les antigues lloses. Avui, fer el mateix al carrer de Sant Vicenç seria un error imperdonable.

         

PER VEURE MILLOR EL DETALL, FEU CLIC DAMUNT LA IMATGE

El carrer de Sant Vicenç, poques setmanes abans de l’inici de les obres. La darrera de les imatges va ser distribuïda a través de la web de l’Ajuntament de Vic el dia 22 de setembre, just iniciades les obres del carrer.

Enviat a Vic, el dia 23 de setembre de 2008, a les 15:47
COMUNICAT DEL GDP EN PROTESTA PER LA DESTROSSA DE L’ENLLOSAT SECULAR DEL CARRER DE SANT VICENÇ DE VIC

Una altra vegada, i ara amb un nou consistori, s’actua amb precipitació i desconeixement, sense tenir en compte els valors patrimonials i estètics d’un enllosat antic d’un dels carrers més emblemàtics del centre comercial i històric de la ciutat; obert i estrenat l’any 1805.

Amb l’excusa d’unes necessitats de millora la infraestructura i les instal·lacions del subsòl, s’opta pel desmuntatge maldestre, el trencament indiscriminat i el desmantellament de l’antic empedrat,  que serà  substituït per un enllosat gris a semblança del que en el seu moment també va substituir les antigues i àmplies lloses del carrer de les Carnisseries, un carrer molt proper al que ara ens referim.

No ha servit de res que en el seu moment s’alcessin veus protestant per aquella destrossa innecessària i pèrdua de patrimoni urbà. Una protesta del tot justificada, pel fet que en ocasió de construir-se un nou edifici al xamfrà entre les Carnisseries i el carrer dels Argenters, l’empresa constructora va haver de protegir tot l’enllosat antic per tal de preservar-lo dels possibles impactes produïts per la maquinària i les obres.

El mateix cas que denunciem es va produir igualment a tenor de les reformes i reconstrucció de l’antic comerç de cereria del carrer de Sant Vicenç, que va haver de preservar les lloses del seu carrer, mentre es duia a terme la nova reconstrucció de l’immoble. Dos casos paral·lels que ens demostren la doble vara de mesurar d’una administració que fa preservar el patrimoni al seus administrats mentre actua de forma inconscient i lesiva contra el patrimoni comú, del qual n’hauria de ser el millor garant i principal defensor.

Davant la política de fets consumats, el GDP insta els responsables de patrimoni de l’Ajuntament de Vic que, en la mesura que les peces remogudes ho possibilitin, es retornin el nombre màxim de lloses al seu lloc d’origen (al paviment del carrer de Sant Vicenç) i com a màxim s’estudiï deixar un corredor de pedra llisa i nova, a fi efecte de facilitar el pas de cotxets infantils i cadires de rodes en la línia on es produiran les rases d’instal·lacions i clavegueram. D’aquesta manera quedaria al seu lloc una mostra de l’empedrat antic i original, es facilitarien posteriors intervencions i es donaria una comoditat de pas a les persones i infants que necessiten d’un mitjà auxiliar de desplaçament amb rodes. Això no és una utopia; és un possibilitat real. La rectificació és a les seves mans.

Grup de Defensa del Patrimoni (Vic-Osona)


 

i n f o r m a c i  ó    c o m p l e m e n t à r i a
DADES HISTÒRIQUES DEL CARRER DE SANT VICENÇ I DELS PASSATGES DE MURALLA POSTERIORS


La ciutat havia començat el segle XIX amb un tímid gest que acabaria per encomanar-se: l’obertura del primer carreró que trencava l’antic pany de muralla, al sector de la rambla del Passeig. Es tracta del carrer de Sant Vicenç, anomenat també de l’Embrolla, pels múltiples plets i enraonies que aquesta gosadia urbanística va suposar. Aquest carrer presenta la peculiaritat de ser el primer que ostentà una indicació de trànsit, avui per avui ben conservada al seu primitiu emplaçament. Precisament per la seva originalitat, ens permetem transcriure la seva llegenda, realment explícita: ”Por esta calle no pueden pasar carros, so pena de diez reales” (sic).

Així és que, de mica en mica, igual que les petites venes aboquen el seu fluid al torrent circulatori dels grans vasos, els carrers del barri antic s’anaren connectant progressivament al corrent circulatori de les rambles.

Després del de Sant Vicenç (1805), s’obrí, nou anys més tard, el carrer de Santa Maria, al costat del bisbat. Més endavant els seguiren el passatge d’Isabel II, inaugurat el 1836 com a nexe entre el Mercadal i el pla de les Davallades; un carreró estret, avui desaparegut, que s’anomenà passatge de la Llibertat durant la revolució del setembre de 1868. Coincidint amb aquest any de canvis sociopolítics, es van obrir els carrers de Sant Just i del Progrés, el darrer dels quals connectà el carrer de Cardona amb la part alta de l’actual rambla del Passeig. Aquest procés seguí de forma irreversible, amb l’obertura, l’any 1902, del carrer de Sant Josep, davant les Davallades, i va culminar a mitjan segle XX, amb l’obertura del carrer de les Escales, inaugurat en plena postguerra.                                 

(Del llibre Vic: cròniques urbanes; Miquel Cañellas. Editat per Costa Llibreter; Vic, 2002)
ELS DOS EMPEDRATS ANTICS QUE RESTEN A LA CIUTAT
 
En aquest moment resten amb empedrats antics el carrer de Sant Josep-Bisbe Caçador, ja maltractat de per si mateix a causa de la reconstrucció actual del casal dels Rocafiguera, i també el carrer d’en Canyelles, paral·lel a la nau de l’església de Sant Felip, que conserva encara avui amb tota claredat el solc de les llandes dels carruatges. Un carrer amb un vestigi testimonial que el mateix batlle Ramon Montanyà, en carta escrita de 27 de novembre de 1985, va comprometre’s a preservar a petició d’un grup de ciutadans que en el seu moment li havien instat pregant per la seva conservació. 


                      

Nota: Aquest comunicat, amb la informació paral·lela, es va enviar a tots els mitjans informatius de la comarca d´Osona el dimarts dia 23 de setembre, l’endemà de llegir el comunicat informatiu sobre les obres que va fer l’Ajuntament de Vic a través de la seva plana web  www.vic.cat del dia 22/09/08. Podeu consultar-la personalment.


 

Treball de camp

Aquesta entrada ha esta publicada en Comunicats, Foto denúncia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.