@ Restauració d’una màquina de rellotgeria monumental

Publicat el 30 desembre 2009 per Grup de Defensa del Patrimoni

EL GDP VISITA LES MÀQUINES REHABILITADES DEL RELLOTGE DE VIC
I RECLAMA UN  COMPROMIS MUNICIPAL DE MUSEÏTZACIÓ  DE LES MATEIXES

 

Membres del GDP en una de les visites al rellotger Joan Pedrals de Moià per tal de comprovar la marxa dels treballs de rehabiltació de l’antiga maquinària -soneria de 24 hores- del  rellotge de Vic.

 

En data 21 de gener de 2009, l’Ajuntament de Vic donava a conèixer a través de la seva  plana  WEB (ajvic.cat) i dels mitjans, l’obra de restauració de dues màquines de rellotgeria, propietat del mateix ajuntament . La primera d’elles, la més antiga,  fou una de les màquines més emblemàtiques que han marcat el pas del temps des de la torre  del rellotge de Vic. Es tracta del rellotge monumental construït per Josep Besses (antic col.laborador d’Eduard Fontserè responsable de l’Observatori Fabra de Barcelona), que va marcar l’hora pública  de Vic entre els anys 1901 1964 quan va ser substituït per una nova màquina motoritzada de l’empresa Blasco de Roquetes (Tarragona), avui també en procés de restauració.

El GDP, es va felicitar per la iniciativa municipal (veure GDP.bloc.cat “El rellotge de Vic”) i des del primer moment es va  interessar per conèixer els detalls de la rehabilitació  d’aquestes peces patrimonials. Un  fet que s’ha materialitzat en sengles visites  al taller moianès on  s’acaben d’ultimar el darrers detalls per a l’entrega del  rellotge de Josep Besses, l’emblemàtica màquina del toc de les 24 hores. La darrera d’aquestes visites de grup al taller de Joan Pedrals (rellotger de Moià) va ser a ser el passat dia 23 de novembre al saber de primera mà que els treballs de restauració de l’antiga màquina eren a punt de finalitzar. La màquina rehabilitada del constructor-rellotger Josep Besses, substituïda l’any 1963 per la segona peça procedent de Roquetes avui en desús, havia romàs abandonada sota les escales de la torre del rellotge durant tots aquests anys  i en  aquests moments es pot dir que ja és a punt de fer el camí de retorn cap a Vic.

Entenent que no ha estat possible la recepció d’aquestes màquines de rellotgeria coincidint amb el cap d’any ni tampoc s’ha detectat cap moviment institucional en el sentit  de promoure organitzar una celebració d’Any Nou a  la Plaça Major de Vic, tal com en el seu moment s’havia suggerit, seria lamentable que després d’aquest acurat treball de rehabilitació i restauració de dues màquines de rellotgeria no quedesin exposades adequadament a la vista del públic .

Es per això que el GDP vol insistir una vegada més als responsables de cultura del consistori vigatà  que aquests elements rehabilitats del nostre patrimoni tecnològic i històric no s’encallin per indolència en cap dependència municipal.  Cal que ben aviat  passin a formar  part del patrimoni museogràfic i històric de la ciutat  destinant  per a aquesta finalitat un lloc adient, públic i visitable a tenor del que expressava la nota del mateix ajuntament de Vic en data  21 de gener de 2009 on es deia que “es preveu que aquests rellotges es puguin exposar en alguna dependència municipal, un cop restaurats”.

   

Detall de l’esfera del rellotge de Josep Besses amb la doble numeració: dotze hores per al dia i dotze per a la nit. A la imatge del costat dret, un detall del rodatge i l’escapament de la mateixa peça brunyida i restaurada per Joan Pedrals.    

El Grup de Defensa del Patrimoni  reclama la museïtzació pública d’aquestes màquines de rellotgeria monumental, amb especial atenció la de Josep Besses construïda l’any 1901. Una museïtzació que no s’hauria de limitar a l’exposició nua de la peça o peces en un lloc rellevant  sinó que cal que vingui acompanyada d’una adequada explicació històrica que reculli el sentit públic i social d’aquestes màquines de rellotgeria així com el  procés que va  empényer l’Ajuntament vigatà a construir en el ja llunyà  any 1823, l‘actual torrre del rellotge de Plaça: el rellotge de la ciutat.     

GDP ( Vic-Osona)

Vic, 30 de desembre de 2009

 

 

Nota : L’ampliació a aquesta notícia; història, reclamacions, canvis de màquina, construcció de la  torre del rellotge etc. la trobareu en aquest mateix Bloc a l’article " El rellotge de Vic" a la secció "Conèixer el patrimoni" que podeu clicar des de l’index encolumnat d’aquesta mateixa plana. 

Publicat dins de Conèixer el patrimoni, Visites patrimonials | Comentaris tancats a @ Restauració d’una màquina de rellotgeria monumental

@ Un refugi de la Guerra Civil a Vic

Publicat el 5 desembre 2009 per Grup de Defensa del Patrimoni

 

Accés tapiat al refugi antiaeri del barri de l’estació de Vic, amb una il.lustració de l’autora de l’article

 

 Bones esperances per a un vestigi únic

 Estem il.lusionats i esperançats d’ençà la darrera reunió que vaig tenir personalment amb l’Ajuntament de Vic en nom del Grup de Defensa del Patrimoni sobre el futur dels refugis de la Guerra Civil i en concret al del Barri de l’Estació de Vic, que es troba a sota d’un jardí encara avui tal i com va ser construït, pel que es dedueix que el seu interior s’ha de trobar en bon estat. Davant la previsió de la construcció de futurs equipaments previstos a la zona (molt possiblement el nou Mercat Municipal)  la nostra demanda és concreta en que es mantingui una porta d’accés a lloc i no es tapiï l’entrada, per si en algun moment es pogués habilitar a Vic un espai dedicat a la memòria històrica de la guerra civil del trenta-sis.

Una de les possibilitats seria mostrar-lo abans no es  modifiqués l’entorn, deixant una sala d’accés on s’hi expliqui la història que va propiciar la seva construcció. No estaria bé i seria lamentable que passés el que va succeir a la zona de l’antic camp d’aviació de la república, a la zona d’El Graell, quan es van enderrocar dos refugis a l’iniciar-se les obres d’explanació  d’aquells terrenys, a finals de l’any 2007, per a un futur projecte d’urbanització tutelat per l’Incasol. Un projecte que actualment està aturat i encallat del tot. A Catalunya es van donar oficialment més permisos de construcció de refugis que a la resta de l’estat, apart dels que es van fer lliurement o a compte de particulars. D’aquests darrers actualment se’n van trobant en  força llocs on es reedifica i s’aixequen terrenys.

El dia 25 de juliol de 1938 va començar l’últim enfrontament de la Guerra Civil; Corbera d’Ebre va ser un dels escenaris més significatius de la Batalla de l’Ebre, lloc on es va finalitzar amb una victòria del bàndol franquista. Va durar 115 dies, deixant més de 100.000 morts. El territori i sòl agrícola dels pobles propers va quedar sembrat de metralla i munició. La fam de la gent els va obligar a recollir les restes separant el material per a la seva venda. Algunes bombes, al manipular-les, explotaven, fet que encara va causar més víctimes que la pròpia guerra.

   

*Hi ha poblacions que han sapigut preservar vestigis com els que oferim en aquestes dues imatges. En aquest cas, la primera correspon al passadís del refugi antiaeri de La Garriga al costat de la indicació gràfica sobre un punt del paviment que assenyala el  lloc exacte de l’impacte d’un obús.

 

La Generalitat de Catalunya gestiona la memòria històrica, a través del seu Departament d’Interior. Una iniciativa a la que s’hi han anat sumant nous grups i associacions de diferents àmbits que treballen amb la mateixa finalitat per tal homenatjar a les víctimes i procurar que fets tan dramàtics com els que van succeir no es tornin a repetir. La Generalitat ha estat la primera institució de tot l’Estat en recuperar la memòria històrica creant una xarxa d’espais per a aquesta finalitat. Durant molts anys va quedar en l’oblit per la duresa i els mals records de la gent que va patir en la pròpia pell la  malaurada Guerra Civil. El primer refugi que es va museïtzar a Catalunya es troba situat al costat de l’estació de ferrocarril de La Garriga (Vallès Oriental); està excavat directament sobre la roca granítica de sauló. Per l’any vinent hi ha previst recuperar el camp d’aviació de Rosanes.

El passat dia 16 d’octubre de 2009, al Palau Sant Jordi de Barcelona, es van reunir 4.800 persones en un homenatge als represaliats del franquisme; era el primer acte oficial per difondre aquests fets a les noves generacions. Des de l’any 2000, a Catalunya, 22.060 persones ja han rebut indemnitzacions per part del Govern català pel temps que van estar privats de llibertat en camps de concentració, batallons de treballadors o empresonats sense motiu.

