LA PIETAT: FINAL D’OBRA I DESENCIS PATRIMONIAL
Des del primer moment en que es va plantejar la rehabilitació del campanar barroc de la Pietat, el GDP va fer seva la intuició inicial de restaurar amb la màxima fidelitat i amb el màxim nombre possible, les peces ceràmiques originals de teula vidriada que es trobaven des del seu desmantellament (degut a les convulsions de les guerres carlines del XIX), damunt la volta de la mateixa església de la Pietat. Ho vam fer públic, després de diverses peticions verbals i reunions personals i en un comunicat lliurat als mitjans de comunicació en data 26 de juny de 2008, pocs dies després de constituir-se formalment el grup. En aquell comunicat el GDP, va manifestar, com no podia ser d’altra manera que “defensaria fins al final la reposició de les antigues teules”. Pocs dies després (1 de juliol de 2008) ens dirigiem als patrons i als responsables tècnics de l’obra: Regidor de Cultura , Arxiprest de la Pietat, i als arquitectes srs. Jordi Coma i Anna Pont, reblant i argumentant la nostra petició a través del reenviament del mateix article “Carta oberta a dos arquitectes, un arxiprest i un regidor”, que ja havien publicat resumidament alguns mitjans.
Després de veure el resultat final partir del passat 9 de juny, en que es varen començar a desmuntar les bastides i la tela de gassa que tapava el conjunt, tothom ha pogut contemplar, in situ, els resultats d’un any i escaig de treballs de rehabilitació i consolidació de l’antic campanar barroc de la ciutat.
Malgrat un coronament del teulat, d’entrada favorable en la forma i proporcions, per l’espectacularitat de l’obra i el canvi formal que suposa per a l’sky line de Vic en sintonia amb la fidelitat històrica de l’actuació, el GDP vol fer constar el seu desencís per la manca de sensibilitat patrimonial envers un llegat preexistent ( el de les antigues teules ceràmiques originals) bandejat finalment en la seva totalitat sense cap tipus de consideració.
Es per això que davant de la política de fets consumats pel que respecte a aquesta actuació escapçada, en la que s’ha negligit la informació puntual, la correspondència, la participació i s’han segrestat incomprensiblement unes peces valuoses de caràcter patrimonial i històric, bescanviant-les en la seva totalitat per peces ceràmiques de nova factura, negant d’aquesta manera la seva restitució al lloc natural on corresponia; el GDP lamenta aquest procedir que traeix l’esperit inicial de la reconstrucció propiciada en els seus orígens per l’exalcalde Ramon Montanyà (l’existència de les antigues teules originals va ser el detonant) i segresta a la vista dels ciutadans unes peces que en el seu estat d’ús anterior i després d’una selecció patrimonialment generosa, només calia retornar al seu lloc original: al cim del teulat.
El GDP, exigirà a partir d’ara que aquestes peces siguin degudament preservades i mostrades als ciutadans abans no sigui objecte de “desaparicions” o concanvi. La Pietat, i el seu caràcter votiu, tal com expressava l’historiador Ramon Ordeig “féu que la financiació de l’obra anés a càrrec dels ciutadans, i especialment, del Consell municipal, organitzant-se rifes i festes per tal de recaptar diners “ (L’església de la Pietat” Vic 1978). Si l’obra, en el seu moment, la va pagar la ciutat, és just que els ciutadans d’avui rebin una satisfacció sobre on estan i quina destinació es vol donar a aquestes peces, que continuen invisibles i segrestades a la vista de tohom. Tot menys el silenci, la desinformació o la informació a mitges, com la que ha destil.lat darrerament sobre aquest tema la revista municipal Vic.cat, del passat mes de juny, en que l’ambiguitat del text i la concreció de la imatge, poden fer creure al lector poc informat que veritablement està veient el resultat d’una reposició fidel. Res tant lluny de la realitat.
Grup de Defensa del Patrimoni (Vic-Osona)
Història de la notícia sobre la rehabilitació del teulat de la Pietat
Ramon Montanyà que fou l’impulsor de l’obra, manifestava per primera vegada en públic la il.lusió de tirar el projecte endavant; ho fèia el dia 16 de desembre de 2002 en una presentació d’un llibre sobre Vic al temple Romà. Les seves paraules transcrites d’una gravació, les reproduim al capdavall d’aquesta nota.
La primera informació escrita sobre aquesta restauració feta a través dels mitjans no arribaria fins el mes setembre de 2006, quan els arquitectes encarregats de l’obra presentaven el projecte a través de les planes de El 9 Nou. (8 de setembre de 2006, pl. 41) Allí encara es seguien les tesis de Montanyà quan s’afirmava que “miraculosament aquestes teules de ceràmica han arribat gairebé intactes fins avui. Si en faltessin algunes es traurà un motllo i s’en podran fer de noves amb el mateix aspecte”.
A l’inici de l’obra el GDP, va rebre verbalment la notícia que sols es podrien aprofitar un 70 % de les peces. Vam pregar que no s’escapcés el llegat a la baixa sinó que és fés a l’alça. Havien començat les rebaixes….
La següent informació escrita, arribava el passat mes de març en un article que signava Jordi Vilarrodà a El 9 Nou ( 2 de març de 2009, pl. 16) en un article sobre el seguiment d’obres del campanar, la informació que es donava allí havia donat un tomb radical:“ de les teules que vidriades originals que es conservaven a la mateixa església sols s’en podran aprofitar aproximadament un 10 %,- es dèia- segons els arquitectes”.
Lamentablement, les rebaixes han continuat fins arribar al 0 %, de les peces, sense cap tipus d’argumentació ni explicació sòlida fins al moment, ni per part dels arquitectes ni tampoc dels promotors o patrons de l’obra.
Tot ens duu a pensar que no hi ha hagut voluntat de ser fidels a un llegat. En tot cas l’obra ha estat l’ocasió per a un lluiment personal en una relectura a propòsit d’una obra antiga rehabilitada amb innovacions de cap i de nou, injustificades i fora de lloc. Una llàstima.
G.D.P.
Parlant de la Pietat …
Per a la seva satisfacció, perquè sé que en parla en el seu llibre, li diré que està en el bon camí el procés de reconstruir el campanar amb la seva alçària, aquella que apareix en els gravats antics de la ciutat. Tenim recuperades totes les teules de ceràmica verda vidriada i sembla que va per bon camí això de la reconstrucció, després que la carlinada l’esmotxés per posar-hi un canó a dalt. Així es tornaria a veure aquesta punxa, que és la del punt més elevat de la ciutat, doncs em sembla que és la que sobreeix. Precisament ara que hi ha la tendència i l’afició pels monuments alts. Així doncs un monument alt és la mateixa Pietat molt entroncat i molt natural. Es el punt més alt de la ciutat.
(paraules de Ramon Montanyà , en la presentació del llibre “Vic Cròniques Urbanes” el dia 16 de desembre de 2002 al Temple Romà de Vic)
PODEU LLEGIR MÉS NOTICIES SOBRE L’OBRA DE REHABILITACIÓ D’AQUEST CAMPANAR HISTÒRIC I EMBLEMÀTIC DE LA CIUTAT DE VIC A LA CATEGORIA CONÈIXER EL PATRIMONI D’AQUEST MATEIX BLOC.
