ACTUALITZACIÓ….25-11-09
LA RECUPERACIÓ DEL POU, UN PRIMER PAS
llegiu-ho al final d’aquest article……………………………………………………..
EL PONT GÒTIC DEL REMEI
Per iniciativa del rei en Jaume, l’any 1274 s’establiria una nova entrada a la ciutat de Vic, diferent del primitiu accés a la ciutat pel pont de Queralt i la Calla. La nova «stratta francisca», el camí que venint de Barcelona passava per Vic i menava cap a França per la Vall de Bianya i el Coll d’Ares, entraria a la ciutat pel raval de ponent, pel carrer de Sant Pere. Però el nou pont gòtic per a salvar la riera del Mèder en aquest punt, no s’iniciaria fins l’any 1325 gràcies a un donatiu personal de Bernat de Brull que deixà un llegat de 60 lliures per a l’inici immediat de la seva construcció. Com ens fa veure Antoni Pladevall (Els vells ponts d’Osona; Revista Vic-1980) parlant d’aquesta obra civil, es tracta de …» un dels ponts més ferms i vistents de Vic» I encara afegeix : «Tenia un pou a cada banda, un petit oratori dedicat a la Mare de Déu del Remei al seu extrem de migdia i una creu de terme a l’altre extrem. L’oratori del Remei és documentat des de 1373 i ell va donar nom al pont, al carrer que es feu a la seva entrada. Més tard va ésser traslladada la imatge i va donar nom al nou convent dels franciscans que es va construir al segle XVII a l’extrem del carrer. A principis del segle XX se li varen mutilar dues arcades en fer la nova carretera de Sentfores o d’Avinyó i ha quedat inservible a tot pas rodat a causa de les escales que calgué fer-li per accedir a ell pel costat del migdia «…que és com es troba actualment. Cal dir que fins llavors, el camí per accedir a Sentfores (La Guixa) arrencava en perpendicular des del carrer del Remei enganxat al mur de la paret nord del temple. D’aquí, resseguia la paret de tàpia de l’horta Canellas i finalment sortia a camp obert després traspassant prèviament (entre els anys 1875 al 1910) la via del tren en direcció al Griell i Sant Llorenç de Boada. Un carrer que havia estat l’entrada habitual de vianants, carruatges, ramaderies i també bòvids menats a peu des del Lluçanès, per al correbou de Vic. D’aquí que, aquest estret passatge “als afores” que forma part inseparable de la història antiga del Remei va rebre el sobrenom i encara és conegut popularment com «el corredor». D’aquell antic camí de sortida de la ciutat li’n queda sols el topònim de la direcció on menava; es tracta del carrer Sentfores.
L’aparició d’uns vestigis històrics
Amb les obres al barri del Remei, planejades per aquesta legislatura des de l’ajuntament de Vic i concretament les que afecten a l’antic carrer itinerant, origen del barri, iniciades el mes d’octubre de 2009 han aparegut les petges d’aquells elements arquitectònics enderrocats al fer-se la nova carretera de Sentfores. L’alçada en descens d’aquells dos primers arcs suposava un límit i un perill per a la circulació dels primers camions com també dels encara encimbellats carruatges dels traginers. En aquells moments (any 1910) a manca d’altres opcions, s’optà per l’esmotxada arquitectònica. Una pèrdua lamentable, que avui no tindria justificació. Ara a partir de l’aixecament de l’asfalt i extracció de les primeres capes de terra, en el lloc precís ha aparegut el cercle de l’àmpit amb el forat del pou i les canalitzacions de desaigua i sobreixidor del mateix així com els fonaments d’un antic empedrat en davallada cap a la riera, situat just a l’arrancada de l’anterior rampa del pont gòtic . Una imatge antiga del pont gòtic tot sencer i el pou encara la tenim a la retina gràcies a les fotografies de principis de segle com la que mostrem més avall en aquest apunt històric.
L’operari a cavall d’ un petit «dumper», un auxiliar necessari per començar a obrir les primeres rases de l’excavació. L’antic àmpit del pont ja és a la vista.
Una conducció gens convencional
Seguint en paral.lel la vorera i paral.lel a l’antic clavegueram de ceràmica amb revoltó de maó, construït a principis del segle XX, ha aparegut una base de material en forma de rasa de pedra,construïda en paredat i morter-calç, que estotja un cilindre tubular ceràmic d’uns 10 cm. de diàmetre. Presumiblement es tractava conductor protegit d’aigua potable, del segle XVI-XVII. L’originalitat d’aquesta instal.lació és que arriba amb un lleu descens en la direcció sud nord, l’inici de la qual encara no s’ha excavat però que té el seu final prop de la llera del riu. Portava aigua a un antic molí de la zona ?, venia del torrent de Sant Jaume? traspassava l’aigua d’un pou més allunyat a través d’una sínia per tal de recuperar el nivell del pou públic per al servei dels habitants del carrer del Remei ? o era la conducció d’aigua potable que assortia una part de Vic des del molí del Clarà…. De moment continua essent un enigma que esperem pugui ser desvetllat pels arqueòlegs i tècnics implicats en aquests treballs de catalogació.