Tot plegat són petits gests que venen a sumar-se a aquesta iniciativa de país que, modestament des de la nostra contribució, i com a Grup de Defensa del Patrimoni a Osona, ens hi afegim a través d’aquesta petició de preservació, rehabilitació i museïtzació d’un espai únic a la nostra ciutat -el refugi antiaeri del barri de l’Estació- digne d’ésser conegut, preservat i mantingut per a la memòria de les actuals i properes generacions.

Mª Dolors Bagué Cambra
(Il.lustradora i membre del GDP)

 

R E F U G I   D E   S A N T A   M A R G A R I D A   I   E L S   M O N J O S

 

*Vista exterior de l’entrada al refugi antiaeri de Sta. Margarida i els Monjos (Alt Penedès)

     

*Escales d’accés i sala interior del refugi de Santa Margarida i els Monjos.  Càmeres com la que podem observar  són l’exemple a seguir en rehabilitacions singulars dignes de la memòria històrica.

Publicat dins de Articles opinió, Història i Patrimoni | Comentaris tancats a @ Un refugi de la Guerra Civil a Vic

@ Pont gòtic del Remei: història i vestigi

Publicat el 11 novembre 2009 per Grup de Defensa del Patrimoni

 

ACTUALITZACIÓ….25-11-09

LA RECUPERACIÓ DEL POU, UN PRIMER PAS

llegiu-ho al final d’aquest article……………………………………………………..

 

 

 

EL PONT GÒTIC DEL REMEI

 

Per iniciativa del rei en Jaume, l’any 1274 s’establiria una nova entrada a la ciutat de Vic, diferent del primitiu accés a la ciutat pel pont de Queralt i la Calla. La nova «stratta francisca», el camí que venint de Barcelona passava per Vic i menava cap a França per la Vall de Bianya i el Coll d’Ares, entraria a la ciutat pel raval de ponent, pel carrer de Sant Pere. Però el nou pont gòtic per a salvar la riera del Mèder en aquest punt, no s’iniciaria fins l’any 1325 gràcies a un donatiu personal de Bernat de Brull  que deixà un llegat de  60 lliures per a l’inici immediat de la seva construcció. Com ens fa  veure Antoni Pladevall (Els vells ponts d’Osona; Revista Vic-1980)  parlant d’aquesta obra civil, es tracta  de …» un dels ponts més ferms i vistents de Vic»  I encara afegeix : «Tenia un pou a cada banda, un petit oratori dedicat a la Mare de Déu del Remei al seu extrem de migdia i una creu de terme a l’altre extrem.  L’oratori del Remei és documentat des de 1373 i ell va donar nom al pont, al carrer que es feu a la seva entrada. Més tard va ésser traslladada la imatge i va donar nom al nou convent dels franciscans que es va construir al segle XVII a l’extrem del carrer. A principis del segle XX  se li varen mutilar dues arcades en fer la nova carretera de Sentfores  o d’Avinyó i ha quedat inservible a tot pas rodat a causa de les escales que calgué fer-li per accedir a ell pel costat del migdia «…que és com es troba actualment.  Cal dir que fins llavors, el camí per accedir a Sentfores (La Guixa) arrencava en perpendicular des del carrer del Remei enganxat al  mur de la paret nord del temple. D’aquí, resseguia la paret de tàpia de l’horta Canellas i finalment sortia a camp obert després traspassant prèviament (entre els anys 1875 al 1910) la via del tren  en direcció al Griell i Sant Llorenç de Boada. Un carrer que havia estat l’entrada habitual de vianants, carruatges, ramaderies i també bòvids menats a peu des del Lluçanès, per al correbou de Vic. D’aquí que, aquest estret passatge “als afores” que forma part  inseparable de la història antiga del Remei va   rebre el sobrenom i encara és conegut  popularment com «el corredor». D’aquell antic camí de sortida de la ciutat li’n queda sols el topònim de la direcció on menava; es tracta del carrer Sentfores.

L’aparició d’uns vestigis històrics

Amb les obres al barri del Remei, planejades per aquesta legislatura des de l’ajuntament de Vic i concretament les que afecten a l’antic carrer itinerant, origen del barri, iniciades el mes d’octubre de 2009 han aparegut les petges d’aquells elements arquitectònics enderrocats al fer-se la nova carretera de Sentfores. L’alçada en descens d’aquells dos primers arcs suposava un límit i un perill per a la circulació dels primers camions com també dels encara encimbellats carruatges dels traginers. En aquells moments (any 1910) a manca d’altres opcions, s’optà per l’esmotxada arquitectònica. Una pèrdua lamentable, que avui no tindria justificació. Ara a partir de l’aixecament de l’asfalt i extracció de les primeres capes de terra, en el lloc precís ha aparegut el cercle de l’àmpit amb el forat del pou i les canalitzacions de desaigua i sobreixidor del mateix així com els fonaments d’un antic empedrat en davallada cap a la riera, situat just a l’arrancada de l’anterior rampa del pont gòtic . Una imatge antiga del pont gòtic tot sencer i el pou encara la tenim a la retina gràcies a les fotografies de principis de segle com la que mostrem més avall en aquest apunt històric. 

L’operari a cavall d’ un petit «dumper», un auxiliar necessari per començar a obrir les primeres rases de l’excavació. L’antic àmpit del pont ja és a la vista.

 

 

Una conducció gens convencional

 Seguint en paral.lel la vorera i paral.lel a l’antic clavegueram de ceràmica amb revoltó de maó, construït a principis del segle XX,  ha aparegut una base de material en forma de rasa de pedra,construïda en paredat i morter-calç, que estotja un cilindre tubular ceràmic  d’uns 10 cm. de diàmetre. Presumiblement es tractava conductor protegit d’aigua potable, del segle XVI-XVII.  L’originalitat d’aquesta instal.lació és que arriba amb un lleu descens en la direcció sud nord, l’inici de la qual encara no s’ha excavat però  que té el seu final prop de la llera del riu. Portava aigua a un antic molí de la zona ?, venia del torrent de Sant Jaume? traspassava l’aigua d’un pou més allunyat a través d’una sínia per tal de recuperar el nivell del pou públic per al servei dels habitants del carrer del Remei ? o era la conducció d’aigua potable que assortia una part de Vic des del molí del Clarà….  De moment continua essent un enigma que esperem pugui ser desvetllat pels arqueòlegs i tècnics implicats en aquests treballs de catalogació.

 

Fase intermitja dels treballs. Han aparegut el pont, l’acabament dels braços del pont gòtic, una canalització al fons i en primer terme s’està insinuant un empedrat en descens cap al riu.

 

Un paviment enigmàtic 

La descoberta sota el mateix nivell de l’arrancada del pont, d’un ampli empedrat en davallada cap al riu, d’entrada ens duu a una qüestió enigmàtica; amb tot ens suggereix un possible ús, previ a la construcció del pont. Podem pensar que si l’ordre de reconvertir el carrer en la nova entrada del camí ral a la ciutat de Vic, signada per Jaume I l’any 1274, tarda en executar-se  (en el cas de la construcció del pont) pràcticament cinquanta anys, el primer lloc de pas pel riu s’hauria habilitat provisionalment per una passera inferior, segurament més precària, però  amb la infraestructura suficient per a indicar i facilitar el lloc de pas del camí ral creuant el llit del riu. El pendent de l’empedrat, no seria res més que la via d’apropament a la llera destinat facilitar el trànsit dels carruatges i evitant l’empantenagament o el fangueig relliscós de les peülles dels animals que d’aquesta manera se’ls facilitava l’ascens a l’altra riba, sense perills.  La constatació d’aquesta hipòtesis s’hauria de comprovar -si fos possible- a l’altra marge del riu. Ens temem però que els responsables de les obres de canalització dutes a terme a la zona fa quinze anys, difícilment haurien respectat un empedrat antic, en cas de troballa accidental, quan en un dels pilars del pont gòtic s’hi  «perpetrà» un enforquillament i encimentació maldestres. Una actuació amb la que ens van demostrar la seva escassa o  nul.la sensibilitat envers un monument històric per al qual es podien haver estudiat sol.lucions tècniques alternatives de menor impacte visual .

