El Temple Romà de Vic, seu actual del Patronat d’Estudis Osonencs
En motiu dels 125 Anys de la descoberta de la cel.la del Temple Romà de Vic, el Patronat d’Estudis Osonencs, va organitzar durant els mesos de maig-juny i dins d’aquest espai privilegiat, un cicle de xerrades relacionades amb l’urbanisme i el patrimoni. Un cicle de cinc ponències i una taula rodona final que volien ser un debat obert i una reflexió prèvia ofertes a la ciutat en uns moments en que s’està plantejant la revisió i l’estudi d’un nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM). Dins la singularitat acadèmica dels convidats i partir del títol genèric del cicle: "El lloc del patrimoni històrico monumental en el desenvolupament de les ciutats" els diferents ponents varen desenvolupar el fruit dels propis estudis i experiències quan no de les pròpies opinions personals, molt sovint divergents quan no contràries. El presentador de l’acte, ja havia advertit prèviament al públic que el ponent de la segona de les conferències ; l’arquitecte Oriol Bohigas i actual president del’Ateneu barceloní, no deixaria ningú indiferent. La seva conferència, celebrada el dia 23 de maig, va generar un animat debat, moltes converses entre els assistents a l’acte i alguns articles d’opinió més o menys airats als mitjans de comunicació local. Un d’ells signat per un dels membres del GDP, és el que us hem transcrit en aquest apartat d’opinió del nostre Bloc.
Oriol Bohigas (Barcelona 1925). Un arquitecte prestigiós i polèmic.
Oriol Bohigas: Frases lapidàries o provocació
En un moment en que la ciutat de Vic sembla regirar-se de dalt a baix, clivellada per grans grues de construcció, immersa en plans de salvació patrimonial in extremis (entengui´s les Adoberies, i molí de Sant Llorenç) intervencions emblemàtiques (rehabilitació del campanar barroc de la Pietat), vallatges de seguretat en altres edificis no menys emblemàtics: a la Catedral per la caiguda fortuita de teules i a la casa del costat (la modernista d’Anita Colomer del vigatà Josep M.Pericas); la conferència pronunciada el passat dia 23 de maig al Temple Romà pel reconegut arquitecte barceloní Oriol Bohigas, semblava arribar en el moment més irreverent… per a més d’algú, i jo m’hi compto, com una gerra d’aigua freda.
El seu presentador i amfitrió Modest Reixach, president del Patronat d’Estudis Osonencs, ja havia advertit al públic de l’afició del ponent per les frases lapidàries ( o provocatives si es vol ser més precís). Quan després d’una bona pila d’anys, Vic i els seus administradors s’han dedicat a fer pràcticament res en matèria de conservació de patrimoni, quan un Patronat de la Ciutat Antiga ha quedat sense veu ni vot o sense alè durant els dotze darrers anys i res ni ningú s’ha pronunciat en contra de pèrdues o degradacions lamentables d’edificis, elements artístics i monumentals de la ciutat; arriba un pontífex de l’arquitectura per dir-nos rotundament i amb solemnitat “ Jo no estic a favor de la conservació del Patrimoni”…i amb tot això qui el contradiu ?.
Abans de passar al contraatac, si que voldria dir que la conferència del del Sr. Bohigas en pot aportar, la visió més professional i desapassionada que ens alerta sobre l’excés de zel al considerar el patrimoni i tot el que és antic, com un valor inexcusable, al qual se li han de sotmetre totes les altres qüestions que afecten a l’habitatge i a l’habitabilitat, això és: la comoditat, la higiene, la lluminositat. Però, i aquí si que vull entrar una consideració; sols es parlava d’habitatge, que en referència al patrimoni, sols representa una part del tot.
D’altra banda en la intervenció del ponent s’hi deixava entreveure, com a música de fons, la voluntat d’exercir un dret irrenunciable a disenyar i construir una obra d’autor. El problema ve quan l’autor, no té nivell o no conjuga amb sentit estètic la seva obra nova, amb la que circumda l’espai on l’haurà de construir. El mateix Bohigas sense dir-ho ho acceptava implícitament quan ell mateix reconeixia, o sentenciava, que “d’arquitectes bons n’hi ha molt pocs”.
Amb aquest supòsit de manca de nivell general per part de la majoria de professionals, que el conferenciant afirmava amb rotunditat, sembla frívol que encara es pugi afirmar que no cal normativa arquitectònica a les ciutats i en tot cas acabar acceptant com a concessió o mal menor que “calen normativitzadors més intel.ligents” .Que li fa suposar al senyor Bohigas que, si no troba arquitectes intel.ligents , trobarà normativitzadors que ho siguin ?. Si a la primera “boutade” sobre la seva passió per la destrossa del que és antic, no hi hagués anat adjunta una segona, potser encara més frívola; Jesús i paciència. Però el que avui no em sembla de rebut, és continuar argumentant amb conceptes ideològics decimonònics i prejudicis que només tracten d’encotillar la gent sota criteris que en definitiva resulten parcials, acusadors i totalment falsos.
Si avui al jovent de Vic (em refereixo a un col.lectiu motivat i conscient) que defensa les Adoberies, valora el patrimoni arquitectònic i natural, que diu no a la massificació i al desarrollisme sens límit, que diu no a la pèrdua de sòl agrícola i masa forestal…segons criteri del sr. Bohigas són persones de dretes i reaccionàries, o bé ho hem de considerar com una parrafada sense solta ni volta o bé es tracta d’una mera provocació. Sobretot quan deprés d’haver despotricat sobre la conservació del Patrimoni, a la pregunta del moderador de la conferència sobre la seva percepció urbanística de la ciutat de Vic, el ponent reconeixia que “Vic m’agrada molt”¡ Una contradicció ben patent. A no ser que en les seves visites a la nostra ciutat s’hagi extasiat amb la contemplació de les nous espais urbanitzats més enllà de les capçaleres dels carrers itinerants que arrenquen de les rambles de la ciutat: ja se sap allí on comença el regne de l’asfalt, el tub d’inoxidable, les àmplies vidrieres blau marí, places dures i alguns aprenents de gratacels, quasi com a l’eixample barceloní. Per veure això no caldria arribar-se a Vic. Per a edificis d’autor, Barcelona, ens passa la mà per la cara.
Miquel S. Cañellas
membre del GDP (Vic-Osona)
article publicat a "El 9 Nou" el dia 6 de juny de 2008