Fase intermitja dels treballs. Han aparegut el pont, l’acabament dels braços del pont gòtic, una canalització al fons i en primer terme s’està insinuant un empedrat en descens cap al riu.
Un paviment enigmàtic
La descoberta sota el mateix nivell de l’arrancada del pont, d’un ampli empedrat en davallada cap al riu, d’entrada ens duu a una qüestió enigmàtica; amb tot ens suggereix un possible ús, previ a la construcció del pont. Podem pensar que si l’ordre de reconvertir el carrer en la nova entrada del camí ral a la ciutat de Vic, signada per Jaume I l’any 1274, tarda en executar-se (en el cas de la construcció del pont) pràcticament cinquanta anys, el primer lloc de pas pel riu s’hauria habilitat provisionalment per una passera inferior, segurament més precària, però amb la infraestructura suficient per a indicar i facilitar el lloc de pas del camí ral creuant el llit del riu. El pendent de l’empedrat, no seria res més que la via d’apropament a la llera destinat facilitar el trànsit dels carruatges i evitant l’empantenagament o el fangueig relliscós de les peülles dels animals que d’aquesta manera se’ls facilitava l’ascens a l’altra riba, sense perills. La constatació d’aquesta hipòtesis s’hauria de comprovar -si fos possible- a l’altra marge del riu. Ens temem però que els responsables de les obres de canalització dutes a terme a la zona fa quinze anys, difícilment haurien respectat un empedrat antic, en cas de troballa accidental, quan en un dels pilars del pont gòtic s’hi «perpetrà» un enforquillament i encimentació maldestres. Una actuació amb la que ens van demostrar la seva escassa o nul.la sensibilitat envers un monument històric per al qual es podien haver estudiat sol.lucions tècniques alternatives de menor impacte visual .
La bellesa d’aquest pont històric del XIII (encara tot sencer en aquesta imatge d’arxiu), va començar a minvar a partir de l’esmotxada arquitectònica de l’any 1910 en motiu de la construcció de la nova carretera de La Guixa
COMUNICAT DEL GDP SOBRE ELS VESTIGIS DEL PONT GÒTIC DEL REMEI
El Grup de Defensa del Patrimoni, valora en el seu procedir als responsables d’urbanisme i cultura de l’Ajuntament de Vic pels treballs arqueológics duts a terme des de mitjans del passat mes d’octubre a l’entorn dels vestigis del pont gòtic del Remei i les instal.lacions o restes adjacents. Es per això que sol.licita que es faci públic el més aviat les conclusions d’aquest estudi, que es valori en el seu conjunt i que la troballa pugui formar part de la futura urbanització a través de senyalitzar aquestes empremtes històriques amb un paviment rústec adient i destacat, amb les pertinents explicacions històriques a través de plafons indicadors on s’expliciti il.lustrativament el sentit d’aquests vestigis. Plafons que es podrien ampliar a l’àmbit de l’antic empedrat, el pou i el pont del Remei, referents històrics de l’origen d’un carrer itinerant que ha acabat per batejar, un barri sencer de Vic.
El GDP, també demana que aquesta petició es faci extensiva a l’Associació de Veïns del Barri del Remei, a fi efecte que l’entitat valori degudament
a) la importància d’aquest llegat
b) la necessitat de deixar-ne l’empremta
c) la oportunitat d’afegir-se a aquesta iniciativa patrimonial.
D’aquesta manera, els veïns i es seus representants poden aportar la pròpia dimensió corporativa de gent que estima el barri, recupera una part de la seva història i dinamitza aspectes culturals lligats al coneixement dels orígens del propi barri en relació a la ciutat que anticipava i que ha de contribuir a ser una baula més en l’arrelament i sentiment de pertinença a la col.lectivitat que hi resideix.
GDP (octubre-novembre de 2009)
* actualització del …………… 25-11-09
LA RECUPERACIÓ DEL POU, UN PRIMER PAS
Després que Arkeòlik acabés la seva tasca de de prospecció, amidament i planimetria dels vestigis del pont, empedrat i pou del carrer del Remei i efectuada la visita guiada que va oferir un dels seus components, l’arqueòleg Joan Casas el dia 8 de novembre passat, han proseguit les obres generals del carrer amb la instal.lació d’infrestructures i preparació del sòl per a l’empedrat definitiu d’aquest antic camí ral d’entrada a la ciutat.
Fonts contrastades, han indicat al GDP que la troballa supossarà una lleugera modificació del projecte inicial, principalment en el lloc on encara es pot observar el vestigi de l’antic pou on es podria «ressucitar» una font pública, inspirada en la visual fotogràfica de l’antic pou, que a través del cèrcol de pedra encara visible podria recordar al costat d’una memòria, imatge o placa, aquesta instal.lació bàsica tant lligada als orígens del barri.
Des d’aquestes ratlles el GDP expressa una vegada més la necessitat de deixar tots els elements d’aquest vestigi històric (empedrat, pont i cèrcol del pou) degudament documentats i emmmarcats al paviment, amb una emprempta clara i potent.
VIC, 25-11-09