La bellesa d’aquest pont històric del XIII (encara tot sencer en aquesta imatge d’arxiu), va començar a minvar a partir de l’esmotxada arquitectònica de l’any 1910 en motiu de la construcció de la nova carretera de La Guixa

 

COMUNICAT DEL GDP SOBRE ELS VESTIGIS DEL PONT GÒTIC DEL REMEI

El Grup de Defensa del Patrimoni, valora en el seu procedir als responsables d’urbanisme i cultura de l’Ajuntament de Vic pels treballs arqueológics duts a terme des de mitjans del passat mes d’octubre a l’entorn dels vestigis del pont gòtic del Remei i les instal.lacions o restes adjacents. Es per això que sol.licita que es faci públic el més aviat les conclusions d’aquest estudi, que es valori en el seu conjunt i que la troballa pugui formar part de la futura urbanització a través de senyalitzar aquestes empremtes històriques amb un paviment rústec adient i destacat, amb les pertinents explicacions històriques a través de plafons indicadors on s’expliciti il.lustrativament el sentit d’aquests vestigis. Plafons que es podrien ampliar a l’àmbit de  l’antic empedrat, el pou i el pont del Remei, referents històrics de l’origen d’un carrer itinerant que ha acabat per batejar, un barri sencer de Vic.

El GDP, també demana que aquesta petició es faci extensiva a l’Associació de Veïns del Barri del Remei, a fi efecte que l’entitat valori degudament 

a) la importància d’aquest llegat

b) la necessitat de deixar-ne l’empremta 

c) la oportunitat d’afegir-se a aquesta iniciativa patrimonial.

D’aquesta manera, els veïns i es seus representants poden aportar la pròpia dimensió corporativa de gent que estima el barri, recupera una part de la seva història  i dinamitza aspectes culturals lligats al coneixement dels orígens del propi barri en relació a la ciutat que anticipava i que ha de contribuir a ser una baula més en l’arrelament i sentiment de pertinença a la col.lectivitat que hi resideix.

GDP (octubre-novembre de 2009)

   * actualització del  …………… 25-11-09   

 LA RECUPERACIÓ DEL POU, UN PRIMER PAS

Després que Arkeòlik acabés la seva tasca de de prospecció, amidament i planimetria dels vestigis del pont, empedrat i pou del carrer del Remei i efectuada la visita guiada que va oferir un dels seus components, l’arqueòleg Joan Casas el dia 8 de novembre passat, han  proseguit les obres generals del carrer amb la instal.lació d’infrestructures i preparació del sòl per a l’empedrat definitiu d’aquest antic camí ral d’entrada a la ciutat.  

Fonts contrastades, han indicat al GDP que la troballa supossarà una lleugera modificació del projecte inicial, principalment en el lloc on encara es pot observar el vestigi de l’antic pou on es podria «ressucitar» una font pública, inspirada en la visual fotogràfica de l’antic pou, que a través del cèrcol de pedra encara visible podria recordar al costat d’una memòria, imatge o placa, aquesta instal.lació bàsica tant lligada als orígens del barri.

Des d’aquestes ratlles el GDP expressa una vegada més la necessitat de deixar tots els elements   d’aquest vestigi històric (empedrat, pont i cèrcol del pou) degudament documentats  i emmmarcats al paviment, amb una emprempta clara i potent.   

VIC, 25-11-09

 

 

Publicat dins de Comunicats, Conèixer el patrimoni, Història i Patrimoni | Comentaris tancats a @ Pont gòtic del Remei: història i vestigi

@ Campanar de la Pietat:Comunicat final del GDP

Publicat el 3 setembre 2009 per Grup de Defensa del Patrimoni

 

LA PIETAT: FINAL D’OBRA I DESENCIS PATRIMONIAL

Des del primer moment  en que es va plantejar la rehabilitació del campanar barroc de la Pietat, el GDP va fer seva la intuició inicial de restaurar amb la màxima fidelitat i amb el màxim nombre possible, les peces ceràmiques originals de teula vidriada  que es trobaven des del seu desmantellament (degut a les convulsions de les guerres carlines del XIX), damunt la volta de la mateixa església de la Pietat. Ho vam fer públic, després de diverses peticions verbals i reunions personals i en un comunicat lliurat als  mitjans de comunicació  en data  26 de juny de 2008, pocs dies després de constituir-se formalment el grup. En aquell comunicat el GDP, va manifestar, com no podia ser d’altra manera que “defensaria fins al final la reposició de les antigues teules”. Pocs dies després (1 de juliol de 2008)  ens dirigiem als patrons i als responsables tècnics de l’obra:  Regidor de Cultura , Arxiprest de la Pietat, i als arquitectes srs. Jordi Coma i Anna Pont, reblant i argumentant la nostra petició a través del reenviament del mateix article “Carta oberta a dos arquitectes, un arxiprest i un regidor”, que ja havien publicat resumidament alguns mitjans.

Després de veure el resultat final  partir del passat 9 de juny, en que es varen començar a desmuntar les bastides i la tela de gassa que tapava el conjunt, tothom ha pogut contemplar, in situ, els resultats d’un any i escaig de treballs de rehabilitació i consolidació  de l’antic campanar barroc de la ciutat.

Malgrat un coronament del teulat, d’entrada favorable en la forma i proporcions, per l’espectacularitat de l’obra i el canvi formal que suposa per a l’sky line de Vic en sintonia amb la fidelitat històrica de l’actuació, el GDP vol fer constar el seu desencís per la manca de sensibilitat patrimonial envers un llegat preexistent ( el de  les antigues teules ceràmiques originals) bandejat finalment en la seva totalitat sense cap tipus de consideració.

Es per això que davant de la política de fets consumats pel que respecte a aquesta actuació escapçada, en la que s’ha negligit la informació puntual, la correspondència, la participació i s’han segrestat incomprensiblement unes peces valuoses de caràcter patrimonial i històric, bescanviant-les en la seva totalitat per peces ceràmiques de nova factura, negant d’aquesta manera la seva restitució al lloc natural on corresponia; el GDP lamenta aquest procedir que traeix l’esperit inicial de la reconstrucció propiciada en els seus orígens per l’exalcalde Ramon Montanyà (l’existència de les antigues teules originals va ser el detonant)  i segresta a la vista dels ciutadans  unes peces que en el seu estat d’ús anterior i després d’una selecció patrimonialment generosa,  només calia retornar al seu lloc original: al cim del teulat.

El GDP, exigirà a partir d’ara que aquestes peces siguin degudament preservades i mostrades als ciutadans abans no sigui objecte de “desaparicions” o concanvi. La Pietat, i el seu caràcter votiu,  tal com expressava l’historiador Ramon Ordeig “féu que la financiació de l’obra anés a càrrec dels ciutadans, i especialment, del Consell municipal, organitzant-se rifes i festes per tal de recaptar diners “ (L’església de la Pietat” Vic 1978). Si l’obra, en el seu moment,  la va pagar la ciutat, és just que els ciutadans d’avui rebin una satisfacció sobre on estan i quina destinació es vol donar a aquestes peces, que continuen invisibles i segrestades a la vista de tohom. Tot menys el silenci, la desinformació o la informació a mitges, com la  que ha destil.lat darrerament sobre aquest tema la revista municipal  Vic.cat, del passat mes de juny, en que l’ambiguitat  del text i la concreció de la imatge,  poden fer creure al lector poc informat  que veritablement està veient el resultat d’una reposició fidel. Res tant lluny de la realitat.

 

Grup de Defensa del Patrimoni  (Vic-Osona)

Història de la notícia sobre la  rehabilitació del teulat de la Pietat
Ramon Montanyà que fou l’impulsor de l’obra, manifestava per primera vegada en públic la il.lusió de tirar el projecte endavant; ho fèia el dia 16 de desembre de 2002 en una presentació d’un llibre sobre Vic al temple Romà. Les seves paraules transcrites d’una gravació,  les  reproduim  al capdavall d’aquesta nota. 

La primera informació escrita sobre aquesta restauració feta a través dels mitjans no arribaria fins el mes setembre  de 2006, quan els arquitectes encarregats de l’obra presentaven el projecte a través de les planes de El 9 Nou. (8 de setembre  de 2006,  pl. 41)  Allí encara es seguien les  tesis de Montanyà quan s’afirmava que “miraculosament  aquestes teules de ceràmica han arribat gairebé intactes fins avui. Si en faltessin algunes es traurà un motllo  i s’en podran fer de noves amb el mateix aspecte”.

A l’inici de l’obra el GDP, va rebre verbalment la notícia que sols es podrien  aprofitar un 70 % de les peces. Vam pregar que no s’escapcés el llegat a la baixa sinó que és fés a l’alça.  Havien començat les rebaixes….

La següent informació escrita, arribava el passat mes de març en un article  que signava Jordi Vilarrodà a El 9 Nou ( 2 de març de 2009,   pl. 16)  en un article sobre el seguiment d’obres del campanar,  la informació que es donava allí  havia donat un tomb radical:“ de les teules que vidriades originals que es conservaven a la mateixa església sols s’en podran  aprofitar aproximadament un 10 %,- es dèia-  segons els arquitectes”.

