El mes d’octubre del 2001, el Ple municipal de l’Ajuntament de Vic aprobava , amb un sol vot en contra, una moció presentada pel llavors regidor Antoni Serrat i Climent, sobre l’actualització del catàleg dels Fanals Monumentals i històrics de la ciutat. Peces de foneria i de forja sortides, la majoria d’elles de les mans dels artesans i manyans de Vic com Collell, Colomer, Campà o Bonay; moltes d’elles disenyades per personatges de la talla de Josep M. Pericas. D’altres adquirides senceres en indústries de fundició com la que avui es reclama en aquest article i que d’ençà del seu desmuntatge (inicis de l’any 2003 ) ha quedat dipositada al cementiri d’elefants del magatzem municipal. Les ratlles que segueixen més enllà de la rehabilitació que es proposa respecte a una de les peces aparcades, vol ser un recordatori i una exigència a l’acompliment d’un compromís del plenari vigatà, respecte a les peces de l’enllumenat públic, mereixedores d’una cura i una rehabilitació especials per l’autoria i el treball artístic de la seva construcció.
UN CANELOBRE PER A UNA PLAÇA NOVA I ANTIGA DE VIC
Miquel Cañellas, membre del grup de Defensa del Patrimoni, presentà el passat dimarts dia 9 de desembre, durant la conferència sobre els Fanals del Mercadal i l’enllumenat de Vic celebrada al local de l’Agrupació Astronòmica d’Osona, una proposta de recuperació d’un antic canelobre monumental adquirit l’any 1893 per a la Plaça Major i que al llarg de la seva dilatada existència de servei, ha estat emplaçat en quatre punts diferents de la ciutat. El seu darrer servei l’oferí els darres vint-i-cinc anys a la illeta de la Plaça de Santa Teresa, just davant del convent carmelità d’on es va desmantellar l’any 2003 en ocasió de la construcció del Parking i reforma de la Rambla del Passeig.
Un banc circular de trencadís sobrealçant elegantment un canelobre de 1893, al bell mig d’una plaça antiga i nova. Una proposta per a la rehabilitació i recuperació d’una històrica peça de l’enllumenat públic de Vic.
La proposta per la nova ubicació i rehabilitació de la peça, que es va presentar en un diseny de simulació fotogràfica i que situa la peça al bell mig de la Plaça Gaudí (el solar limitat pels carrers de les Basses, del Pont i la Ramada) pretén congeniar dos elements patrimonials que en el seu moment varen competir a l’escenari del Mercadal: els fanals d’en Gaudí i el canelobre Saunier, el que es vol recuperar.
Després de les dificultats econòmiques i tècniques de la reproducció o còpia del antics fanals gaudinians, plantejada per l’anterior consistori de Vic l’any 2002, en coincidència amb el 150è. aniversari del naixement de l’arquitecte a la ciutat de Reus, Cañellas proposa sobrealçar el vell canelobre de fosa degudament restaurat, damunt d’un banc circular de trencadís que recordi els elements modernistes propis de l’estil creatiu del genial arquitecte. L’antic canelobre, va ser desplaçat del Mercadal l’any 1910 en ocasió d’instal.lar-se els anomenats "fars obeliscs", la col.locació dels quals i el seu emplaçament van ser sens dubte a indicació del genial arquitecte.
La plaça que porta el seu nom, recuperaria un element de bellesa i d’història patrimonial unint alhora simbòlicament dos elements que en el seu moment es varen contraposar : el fanal neoclàssic adquirit per la mediació del regidor Antoni Bayés, i una peça del mobiliari urbà inspirada en l’estil decoratiu del propi Gaudí.
