Accés tapiat al refugi antiaeri del barri de l’estació de Vic, amb una il.lustració de l’autora de l’article
Bones esperances per a un vestigi únic
Estem il.lusionats i esperançats d’ençà la darrera reunió que vaig tenir personalment amb l’Ajuntament de Vic en nom del Grup de Defensa del Patrimoni sobre el futur dels refugis de la Guerra Civil i en concret al del Barri de l’Estació de Vic, que es troba a sota d’un jardí encara avui tal i com va ser construït, pel que es dedueix que el seu interior s’ha de trobar en bon estat. Davant la previsió de la construcció de futurs equipaments previstos a la zona (molt possiblement el nou Mercat Municipal) la nostra demanda és concreta en que es mantingui una porta d’accés a lloc i no es tapiï l’entrada, per si en algun moment es pogués habilitar a Vic un espai dedicat a la memòria històrica de la guerra civil del trenta-sis.
Una de les possibilitats seria mostrar-lo abans no es modifiqués l’entorn, deixant una sala d’accés on s’hi expliqui la història que va propiciar la seva construcció. No estaria bé i seria lamentable que passés el que va succeir a la zona de l’antic camp d’aviació de la república, a la zona d’El Graell, quan es van enderrocar dos refugis a l’iniciar-se les obres d’explanació d’aquells terrenys, a finals de l’any 2007, per a un futur projecte d’urbanització tutelat per l’Incasol. Un projecte que actualment està aturat i encallat del tot. A Catalunya es van donar oficialment més permisos de construcció de refugis que a la resta de l’estat, apart dels que es van fer lliurement o a compte de particulars. D’aquests darrers actualment se’n van trobant en força llocs on es reedifica i s’aixequen terrenys.
El dia 25 de juliol de 1938 va començar l’últim enfrontament de la Guerra Civil; Corbera d’Ebre va ser un dels escenaris més significatius de la Batalla de l’Ebre, lloc on es va finalitzar amb una victòria del bàndol franquista. Va durar 115 dies, deixant més de 100.000 morts. El territori i sòl agrícola dels pobles propers va quedar sembrat de metralla i munició. La fam de la gent els va obligar a recollir les restes separant el material per a la seva venda. Algunes bombes, al manipular-les, explotaven, fet que encara va causar més víctimes que la pròpia guerra.
*Hi ha poblacions que han sapigut preservar vestigis com els que oferim en aquestes dues imatges. En aquest cas, la primera correspon al passadís del refugi antiaeri de La Garriga al costat de la indicació gràfica sobre un punt del paviment que assenyala el lloc exacte de l’impacte d’un obús.
La Generalitat de Catalunya gestiona la memòria històrica, a través del seu Departament d’Interior. Una iniciativa a la que s’hi han anat sumant nous grups i associacions de diferents àmbits que treballen amb la mateixa finalitat per tal homenatjar a les víctimes i procurar que fets tan dramàtics com els que van succeir no es tornin a repetir. La Generalitat ha estat la primera institució de tot l’Estat en recuperar la memòria històrica creant una xarxa d’espais per a aquesta finalitat. Durant molts anys va quedar en l’oblit per la duresa i els mals records de la gent que va patir en la pròpia pell la malaurada Guerra Civil. El primer refugi que es va museïtzar a Catalunya es troba situat al costat de l’estació de ferrocarril de La Garriga (Vallès Oriental); està excavat directament sobre la roca granítica de sauló. Per l’any vinent hi ha previst recuperar el camp d’aviació de Rosanes.
El passat dia 16 d’octubre de 2009, al Palau Sant Jordi de Barcelona, es van reunir 4.800 persones en un homenatge als represaliats del franquisme; era el primer acte oficial per difondre aquests fets a les noves generacions. Des de l’any 2000, a Catalunya, 22.060 persones ja han rebut indemnitzacions per part del Govern català pel temps que van estar privats de llibertat en camps de concentració, batallons de treballadors o empresonats sense motiu.
Tot plegat són petits gests que venen a sumar-se a aquesta iniciativa de país que, modestament des de la nostra contribució, i com a Grup de Defensa del Patrimoni a Osona, ens hi afegim a través d’aquesta petició de preservació, rehabilitació i museïtzació d’un espai únic a la nostra ciutat -el refugi antiaeri del barri de l’Estació- digne d’ésser conegut, preservat i mantingut per a la memòria de les actuals i properes generacions.
Mª Dolors Bagué Cambra
(Il.lustradora i membre del GDP)
R E F U G I D E S A N T A M A R G A R I D A I E L S M O N J O S
*Vista exterior de l’entrada al refugi antiaeri de Sta. Margarida i els Monjos (Alt Penedès)
*Escales d’accés i sala interior del refugi de Santa Margarida i els Monjos. Càmeres com la que podem observar són l’exemple a seguir en rehabilitacions singulars dignes de la memòria històrica.