Lamentablement, les rebaixes han continuat fins arribar al 0 %, de les peces, sense cap tipus d’argumentació ni explicació sòlida fins al moment, ni per part dels arquitectes ni tampoc dels promotors o patrons de l’obra.

Tot ens duu a pensar que no hi ha hagut voluntat de ser fidels a un llegat. En tot cas l’obra ha estat l’ocasió per a un  lluiment personal  en una relectura a propòsit d’una obra antiga rehabilitada amb innovacions de cap i de nou, injustificades i fora de lloc. Una llàstima.

G.D.P.
Parlant  de la Pietat …

Per a la seva satisfacció, perquè sé que en parla en el seu llibre, li diré que està en el bon  camí el procés de reconstruir el campanar amb la seva alçària,  aquella que apareix en els gravats antics de la ciutat. Tenim recuperades totes les teules de ceràmica verda vidriada i sembla que  va per bon camí  això de la reconstrucció, després que la carlinada l’esmotxés per posar-hi un canó a dalt. Així es tornaria a veure aquesta punxa, que és la del punt més elevat de la ciutat, doncs em sembla que és la que sobreeix. Precisament ara que hi ha la tendència i l’afició pels monuments alts. Així doncs un monument alt és la mateixa Pietat  molt entroncat i molt natural. Es el punt més alt de la ciutat.

(paraules de Ramon Montanyà , en la presentació del llibre “Vic Cròniques Urbanes” el dia 16 de desembre de 2002 al Temple Romà de Vic)

 

 

 

 

PODEU LLEGIR MÉS NOTICIES SOBRE L’OBRA DE REHABILITACIÓ D’AQUEST CAMPANAR HISTÒRIC I EMBLEMÀTIC DE LA CIUTAT DE VIC A  LA CATEGORIA  CONÈIXER EL PATRIMONI D’AQUEST MATEIX BLOC. 

 

 

Publicat dins de Articles opinió, Comunicats, Foto denúncia | Comentaris tancats a @ Campanar de la Pietat:Comunicat final del GDP

@ Emparedar la ciutat antiga

Publicat el 18 juny 2009 per Grup de Defensa del Patrimoni

VIC: UN PAISATGE HISTÒRIC HIPOTECAT

Ara que la caixa de l’escenari del nou complex Cultural Atlàntida s’aixeca amb la contundència assolida de l’alçada màxima i s’ensenyoreja amb la textura inadequada del dur ciment, a l’antiga zona de Can Tortadès (darrera les Adoberies i molt propera al Molí d’en Saborit), lamentem profundament que la nostra demanda  hagi caigut en terra erma.  El marc inefable del paisatge urbà, d’un nucli antic emblemàtic i genuí, quedarà desdibuixat definitivament gràcies a una intervenció poc acurada que no té res a veure amb l’entorn on s’arrapa. Les imatges que oferim són del tot eloqüents per tal de conèixer l’evolució paisatgística de la zona, des del segle XVIII fins avui. Una vegada més,Vic no ha tingut la sensibilitat ni la voluntat suficients per adequar una instal.lació cultural al seu entorn arquitectònic i històric; ens referim al llenç de façanes més ampli i sense discontinuïtats, que encara té (o tenia) la ciutat antiga.  La voluntat d’emmirallar-se amb instal.lacions culturals futuristes forànies, ha hipotecat una paleta de colors i formes d’una visió de la ciutat que perdem irremisiblement, per obra i gràcia dels qui sols miren l’arbre propi sense observar el bosc…..que és de tots.    M.C.     

 

 

 

 

Despullar un sant per vestir-ne un altre: cultura versus patrimoni ?   

"Nova harmonia o gat amagat"; així vàrem titular la nostra imatge del dia 21.10.2005, mostrant, a manera de tríptic: un gravat antic del s. XIX, al costat d’una foto actual (sense gaires canvis)  i d’un esbòs del nou teatre auditori. En previsió del que venia, vam avisar : "La construcció del nou Auditori modificarà irremissiblement aquest paisatge secular " Però, segons l’anterior alcalde de Vic , "(…) El nou projecte traçarà un diàleg entre els barris cèntrics i perifèrics, i representa una nova harmonia urbana". I encara, segons Josep Llinàs, un dels coautors premiats, "(…) El nou complex de l’edifici al seu entorn serà el d’un gat que s’hi acomoda". A la vista dels resultats, ni nova harmonia, ni gat que s’hi acomoda; el que s’hi pot veure és la màxima expressió de violència visual contra el patrimoni històric de la ciutat antiga. Imperdonable!                                                                                    ( Miquel Cañellas- publicat  a Osona Comarca el dia 4 de juny de 2009)

 

 

En les al.legacions sobre el nou POUM, que va presentar el GDP el dia 14 de maig de 2009 a l’Ajuntament de Vic, s’hi esmentava aquesta particular preocupació sobre les alçades màximes dels edificis, però sobretot i amb un èmfasi especial, a tota la zona que afecta o pertany al nucli antic. 

* El GDP ho va fer constar al "Preliminar" del document i en els articles 1er. i 15è del redactat sencer que podeu llegir a "Les al.legacions del POUM de Vic" dins l’apartat "Comunicats" d’aquest mateix Bloc.

*També  a Articles d’Opinió hi podeu trobar un escrit propi, signat a les planes de El 9 Nou el mes d’agost de l’any 2003 en el que s’advertia del perill d’incapsular la ciutat antiga dins d’una corona opaca d’edificis que desdibuixés definitivament aquesta visió genuina i irrepetible de la ciutat històrica. El trobareu a "A propòsit del nou POUM" . 

 

 

 

Publicat dins de Articles opinió, Foto denúncia | Comentaris tancats a @ Emparedar la ciutat antiga

@ Les al.legacions del GDP al POUM de Vic

Publicat el 25 maig 2009 per Grup de Defensa del Patrimoni

 

 

 

  GDP  darrera hora……        *    GENER 2010                 

RESPOSTA DE L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL

A LES AL.LEGACIONS DEL POUM PRESENTADES PEL GDP

 

En data  7 de gener de 2010, el GDP ha rebut de l’Àrea de Territori i Urbanisme de l’Ajuntament de Vic, la resposta a les al.legacions presentades el passat mes de maig dins del termini concedit  per l’administració municipal. En el seu moment el GDP va  consensuar vint objeccions i/o propostes adreçades als redactors del nou POUM, bàsicament i de forma prioritària relacionades amb temes patrimonials, el redactat de les quals consta des d’aquelles dates en el nostre Bloc (veure el text complert més avall ). Que algunes d’elles s’incorporin  a la normativa i plànols que acompanyen el Pla -tal com s’esmenta en el document adjunt- ens omple de satisfacció. Reproduim la carta de resposta signada pel responsable de Territori i Urbanisme de l’Ajuntament de Vic, Sr.Xavier Solà.  El detall de la resposta a cadascun dels punts i la forma en que ha resolt l’administració municipal, no l’hem inclòs al Bloc doncs seran objecte d’una anàlisi més pormenoritzat que el GDP donarà a conèixer així que el grup revisi detingudament el contingut del document de sis folis ( AL.LEGACIÓ NUM. 642- 1) i en faci la deguda valoració crítica.

 

Reproducció carta adreçada al GDP, signada pel regidor responsable de l’Àrea de Territori i Urbanisme de l’Ajuntament de Vic, Sr. Xavier Solà i Cabanes (cliqueu damunt per a ampliar) .

 

 

 

 

 

 AL.LEGACIONS AL POUM , PRESENTADES PEL GDP A L’AJUNTAMENT DE VIC

El dia  14 de maig, a les 12 del migdia, el Grup de Defensa del Patrimoni fèia entrega a la secretaria de l’Ajuntament de Vic de les seves al.legacions sobre el POUM. Pel fet de ser una normativa urbanística extensa, tan sols alguns elements patrimonials, poden considerar-se afectats directament per la normativa general d’urbanisme i pel plà general d’urbanització de la Ciutat. Es per aixó que més enllà d’aquests temes concrets,que puntualitzem de manera explícita, hem entrat en altres consideracions que si bé no són “patrimonials” en el sentit estricte, poden afectar indirectament la consolidació d’elements interessants així com també la necessària contextualització d’aquests elements històrics amb el seu entorn immediat. En el cas de la llera de Mèder –per posar un exemple- cal dir que si tinguéssim del tot garantides la preservació de les adoberies, sèquies i ponts, tot això quedaria molt tocat si l’entorn natural de la llera acabés essent artificiosa i encimentada o no es garantissin els cabals mínims d’aigua per sobreexplotació, o per contaminació. Es per això que després de fer-ne un debat en petit comitè, entre membres del Grup de Defensa del Ter i el nostre Grup de Defensa del Patrimoni (mediambientalistes i patrimonialistes)  hem assumit , ells i nosaltres, força punts en comú.  El document final d’al.legacions enviat a l’Ajuntament de Vic, per part del GDP és el que us transcrivim a continuació.  

 

PRELIMINAR.- Les presents al.legacions es formulen partint de les consideracions següents, que expressem per tal de contextualitzar-les millor i de fer més comprensible la seva motivació i objectius:

Vic és una ciutat que vessa d’història per tots costats. El nostre patrimoni arquitectònic i arqueològic és el reflex viu d’aquest passat tan ric i singular. És part fonamental de la nostra identitat. Un planejament urbanístic que estigui a l’altura d’aquest fet tan destacat ha d’assumir la plena responsabilitat de dotar el patrimoni històric d’una garantia jurídica que sigui del tot fiable per a assegurar la preservació acurada i integral d’aquest magnífic llegat comú. Aquesta és també una funció primordial del planejament urbanístic, ja que sense una eficaç protecció legal no hi haurà la deguda garantia de conservació d’aquest patrimoni històric singular.

Es per això que entenem que la normativa urbanística ha de servir, abans que res, per afavorir la millora de la qualitat de vida de la ciutadania en el seu conjunt. No hi pot haver cap dret particular, relacionat amb les expectatives de negoci o d’edificació, ni cap altra prerrogativa o privilegi, que prevalgui sobre l’interès general de la ciutadania. Hauria de considerar-se prioritari en tot moment l’anhel comú i general d’aconseguir una planificació urbanística equilibrada i harmònica per a la ciutat de Vic. Cal garantir, amb la màxima seguretat jurídica, que cap interès especulatiu passarà per davant de l’anhel comú de millorar la qualitat de vida.

Reclamem que es mantingui una ciutat que és, i que vol continuar essent, a la mesura humana; que no desitja transformar-se ni en una ciutat dormitori de l’àrea metropolitana, ni en una conurbació col.lapsada, que tendeixi a la degradació. No volem ser tampoc la generació que s’oblidi la necessària preservació del nostre patrimoni històric. Un patrimoni que li ha donat el seu caràcter a la ciutat, la seva raó de ser i els seus trets diferencials.

Més enllà dels valors patrimonials, centre de les nostres al.legacions, no podem menystenir però els valors naturals de Vic que també són vitals i notables, i en alguns casos –tal com es podrà comprovar més endavant – confluents amb elements patrimonials que el GDP defensa. Les ribes dels rius Gurri i Meder han de ser la principal artèria viva de la ciutat. S’ha de potenciar el seu valor paisatgístic i ecològic. La riba del riu no ha de ser un espai mort, ni una claveguera a cel obert, ni tampoc una simple canalització formigonada. El bosc i la vegetació de ribera té una important funció ecològica que cal recuperar i potenciar. Això només serà viable mitjançant l’allunyament prudent de l’edificació, sempre que això resulti possible, i amb la gestió acurada i respectuosa dels punts on el patrimoni històric i patrimoni natural conflueixen. Cal integrar-ho en un tot, d’una manera harmònica i equilibrada, sense que s’excloguin ni anul.lin.

Finalment cal respectar també indrets emblemàtics que ens poden amagar tresors històrics encara desconeguts, com el Puig dels Jueus. La gestió correcta dels parcs passa per millorar la seva visibilitat per a la ciutadania, per la potenciació del seu ús ciutadà, fent-los més accessibles a peu i en bicicleta. Fer-hi carreteres i vials per a vehicles no serà mai una forma adequada de potenciar l’ús d’un parc, sinó una forma de laminar-lo i degradar-lo greument.

ARTICLES D’AL.LEGACIONS AL  POUM DE VIC

Proemi en clau patrimonial

El nucli antic de Vic és un tresor d’un immens valor històric i cultural, en tot el seu conjunt. Per això, considerem que cal actualitzar i posar al dia els seus instruments de protecció, analitzant cas per cas cada un dels seus edificis i elements simbòlics, artístics,històrics i  decoratius que cal preservar i protegir. Cal que la protecció general del centre històric es concreti en instruments de protecció específica, suficientment detallats i degudament actualitzats, on s’analitzi cas per cas, cada illa de cases o cada edifici destacat.

 

1. Nucli històric de Vic
Que no es doni més edificabilitat. Estem d’acord amb les limitacions que determina aquest POUM. Que es defineixin millor les normes de protecció del centre històric i s’apliqui una  política correcta i racional  sobre elements decoratius, mobiliari urbà, elements identificatius, retolació de carrers i d’empedrats nobles en tot el nucli antic i en tot l’àmbit dels antics carrers itinerants.
2. Enllumenat públic
Que es plantegi la col.locació de peces  de l’enllumenat  en concordància artística i homogèniament per carrers i sigui prioritària la conservació i restauració de les peces monumentals construïdes  artesanalment per manyans com Josep Campà, Joan Collell (Picallimes)  i Manel Bonay, disenyats , la majoria d’ells per l’arquitecte vigatà Josep Maria  Pericas.
3. Canelobres monumentals i històrics
Que es restaurin  els canelobres extrets en el seu  moment de la Plaça de Santa Teresa (de 1893), de la Rambla del Carme(de 1930) del Mercadal (de 1981) i s’apliqui finalment  l’acord del Ple de l’ajuntament de Vic de setembre de 2001 que acorda la catalogació, restauració i col.locació d’aquestes peces. Al mateix temps caldria complementar la muralla amb les “teieres” d’en Josep Maria Pericas que el temps o els accidents han fet desaparèixer.

4. Adoberies
El fet que es destinin una part a la venda a  pisos o lofts residèncials, no treu que s’ha de destinar una part important  a equipaments; a la planta baixa, petites botigues i tallers d’artesania, serveis diversos; un museu dels Adobers i etnològic, amb uns itineraris visitables.
Cal activar els apuntalaments imprescindibles abans no caigui murs, envans o embigats. 

5.Pont romànic i entorn de  ribera
Dins de l’ambit d’actuacions a les Adoberies , el pont romànic de Vic és prioritari. Pel fet que després del cloquer d’Oliba i el temple romà, esdevé el monument de més categoria històrica de la ciutat, el pont del segle XI, colpejat en tres ocasions per les guerres, està mancat d’uns quants carreus a la base esquerra de la riba, amb el consegüent perill d’avenç i desmoronament de la base del pilar.  D’altra banda cal bandejar  qualsevol actuació d’enginyeria fluvial que suposi modificacions estètiques entorn de pont i les adoberies. No es pot mecanitzar la riba ni la llera amb murs, o elements antinaturals i/ o antiestètics
6. El Molí d’en Saborit
Aquest antic molí de Vic forma part de les Adoberies i caldria la seva rehabilitació com a centre d’exposicions i cultura mediambiental de la ciutat.  D’altra banda s’hauria de primar la recuperació del mecanisme de la mola , eixos i comportes de bassa presumiblement ensorrats dins del llot  que l’ha cobert pràcticament d’ençà la seva aturada definitiva als anys vint.
7. Sant Sixt de Miralplà
Cal definir una franja de protecció de 100 metres com a mínim en tot el seu contorn, integrant-lo al parc urbà adjacent. Treure la instal.lació elèctrica visible en l’actualitat i destinar un pressupost a la presentació de l’edifici i la seva història, lligada a la capella de l’altra banda del riu, Sant Llorenç de Boada, despareguda l’any 1939 i arrasada des dels fonaments recentment.
8. Molí de sant Llorenç 
 Adequar la casa, masoveria i molí medieval a serveis comunitaris, mediambientals i cívics. Restauració del molí i la seva sala medieval. L’antiga sèquia, despareguda fatalment, per l’explanació de la zona del Griell, es podria recuperar parcialment, fent coincidir el seu traçat amb un passeig central arbrat que podria recollir a través d’una canalització, l’aigua sobrant de la presa del Marquès, per fer-la arribar novament a la bassa del molí de  Sant Llorenç.
9. Pou del glaç a la zona de l’antiga bòvila
Assegurar-ne la protecció en el marc de l’actuació prevista a la riba del Mèder i proposar la seva recuperació (interior de la càmera) com a espai lligat a actuacions de petit format i cultura mediambiental. En l’actualitat presenta degradació.
10. Refugi de la guerra civil
Es demana la seva preservació, com a element valuós de la nostra memòria històrica, i la protecció dels jardins i arbrat existents actualment a la zona.Existeix un refugi de la guerra civil sota el que serà el nou mercat municipal de Vic que s’ubicarà a la zona de l’antic barri de l’estació. Es demana la seva preservació i protecció i la possibilitat futura des ser visitable i museïtzable. Aquest refugi constitueix una part important de la memòria històrica de Vic que cal conservar de manera decidida, com a patrimoni de tots els ciutadans de Vic i per a visites escolars i turístiques.

 
11.Poligon del Bruguer i camí ral  
Atenció al Camí Ral Vic-Olot que corre el perill de veure’es desdibuixat sota la capa d’asfalt o el panot uniforme de la vorera que mena al polígon del Bruguer. Cal mantenir-hi la textura rústica i la senyalització.

 

12.Turons Testimonials –  Puig dels Jueus
La circumval.lació que s’hi preveu és del tot errònia. No es justifica i, en tot cas, no es pot fer en un punt on té molt impacte ambiental. Són possibles d’altres alternatives amb molt menys impacte. El turó, com a element destacat  o “turo testimoni de la Plana” s’ha de preservar de circulació de vehicles esportius i/o a  motor, per tal d’evitar-ne la seva degradació.
13. Pont de l’antiga Nacional- 152
Es una edificació arquitectònica de la dècada dels quaranta, que combina les noves tècniques del forjat amb un reducte del que havien estat les antigues construccions de carreus llaurats a mà.  No sols té aquest valor patrimonial demostrat, sinó que també hi concorre un valor testimonial pel fet que va ser construït pels emigrants de primera generació de la posguerra vigatana, molts d’ells encara vius i residents a Vic.  S’hauria de buscar una alternativa a la seva anunciada demolició en nom del POUM.
14. Discontinuïtats urbanes
 Cal garantir la continuïtat de la trama urbana. Que no quedin grans espais mal resolts i que hi hagi continuïtat en el comerç de proximitat en els barris, especialment els perifèrics. Cal recuperar els solars de les ex-fàbriques encara buits i erms
15. Anell de circumvalació
Els grans edificis de més de sis plantes, en cercle o atapeïts, condicionen la visió unívoca turísticament  i genuïna històricament del cas antic de la nostra ciutat. Cal fer projectives de visual des dels llocs de pas i d’entrada a la ciutat per tal d’evitar al màxim aquest risc que destrueix aquella visió únic del Vic “de sempre”. En diriem “corredors visuals” a mantenir i preservar. 
16. Eix 11 de Setembre
Repetir l’espai verd central als laterals del passeig.  No té sentit que es doni un excés d’edificabilitat a la zona de Pinsos Victòria, més si tenim en compte que no es compensa amb cap espai verd ni amb cap equipament. No a una avinguda faraònica ni a una diagonal en versió Vic. Si es vol una ciutat a la mesura humana, aquest no és un model que ho promogui.
17. Circumval.lació sud
Cal apropar el traçat al nucli urbà, delimitant millor el creixement urbà futur, allunyant més el traçat de les masies existents. Cal creuar el Gurri en el punt on es produeixi menys impacte ecològic. Ha de ser una ronda, no una via ràpida.
18. Zones verdes
Cal preveure-les molt més compactes, i d’extensions suficients. Cal evitar els espais verds inaccessibles, aïllats o insòlits. El bosquet del parc dels Jueus s’ha de fer més accessible (per a vianants i bicicletes),  senyalitzar els seus accessos i potenciar actes lúdics i festius al seu entorn.

 

19. Carrils bici
Cal fomentar la mobilitat sostenible preveient carrils bici a tots els nous carrers, i a més creant-ne de nous en els ja existents. Cal que es connectin entre ells permetent itineraris coherents i no pas entretallats i incomplerts com passa ara. I connectant amb nuclis urbans adjacents (Calldetenes, La Guixa, Gurb…). 
D’altra  banda no s’hauria de continuar dissenyant els carrils bici al mateix nivell que la vorera per vianants, doncs representa un autèntic perill pels vianants i els ciclistes, encara que menys per aquests darrers.  Cal introduir separacions físiques amb un rebaixat lleu o botons separadors al paviment i fer arribar als usuaris, tant els drets com els deures i un codi de bones maneres.

 

20. Cens d’habitatges buits
Caldria  fer un cens actualitzat d’habitatges buits. Alhora, calen polítiques per fomentar la normal utilització dels habitatges del nucli antic actualment inutilitzats, mitjançant incentius i penalitzacions fiscals. Ajudes fiscals per a la instal.lació d’ascensor en casos justificats (avis, malalts, minusvalies etc.)

 

 

Grup de Defensa del Patrimoni (Vic-Osona)

Vic, 14 de maig de 2009

 

Publicat dins de Articles opinió, Comunicats, Qui som? | Comentaris tancats a @ Les al.legacions del GDP al POUM de Vic

@ El GDP a la Fira d’Entitats

Publicat el 19 maig 2009 per Grup de Defensa del Patrimoni

IMATGES I NOTICIA DE LA FIRA D’ENTITATS

 Aquest dissabte dia 16 de maig, la Unitat de Ciutadania i Desenvolupament Comunitari, depenent de la regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Vic, va organitzar la  6a. Mostra d’Entitats i músiques de Vic al recinte del Passeig d’en Pep Ventura, popularment anomenat  Prat de la Riera. Durant tot el dia, les entitats que vam respondre a la convocatòria (més d’un centenar) vam poder gaudir d’un espai propi, en forma  de stand on compartir les nostres inquietuds  amb la resta de persones dels grups participants i visitants de la Fira, així com lliurar material imprès, referent a les nostres activitats.

  

  

  

  

  

  

  

 

  Les associacions i gups abarcaven tot l’arc representatiu de compromisos i activitats possibles: lúdiques, cíviques, ètniques, nacionals, culturals, esportives, benèfiques, polítIques, ecologistes,  patrimonials etc. L’obertura i la pluralitat, en aquest cas, estaven més que garantides

   

  El GDP que va ser present a la Fira de les 10 del matí fins a les 8 de la tarda, va rebre la visita de l’alcalde de Vic, acompanyat de Joan López, regidor d’Acció Social i ciutadania i de Gràcia Ferrer, regidora de Dones, Joventut i acció pel Desenvolupament.  En aquesta petita visita a peu de «parada» el GDP  va aprofitar l’avinentesa per a exposar-li al batlle les seves inquietuds respecte al patrimoni de la  ciutat, comentant aspectes i campanyes  GDP durant aquest primer any de vida del grup.

  Vila Abadal, es va mostrar satisfet pel treball del GDP, que ja coneixia per referències i es va mostar partidari de  plantejar directament a viva veu, els temes que preocupen al GDP, més enllà del creuament de missatges a través de la premsa. Serà qüestió doncs de saber com té el dia a dia de l’agenda el sr. Alcalde, i prodigar-nos més a la casa de la ciutat ? En tot cas és una possibilitat que caldrà tenir en compte, per a properes ocasions. 

  

       

 Als visitants, com també a l’alcalde i regidors vam convidar-los a fer un tastet. La taula estava parada per a fer una tria difícil. ¿Fer un tastet o cruspir-se el Patrimoni ?; aquesta és la qüestió.  Per això vam dur TEULES rebutjades de la Pietat, ESCUTS  desapareguts de la torre del Frares i MOLES enterrades del  Molí d’en Saborit.  No va ser fàcil decidir-se, però les cookies estaven delicioses…si no fos pel Patrimoni.

Publicat dins de Qui som? | Comentaris tancats a @ El GDP a la Fira d’Entitats

@ La Pietat: la recta final d’una obra obra emblemàtica

Publicat el 5 maig 2009 per Grup de Defensa del Patrimoni

 

* Fase final de les obres de recuperació d’una fesomia secular  

* Les darreres imatges d’una obra emblemàtica per a la ciutat                           

* La Pietat ja llueix sencer el seu nou capell punxegut       

 

El dia 14 de maig de 2008,s’iniciava el muntatge de grua d’obres que havia de sostenir tots els treballs de consolidació i reforma de l’antic campanar barroc de l’església de la Pietat de Vic. Situada en el punt més alt de la ciutat, única parròquia de la ciutat durant molts segles, estoig de les relíquies dels sants Llucià i Marcià que foren tinguts com a patrons de la població fins l’adopció del patronatge de Sant Miquel dels Sants a mitjans del XIX, la Pietat és apunt de veure culminada l’obra de restauració i reposició del seu antic teulat barroc amb una bona part de les seves teules originals que es guardaren «miraculosament» des de l’any 1833 damunt la volta de l’església.  Una obra que amb compromís cívic i il.lusió va auspiciar l’exbatlle Montanyà que va passar el testimoni, al finals dels seus dies, al batlle anterior Jacint Codina que anunciava (setembre de 2006) l’inici d’aquestes obres que han de canviar  «el cel de Vic» o  «l’sky line» urbà. Una obra emblemàtica que retornarà a la ciutat la seva secular imatge presidida per un campanar punxegut plè de color, que torna altra volta al cor de la ciutat, després de 175 anys d’esmotxada arquitectònica a causa de  la primera carlinada de principis del segle XIX. 

 

DARRERA HORA  SOBRE L’ACABAMENT DE LES OBRES DEL CAMPANAR

Aquesta obra ha culminat el dia 9 de juny de 2009, quan els treballadors,han començat a desvetllar el que hi havia rera la xarxa de protecció i darrera les bastides: un teulat ceràmic que vol recordar la forma barroca  anterior a 1835  projectada a partir del coneixement que es tenia de l’existència de les antigues teules  de ceràmica vidriada en quatre tonalitats. La utilització d’aquestes peces ceràmiques ha quedat obstruïda per una relectura arquitectònica a partir de  conceptes nous sobre rehabilitació que el GDP no comparteix necessàriament i sobre els quals es pronunciarà en el moment oportú.  

 

 

 l          

 

La segona imatge ens mostra un campanar i un teulat barroc finalitzat amb una renovació total de teules i un penell barroc inexistent. Només cal comparar-lo amb el muntatge virtual de la primera de les imatges on s’ha col.locat el teulat cònic del campanar barroc original de Sant Genís d’Orís  damunt la torre de la Pietat, prèvia a l’obra.  El cimbori i el rematament de l’obra nova, s’ha limitat a la instal.lació d’un parallamps excesivament lluent. 

 

    

 

 

MES INFORMACIO DE LA HISTÒRIA DE L’ESGLÉSIA DE LA PIETAT i DEL SENTIT D’AQUESTA OBRA EN AQUEST MATEIX BLOC….obriu  

CONÈIXER EL PATRIMONI

La Pietat de Vic: una restauració històrica  (de 7 d’octubre de 2008)

 

 

 

 

Publicat dins de Comunicats, Conèixer el patrimoni | Comentaris tancats a @ La Pietat: la recta final d’una obra obra emblemàtica

@ Exposició fotogràfica i maquetisme ferroviari a Torelló

Publicat el 16 abril 2009 per Grup de Defensa del Patrimoni


 

El tren també forma part del patrimoni industrial i de la tècnica i és per això que ens plau reproduir i ampliar la invitació que ens han fet arribar els Amics del Ferrocarril de la Vall de Ges, sobre la celebració d’unes jornades de portes obertes pels propers dies 25 i 26 d’abril a Torelló, en la que el públic que hi acudeixi podrà gaudir d’una exposició dinàmica de maquetisme ferroviari apte per a menuts i grans a mig camí de l’artesania, la mecànica, el col.leccionisme i la investigació històrica. Tot plegat seria impossible d’aconseguir sense una gran dosis de passió i afició pel món del ferrocarril per part de tots els socis, amics i col.laboradors. Deixem-nos seduír per la bellesa i la fascinació d’aquest invent que va revolucionar les vides dels nostres avis i besavis i que encara té molt de camí a recórrer ara i en el futur del món del transport de viatgers i  mercaderies. Ho aconsellen la simplificació i el medi ambient…. i també el darrer anunci de Renfe " a nous temps, nous trens". 

NOTA AMPLIADA DE L’ASSOCIACIÓ

Els proper dissabte  25 i diumenge 26 d’abril, l’Associació d’Amics del Ferrocarril de la Vall del Ges, celebra unes jornades obertes d’ambient ferroviari, un event que  forma part de la 2na.Trobada de Mòduls de la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril.

En aquesta trobada, a banda d’un interessantíssim recull fotogràfic i històric de la línia Barcelona-Puigcerdà, es podrà contemplar i gaudir de la mostra de mòduls i maquetes del ferrocarril transpirinenc Ripoll – Puigcerdà, amb el detall de les locomotores elèctriques de les sèries 1001 a 1007 de les quals s’en presentaran diferents disenys en reproduccions a escala. Les màquines reals posades en funcionament en el seu moment per a la ruta transpirinenca, varen ser construïdes expressament entre els anys 1927 i 1982 per a aquesta línia ferroviària de màxim pendent que inclou el famós túnel del Cargol a mig camí entre Planoles i Toses. Les darreres màquines d’aquest tipus van deixar de prestar servei a la línia Ripoll-Puigcerdà-Tor de Carol aproximadament l’any 1987.

Durant els dos dies que dura l’exposició, circularà per Torelló un autobús articulat que efectuarà un transport regular al preu mòdic de 0,50 €,  per a tots aquells viatgers que des del centre de la vila vulguin traslladar-se a l’I.E.S. Cirvianum, el lloc de l’exposició. Aquest transport prové de l’antiga flota dels històrics "busos" vermells dels anys 60 propietat de Transports Municipals de Barcelona; un servei que s’afegeix a l’ambientació de la vila durant les jornades ferroviàries. Al lloc de la mostra també hi haurà un Tren de jardí a escala "1".  Un veritable "trenet" per als més menuts, amb la intenció d’oferir als petits visitants un petit viatge de somni.

Cal destacar que els amics del Ferrocarril de la Vall de Ges, han convidat a casa seva, en aquesta ocasió, a dues associacions germanes de l’altra banda dels Pirineus, que seran a Torelló per presentar conjuntament els seus propis mòduls i treballs de maquetisme  ferroviari: es tracta de la "Rail Modelisme Ariegeois" de Tarascon-sur- Ariege i la "Mirepoix Modelisme" de la vila de Mirepoix, una ciutat francesa propera a la vila Foix.

De la rellevància del que representa aquesta trobada per a la vila de Torelló n’ha parlat el seu alcalde Miquel Franch, que en l’encapçalament del programa editat per a l’ocasió, assenyala la vitalitat d’aquesta associació torellonenca d’amics del ferrocarril de la que en destaca la seva trajectòria en el camp del modelisme i la vitalitat demostrada  pels seus 22 anys d’existència d’ençà la seva fundació.  Però sobretot dóna importància a la celebració d’aquestes properes jornades  "pel ressò de la iniciativa dins l’àmbit del modelisme ferroviari que ultrapassarà –segueix dient– els límits locals i comarcals, de manera que, en aquest sentit, el nom de Torelló es projectarà arreu de Catalunya"

LLOC I  HORARIS DE L’EXPOSICIÓ

L’exposició tindrà lloc al  I.E.S. CIRVIANUM  de Torelló entre els carrers Rosa Sensat i la Molina.
(zona ubicada darrera l’estació del ferrocarril )

   Horaris de Visita de l’exposició:

Dissabte dia 25  :  matí de 10 a 14 hh.   tarda de 16,30 a 20 hh.
Diumenge dia 26:  matí de 10 a 14 hh.    tarda de 16,00 a 19 hh.

Dins l’exposició es comptarà amb un seguit de maquetes construïdes per diferents membres de les associacions d’amics del ferrocarril de diverses poblacions de Catalunya, com també dels membres de les dues associacions de l’estat francès convidades. Destaca la reproducció a escala, de l’estació transpirinenca de Ripoll, amb la seva arquitectura característica entre els anys 1928-1940. Un treball artesanal realitzat pel maquetista, investigador i historiador de la línia Barcelona Puigcerdà, Ramon Pont i Sayas, membre de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de la Vall del Ges i col.laborador actiu del GDP.

          

 

ETS AFECCIONAT AL MAQUETISME I A LA HISTÒRIA DELS FERROCARRILS?

 T’INTERESSA EL PATRIMONI FERROVIARI ?

Llegeix l’article del nostre Bloc "Rèquiem al pont del tren" de Ramon Pont, membre de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de la Vall del Ges i col.laborador actiu del GDP.   El trobaràs a la nostra secció de Foto denúncia.  Si t’ha interessat l’article o el contingut del nostre Bloc, reenvia’l, fes-lo conèixer als teus amics i coneguts. gdp.bloc.cat. També pots participar amb les teves opinions al fòrum del mateix bloc. Gràcies.

 

 

Publicat dins de Comunicats, Exposicions monogràfiques | Comentaris tancats a @ Exposició fotogràfica i maquetisme ferroviari a Torelló

@ Refugis de la Guerra Civil a la comarca d’Osona

Publicat el 27 març 2009 per Grup de Defensa del Patrimoni

 

 

 

 

Després d’una breu introducció sobre curiositats històriques i estadístiques de fets de guerra, l’autora ens endinsa al nucli del seu article amb una ressenya prèvia de com es van viure, a nivell social i polític,  els primers moments del conflicte bèlic del 36 a la ciutat de Vic.  A partir d’aquí el treball s’extén amb d’una relació  pormenoritzada dels refugis antiaeris construïts per a preservar la vida de la problació civil en diferents indrets, principalment de la nostra comarca però també de Barcelona i d’altres llocs de Catalunya. Com a complement de la informació anterior, l’article inclou el nombre i la ubicació dels diferents camps camps d’aviació construïts a Osona i les fàbriques de material bèl.lic d’aquesta zona, relacionades amb la defensa aèria del govern de la república. L’article finalitza amb una denúncia i una demanda: la denúncia és un lamentació per la pèrdua dels refugis antiaeris destrossats recentment a la zona del Graell, propera a Vic. La demanda es fa en el sentit de preservar els que encara existeixen, tan a Osona com a d’altres indrets,  per a la preservació de la memòria històrica i testimoni material per a les joves generacions

 

Els refugis de la Guerra Civil

L’enfrontament organitzat de grups armats amb la intenció de controlar els recursos naturals, polítics o econòmics és una experiència que es troba en totes les cultures i països. És un concepte reconegut i regulat quan no s’arriba a un acord per una via pacífica. Es coneix com a guerra, una paraula d’origen germànic, werra. Estan controlades per l’Institut d’Investigació de la Pau Internacional de Suècia. Algunes es troben en el llibre Guiness dels Rècords com la més curta, que va succeir entre Gran Bretanya i Zenzíbar, que va durar tan sols 38 minuts. Les més llargues van ser la dels Cent Anys i la de les Nou Croades. Al 1739 la lluita que més va durar seria la de l’Orella de Jenkins, un conflicte entre Gran Bretanya i Espanya, amb la curiositat de que al cap de 268 anys de deixar d’enfrontar-se avui en dia encara han de signar la pau. La Segona Guerra Mundial té dos rècords, de ser la més violenta amb més de cinquanta milions de morts i de ser en la que s’hi va gastar més diners. El primer bombardeig aeri va ser al 19 de gener de 1915 durant la Primera Guerra Mundial.

El 17 de juliol de 1936 al començar a Espanya l’Alçament Nacional per part de militars feixistes contra el govern republicà, iniciant-se la Guerra Civil. A la comarca d’Osona van arribar les primeres notícies el dia següent, amb la incertesa dels enfrontament viscuts a Barcelona. L’endemà es va fer un acte al Teatre Vigatà presidit per l’alcalde; es va formar el comitè local de les milícies antifeixistes, per intentar portat un control de la complicada situació. Als tres dies els milicians agafen el poder i al mig any comença la restricció d’aliment. L’aviació va tenir un paper important a Catalunya, es van fer més de 500 aeròdroms. Cada un tenia varis refugis per protegir-se, van ser fets per enginyers, soldats i presoners. Es feien amb maons, ciment ràpid, calç i sorra, part d’aquest material l’aconseguien d’edificis públics o cases particulars enderrocades. La seva construcció es feia seguint unes normes amb parets de totxo massís i voltes catalanes, amb dues entrades, passadís en ziga-zaga i xemeneies per a renovar l’aire.

A Osona es van construir fins a quatre aeròdroms. El de Sant Julià  va ser construit l’1 de juny de 1938 als Plans de la Quintana, amb 21 instal.lacions. El de Manlleu estava situat al nord de la població, és de mitjans de 1937, amb vuit refugis. A la primavera de 1938 es va fer el de Balenyà i té nou refugis. Sobre aquest, hi ha un actual projecte per posar-lo altre cop en funcionament. El de Vic es construir al sud de la ciutat, als camps de la casa del Tió que varen aterrar, tenia nou instal.lacions i comunicació telegràfica. Al finalitzar la guerra la casa es va tornar a reconstruir al mateix indret. El centre d’observació es trobava a l’ermita de Sant Sebastià i el comandament a la casa del Graell. A l’església de Sant Llorenç de Boada hi tenien el dipòsit de benzina que abastia tots els aeròdroms de la comarca, també s’hi guardaven les espoletes de les bombes. L’1 de febrer de 1939 amb l’arribada de les tropes franquistes, els soldats republicans van dinamitar l’església per destruir la munició emmagatzemada per tal de no ser aprofitada en contra.

La principal fàbrica d’avions va ser Talleres Casas de Reus, al febrer de 1938 va ser bombardejada i destruïda, obligant a  traslladar la producció a Rubí, Molins de Rei i Vic, concretament al garatge de Can Rovira, a prop de l’estació, que tenia 125 treballadors. Els avions els guardaven a l’hangar de Can Garrofa, on es muntaven les ales i es comprovava el correcte funcionament. Algunes empreses de la comarca, van construir material per a la guerra: a Torelló hi havia tres tallers que feien diàriament 20.000 copel.les; a La Farga Lacambra de Masies de Voltregà es fonia i laminava el llautó; a Manlleu, a Can Agustí de Contijoch posaven el mecanisme a les granades, a Vic a la fabrica Fill de Junyent feien espoletes, entre d’altres.

Per a protegir la població, es van construir refugis civils dins els nuclis. A Barcelona se’n van fer fins a 1365 tots enumerats, a Reus 108, a Tarragona 60 i 15 a Vic.  Es significatiu el de la Plaça Major i els dos que encara resten avui: al barri de l’Estació i al carrer de Gurb. Molts eren construïts per gent gran i dones, que picaven la roca i els infants que treien la runa. Es van aprofitar les entrades de metro, coves, cellers i subterranis. Alguns eren fets amb material inadequat, semblaven barraques, servia per amagar-se però en cas d’impacte de bomba no els hauria protegit.  Els aeròdroms de la comarca del Penedès, van rebre el nom Vesper de la Gloriosa; als refugis més grans, anomenats cel.lulars, la cavitat era dividida en petites habitacions de tres metres quadrats, s’utilitzaven per a guarderies o infermeria.

 

  

Vestigi actual de l’entrada d’un dels refugis antiaeris situats al barri de l’estació de Vic.  (il.lustració M. Dolors Bagué)

 

La Junta de Defensa Passiva de l’Ajuntament de Vic va acordar la contribució a comerciants i empresaris entre 5 i 500 pessetes i entre 1 i 4 pessetes als treballadors al mes, per poder construir els refugis civils. Les obres anaven a compte de l’empresa Paletes i Manobres del carrer de Gurb. Es van fer quinze instal.lacions en diversos llocs: Plaça Francesc Macià, Santa Clara, Sant Miquel, La Muralla, Plaça Balmes, Carrer del Remei, Serra de Santferm, Sentfores, Plaça Major, carrer de Gurb, carrer del Nord i al barri de l’Estació. En aquests refugis s’hi havia refugiat la meva àvia i la meva mare, que tal i com m’explicaven, quan es donava el toc d’alarma de les sirenes al acostar-se l’aviació nacional corrien al refugi amb un pal de fusta a la boca per a protegir-se l’oïda. La seva construcció va tenir un cost aproximat de 13.260 pessetes. La fàbrica de filats de Can Mastrot en va fer un pels seus treballadors i un de la Plaça Major va ser pagat per la Campsa.

Són interessants les iniciatives com a Santa Margarita i els Monjos, la Pobla de Duc o La Garriga entre d’altres, que han recuperat alguns refugis i els fan visitables. Durant anys la gent tenia por de parlar i es mantenia en secret. Actualment s’està recuperant la memòria històrica, per això és necessari que no torni a repetir-se el que va passar a El Graell, que han destruït els dos refugis i que serveixi per protegir els que encara queden. La cançó de Pedro Ruy Blas «A los que hirió el amor», fa referència a la barbaritat de la guerra; o si no a que es referia aquest poeta i cantant dels anys 70 quan taral.lejava allò de: como en la guerra cruel  perdieron el amor /  juraron que jamás tendrán otra pasión / hay que tirar las armas que no sirven más/ pues solo quieren ya poder morir en paz /  porque el amor les mató. Aquesta lletra i la tonada amb que s’acompanyava el cantautor, ben segur que encara avui molts la recorden. L’1 d’abril de 1939 la ràdio va donar la notícia de la fi de la guerra. Els antics camps d’aviació de la república, varen esdevenir novament camps de conreu.

 

Mª Dolors Bagué Cambra (membre del GDP)

 

 

       

 

 

             

Alguns dels refugis antiaeris encara es poden veure, mig abandonats a la zona de l’antic aeròdrom de Sant Julià de Vilatorta (propers a les masies de El Llopart, La Sauleda i la  Font del Vern. D’altres vestigis en forma de cabanes  de pastor construïdes amb mur de paret seca, es troben força senceres al torrent de Saladeures i al bosc de Muntanyola, ambdues properes a Vic.                               

 

 

 

Publicat dins de Articles opinió, Història i Patrimoni | Comentaris tancats a @ Refugis de la Guerra Civil a la comarca d’Osona